Recursos i publicacions

  
Llegit avui, el text conserva una vigència notable perquè anticipa moltes tensions actuals de les polítiques urbanes i culturals: la fragilitat de l’espai públic, la crisi ecològica, la turistificació i la necessitat de repensar les formes de vida urbana més enllà de l’espectacle i del consum cultural accelerat.  (n. de l'e., 2026)

  
El text de Chris Younès publicat el 2012 a L’Observatoire proposa una lectura de la ciutat que s’allunya tant de l’urbanisme funcional com de la cultura concebuda únicament com a programació. La ciutat apareix aquí com un espai d’experiència sensible, de conflicte i de transformació, on els esdeveniments culturals no només ocupen l’espai públic sinó que redefineixen la manera de viure’l.
  

  
Les polítiques culturals sovint es pensen des de dues escales: la local i la nacional. Aquest text introdueix una tercera que acostuma a quedar fora de focus, però que és decisiva: l’espai intermedi de les diputacions. L’anàlisi de la trajectòria de la Diputació de Barcelona permet entendre com es construeixen, es financen i es coordinen moltes polítiques culturals que després es concreten als municipis. Rellegir-lo avui ajuda a fer visible una part del sistema que sovint opera en segon pla, però que condiciona de manera directa la capacitat d’acció local. (n. de l'e., 2026)
  

Un article clau per entendre com el context institucional i la cooperació interadministrativa han configurat la política cultural a Catalunya.
    

  
La proposta de Sacha Kagan situa l’art i la cultura al centre de la transició cap a societats més sostenibles.
  

Sacha Kagan, investigador associat a la Leuphana University i cofundador deCultura21. Network for Cultures of Sustainability, presenta a Art and sustainability: connecting patterns for a culture of complexity els resultats de les seves recerques sobre la dimensió cultural de la sostenibilitat.

Dotze filòsofs analitzen el paper de la cultura en un món globalitzat, tecnològic i en transformació constant.
  

El número 41 de la revista l’Observatoire presenta el monogràfic Art, culture et philosophie: matière à penser, coordinat per Lisa Pignot i Jean-Pierre Saez, una reflexió coral sobre el paper de l’art i la cultura davant els profunds canvis socials, polítics i tecnològics del present.

Jean-Michel Lucas qüestiona la deriva economicista de la cultura i proposa una nova ètica pública centrada en els drets culturals i el desenvolupament humà
  

Jean-Michel Lucas, doctor en Ciències Econòmiques, professor a la Université Rennes i antic alt càrrec de l’administració cultural francesa, ha dedicat bona part de la seva trajectòria a defensar els drets culturals. Sota el pseudònim Doc Kasimir Bisou, analitza críticament unes polítiques públiques que, segons sosté, han subordinat la cultura a la lògica del creixement econòmic.

  
Aquest article resulta especialment suggeridor perquè obre un debat que ha anat guanyant pes amb els anys: l’accés a la cultura no depèn només de l’existència d’equipaments o de programació, sinó també de les condicions materials que permeten utilitzar-los. A partir del cas dels museus, Margarida Loran i Albert Sierra plantegen una pregunta clau: quin model d’institució cultural volem sostenir?

 
Un llibre escrit col·lectivament que pren el pols a la cultura lliure i interpel·la institucions i professionals sobre com crear, gestionar i compartir cultura en l’era de la web social.
 

Es tracta d’un document elaborat mitjançant la modalitat booksprint, un procés intensiu que reuneix un grup de persones durant uns dies amb l’objectiu de produir un llibre de manera col·laborativa. El treball s’articula a través d’una dinàmica facilitada i de l’eina booki.cc, que permet coordinar l’escriptura col·lectiva en temps real. En aquest cas, el projecte va ser impulsat pel centre cultural Tabakalera de Sant Sebastià i va comptar amb la participació de diverses persones especialment actives en l’àmbit de la cultura lliure a l’Estat espanyol.

  
Durant molt de temps, els videojocs van ser considerats principalment una forma d’entreteniment vinculada a adolescents i aficionats a la tecnologia. El número 62 de la revista Hermès, dirigit per Dominique Wolton, proposa una mirada molt més àmplia: entendre els videojocs com un objecte cultural, econòmic, tecnològic i, sobretot, comunicatiu.

  
  
El volum Creatividad, innovación, cultura y agenda local recull les aportacions de les II Jornades de Ciutats Creatives impulsades per la Fundación Kreanta, i ofereix una panoràmica àmplia sobre el paper de la cultura en el desenvolupament urbà. El conjunt de textos situa la creativitat com un vector emergent en les estratègies de ciutat, en diàleg amb la transformació dels sistemes productius, la globalització i l’expansió de l’economia del coneixement.