Informe

Presentació o anàlisi d’un document d’estudi.

Ocupació en el sector de la cultura i la creació 2013

Sergi Mosteiro | Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

L’any 2013 es va registrar una mitjana anual de més de 163.000 persones ocupades en el sector de la cultura i de la creació. Aquesta xifra representa gairebé un 6% del total de població ocupada de Catalunya. Des d’un punt de vista comparatiu, el sector cultural i creatiu ocupa més gent que sectors econòmics considerats tradicionalment estratègics, com poden ser el de l’automòbil (83.600 ocupats), el químic (82.000) o el de l’alimentació (58.500).

El empleo en el sector cultural andaluz 2012

Observatorio Argos

Estudi que dona a conèixer la situació i el comportament del mercat de treball del sector cultural a Andalusia l’any 2012. Els resultats revelen que aquesta comunitat autònoma concentra l’11,01% d’empreses culturals de tot l’estat,  segueix la tendència observada l’any anterior i conserva el tercer lloc en volum d’empreses culturals, precedida de nou per Madrid i Catalunya. L’estudi defineix tres subsectors: Edició, arts gràfiques, visuals i plàstiques i fotografia; Arxius, museus i biblioteques, i Ràdio, cinema, televisió i espectacles, fa un recompte del nombre d’empreses que pertanyen a cada sector i a continuació analitza les característiques del seu teixit empresarial.

Població ocupada en el sector cultural. EPA. IV/2013

La població ocupada en el sector cultural a Catalunya se situa en 178.500 persones al quart trimestre del 2013, un 11,6% més que al mateix trimestre del 2012, segons l'EPA. La població ocupada en aquest sector representa un 6,2% del total de l'ocupació. Per sexe, el sector de la cultura ocupa 113.400 homes i 65.100 dones. El sector cultural a Espanya dóna feina a un total de 803.600 persones, un 1,9% menys que fa un any, i representa el 4,8% del total de la població ocupada.

Subsidiarietat i cultura: qui decideix què en la democràcia contemporània?


 


Un recull coral impulsat per Banlieues d’Europe que explora el paper real de governs, ciutadania i societat civil en la governança cultural actual.


El document reuneix més d’una vintena d’autors internacionals que analitzen el significat present de la subsidiarietat des de la teoria democràtica fins a la pràctica institucional.

Big Data cultural: poder econòmic, risc democràtic


  
Un informe internacional examina com les dades personals de consum cultural redefineixen el mercat digital i plantegen nous dilemes polítics.
  

L’estudi elaborat per Ernst & Young per al Forum d’Avignon analitza l’emergència d’un nou ecosistema econòmic basat en les dades personals vinculades als comportaments culturals.

Població ocupada en el sector cultural. EPA. III/2013

 Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat)

La població ocupada en el sector cultural a Catalunya se situa en 170.400 persones al tercer trimestre del 2013, un 10,0% més que al mateix trimestre del 2012, segons l'EPA. La població ocupada en aquest sector representa un 6,0% del total de l'ocupació. Per sexe, el sector de la cultura ocupa 105.700 homes i 64.700 dones. El sector cultural a Espanya dóna feina a un total de 817.800 persones, un 1,0% més que fa un any, i representa el 4,9% del total de la població ocupada.

Museus en transformació: set tendències que redefineixen el sector

Un informe coordinat per Ann Nicholls, Manuela Pereira i Margherita Sani traça el mapa dels canvis estructurals que marquen l’evolució dels museus al segle XXI.


Aquest estudi, impulsat per Istituto per i Beni Artistici Culturali e Naturali en el marc del grup europeu LEM (Learning Museum), reuneix set assaigs que analitzen les transformacions clau en la gestió museística contemporània.

Impacte econòmic d’un festival gratuït: el cas Acústica



Un estudi quantifica el retorn econòmic, laboral i fiscal generat pel festival i mostra com un esdeveniment cultural pot incidir directament en l’economia local.

El Festival Acústica celebrat a Figueres el 2012 va generar 2,2 milions d’euros de PIB a Catalunya.

Ciutat creativa: imaginar l’urbà per transformar-lo


  

Quatre assaigs breus que exploren com la creativitat pot redefinir el futur de les ciutats i orientar polítiques urbanes més sensibles, complexes i habitables.
  

L’editorial Comedia publica una sèrie de quatre textos de Charles Landry dedicats al concepte de ciutat creativa. El conjunt proposa una lectura estratègica del desenvolupament urbà contemporani

Biblioteques fora de la zona de confort


  

Un informe que alerta de la distància entre serveis bibliotecaris i hàbits digitals de la ciutadania, i proposa una transformació profunda del model.
  

L’Informe APEI sobre Bibliotecas ante el siglo XXI: nuevos medios y caminos, elaborat per Julian Marquina per a la Asociación Profesional de Especialistas en Información, analitza la bretxa creixent entre biblioteques públiques i usuaris.