innovació cultural

  
En les darreres dècades, les polítiques culturals locals han vist emergir un tipus d’institució que desborda les categories clàssiques del camp cultural. Centres ubicats sovint en antigues infraestructures industrials, com el Canòdrom a Barcelona, Las Naves a València o Medialab a Madrid, han evolucionat des de projectes centrats en la creació artística cap a espais híbrids que integren innovació social, desenvolupament econòmic i noves formes de governança. Aquest desplaçament no és només funcional.

  
  
Explorem a través de dos informes el paper dels tercer llocs en la transformació social i cultural a Europa. Els documents recullen experiències destacades, com el cas de Cowact rural a Catalunya, i reflexionen sobre els reptes i les oportunitats d'aquests models a escala municipal.
  

Amb la primavera arriba l’abril, el mes de Sant Jordi, de la lectura i del coneixement. I quina il·lusió ens fa que ens acompanyin les recomanacions de l'Ingrid Guardiola, realitzadora, productora i assagista cultural, per a festejar aquesta data.

Esperem que en gaudim tant com n’hem gaudit nosaltres al llegir-los!
   

Ingrid Guardiola és doctora en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra, professora de la Universitat de Girona, assagista, realitzadora audiovisual i investigadora cultural.

  
L'acceleració dels canvis tecnològics i socials ha desplaçat el debat sobre les biblioteques. Ja no es tracta només de preguntar com incorporaran noves tecnologies, sinó de quin paper jugaran com a institucions públiques en societats més diverses, digitalitzades i ambientalment vulnerables.

Les indústries creatives tenen el potencial de transformar la societat, però estan atrapades en un model econòmic que prioritza el creixement per sobre de la sostenibilitat. En un món marcat per la crisi climàtica, podem seguir considerant la cultura com un motor econòmic sense tenir en compte els seus impactes ecològics? Un estudi recent argumenta que cal una nova política cultura global, que integri la creativitat dins dels límits ecològics i promogui un canvi cap a un model més sostenible i just.
 

Com poden els ajuntaments integrar la cultura en les estratègies de sostenibilitat? L’enfocament ecosistèmic proposat per Jenni Pekkarinen ofereix eines per repensar la gestió cultural municipal, fomentant la resiliència, la diversitat i la connexió amb el medi ambient. Una oportunitat per impulsar polítiques culturals més sostenibles i adaptades als reptes actuals.
 

L’Hospitalet de Llobregat es convertirà en l’escenari d’una innovadora recerca que combina arts escèniques i salut mental. Plàudite Teatre, en col·laboració amb un equip investigador d’Atenció Primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) i amb el suport financer del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, posa en marxa el projecte Re-connecta’t, amb l’objectiu d’investigar com la pràctica regular del teatre pot impactar positivament en el benestar emocional i el desenvolupament d’infants i joves.

  
Les indústries culturals i creatives han adquirit una presència creixent en les polítiques europees. Aquesta expansió no respon, segons l’article, a una definició cada vegada més precisa del sector. Prové de la capacitat de la noció per reunir objectius diversos: identitat europea, desenvolupament econòmic, regulació audiovisual, innovació, digitalització i suport institucional.

  
La cultura comunitària ha anat adquirint un pes creixent en les polítiques culturals dels darrers anys. Aquest desplaçament no consisteix només a incorporar pràctiques participatives, sinó a repensar quins dispositius institucionals poden sostenir processos artístics col·laboratius sense reduir-los a una programació convencional.