Informe

  
L’Avaluació estratègica del Grup Consorci de l’Auditori i l’Orquestra del CoNCA no és un informe més sobre un equipament cultural. És una peça que mostra amb molta claredat què passa quan la política cultural intenta passar del relat a la verificació.
  

  
L’informe sobre Els interessos culturals de la població de Catalunya 2013 introdueix un desplaçament analític rellevant en l’estudi de les pràctiques culturals: no se centra només en allò que la població fa, sinó en allò que li interessa. Aquesta distinció entre interès i participació permet obrir una lectura més precisa dels comportaments culturals en un context marcat per la crisi econòmica i per l’impacte creixent de la digitalització. 
  

  
La Unió Europea situa la cultura com a peça clau en les seves relacions internacionals. La qüestió és què implica aquest desplaçament i quins interessos activa.
  

  
L’informe del Consell Econòmic, Social i Ambiental francès situa les polítiques culturals davant d’un moment de revisió profunda. No parteix d’una crisi de legitimitat, sinó d’una tensió acumulada entre un sistema que ha estat capaç de construir un sistema cultural dens i divers i unes transformacions econòmiques, tecnològiques i socials que desborden els seus instruments. El document recorda que les polítiques culturals modernes es fonamenten en una doble exigència democràtica: garantir l’accés a la cultura i sostenir la llibertat de creació. Aquesta doble base continua sent vigent, però els mecanismes que l’han fet possible mostren signes d’esgotament.
  

Un estudi de Tino Carreño Morales guardonat per Ros Roca Group i FiraTàrrega que dissecciona com els festivals s’adapten a les restriccions econòmiques.

La recerca analitza els models de gestió de festivals d’arts escèniques, música i audiovisuals a l’Estat espanyol i Catalunya durant l’etapa de recessió posterior a l’expansió cultural.

  
Un estudi internacional analitza com artistes i professionals gestionen el copyright i per què la incertesa legal condiciona la creació contemporània.
  

L’informe elaborat per Peter Jaszi i Patricia Aufderheide, en el marc del Program on Information Justice and Intellectual Property i la College Art Association, examina com artistes, investigadors, museòlegs i altres professionals de les arts visuals entenen i apliquen la normativa de drets d’autor.

  
Un informe britànic analitza evidències, límits i oportunitats de les intervencions artístiques en el tractament de la demència, amb la música com a protagonista terapèutica.
  

L’informe elaborat per Marsaili Cameron i Belinda Sosinowicz, impulsat per The Rayne Foundation i la National Alliance for Arts Health & Wellbeing, defensa que demostrar l’eficàcia clínica de les intervencions artístiques serà determinant per assegurar-ne el finançament estable.

  
Aquest anuari captura un moment en què la cultura digital es presenta com a horitzó de transformació del sector cultural. En el cas de les arts escèniques, la tecnologia apareix com una oportunitat per ampliar públics, generar comunitat i redefinir l’experiència cultural. Rellegir-lo avui permet prendre distància d’aquest entusiasme inicial i observar què ha passat amb aquestes promeses: quines s’han consolidat, quines s’han matisat i quines han quedat en l’àmbit de la projecció. És en aquest contrast on el text adquireix tot el seu valor. (n. de l'e., 2026)
  

L’Anuari AC/E analitza com les tecnologies digitals transformen la creació escènica, els models de difusió i la relació amb els públics.
  

La crisi econòmica no només redueix recursos, també posa en evidència les bases del sistema. L’estudi sobre el model espanyol de finançament cultural situa el debat en un terreny més profund: dependència pública, feblesa del mecenatge i dificultats per adaptar-se als estàndards europeus.
  

  
L’estudi d’impacte del Mercat de Música Viva de Vic (MMVV) proposa una lectura que desborda els marcs habituals amb què sovint s’avaluen els esdeveniments culturals. No es limita a quantificar retorns econòmics, sinó que incorpora de manera sistemàtica dimensions socials, culturals i ambientals, situant el festival com un dispositiu complex de producció de valor públic.