Recursos i publicacions

  
L’article de Jean Caune aborda una qüestió estructural de les polítiques culturals contemporànies: la manera com l’Estat, en organitzar i legitimar el camp cultural, ha acabat configurant també els seus límits. La institucionalització de la cultura ha permès ampliar l’accés a les obres i desplegar infraestructures territorials, però al mateix temps ha contribuït a consolidar jerarquies estètiques i a restringir el reconeixement de determinades pràctiques.
  

  
Una guia comparada que connecta economia de la cultura, governança i planificació per millorar la gestió d’equipaments escènics i culturals
  

Aquest llibre ofereix una anàlisi integral de la gestió d’equipaments escènics des de diverses disciplines, amb l’objectiu de proposar un model flexible capaç d’adaptar-se a contextos institucionals i territorials diferents. Les aportacions dels professors Bonet i Schargorodsky combinen comparativa internacional i reflexió aplicada, posant en diàleg experiències europees i llatinoamericanes per extreure estratègies transferibles a un ampli ventall d’equipaments culturals.

    
  
La pressa no és només una manera d’organitzar la feina. També condiciona allò que podem imaginar i els resultats que acabem obtenint. El vídeo Deadlines, de la revista hongaresa Kreatív Magazine, parteix d’una experiència molt senzilla per mostrar què passa quan una mateixa tasca creativa es desenvolupa sota límits de temps diferents.

  
Un llibre que examina com la cultura pot esdevenir eina real de cohesió social en ciutats diverses
  

Vincular polítiques culturals i gestió de la diversitat urbana és avui una exigència estructural per a les ciutats. Les estratègies interculturals orientades a construir ciutadania continuen sense ocupar un lloc central en moltes agendes públiques, i el potencial de la cultura com a instrument de cohesió i reducció de desigualtats encara resta parcialment desplegat.

  
  
Què passa quan la tecnologia no serveix simplement per executar una obra, sinó que entra a formar part del mateix llenguatge artístic? Aquesta és la qüestió que planteja una experiència d’Ars Electronica Futurelab que posa en diàleg una composició de Beethoven amb una coreografia de drons.

  
Llegit avui, el monogràfic Mirades educatives a la ciutat: experiència, quotidianitat i participació continua interpel·lant una pregunta rellevant per a les polítiques culturals i educatives locals: què aprenem de la ciutat i com participa la ciutat mateixa en la nostra formació com a ciutadans? El número proposa desplaçar la mirada més enllà de l’escola i entendre l’espai urbà com un entorn educatiu ple de relacions, experiències i oportunitats de participació. (n. de l'e., 2026)

  
Hi ha desigualtats culturals que no es fan visibles en els equipaments ni en la programació, sinó molt abans. Aquest projecte ho posa en evidència: l’accés de les nenes a la tecnologia continua condicionat per factors socials i educatius que acaben determinant qui participa en la cultura digital. El vídeo planteja una idea simple i precisa alhora: sense experiències primerenques, no hi ha canvi estructural. Revisar-lo avui permet ampliar el focus de les polítiques culturals i situar una pregunta que sovint queda fora: en quin moment comença realment l’accés a la cultura.(n. de l'e., 2026)
  

Girls in Lab es dedica a promoure l’accés i l’educació femenina en la tecnologia i la ciència. Organitzen hackatons i campus per atreure les noies cap a sectors professionals que actualment tenen, encara, poca representació femenina.

El dossier Les géo-artistes : nouvelles dynamiques pour la fabrique urbaine, coordinat per Luc Gwiazdzinski i Lisa Pignot per a L’Observatoire, parteix d’una constatació: en els espais públics de les ciutats i els territoris en transformació emergeixen pràctiques que desborden les fronteres entre art, geografia i urbanisme. Artistes, arquitectes, geògrafs i col·lectius experimenten amb recorreguts, ocupacions temporals, intervencions efímeres i dispositius participatius que converteixen el territori en espai d’experiència i de producció de coneixement.

    
La creació artística pot generar espais de relació en què les persones deixin de ser definides per les categories que habitualment les identifiquen. La mirada de l’altre parteix d’aquesta possibilitat: posar artistes professionals i persones vinculades als serveis de salut mental a treballar conjuntament, no com a creadors i receptors, sinó com a participants d’un mateix procés creatiu.

    
Un minut pot ser suficient per qüestionar comportaments que tenim tan incorporats que gairebé han deixat de ser visibles. El curtmetratge «Desde el cariño», de Raúl Calvo Cámara, parteix d’una situació quotidiana i de l’humor per posar en evidència com les desigualtats de gènere també es reprodueixen a través de gestos, expectatives i relacions aparentment normals.