blog de Interacció

Belén Becerril Atienza| Aranzadi

En el marc de la creixent diversitat cultural actual, la cultura és essencial per al futur del projecte polític de la Unió Europea. El procés d’integració europeu necessita fonamentar-se en polítiques que no es limitin a l’àmbit econòmic i polític, sinó que comprenguin aspectes d’ordre cultural basats en una herència comuna i una comunitat de cultures, i que afecten l’imaginari simbòlic col·lectiu. Però, estem avançant, realment, cap a una política cultural europea?

IETM International Network for Contemporary Performing Arts

El desenvolupament de públics és un concepte de difícil definició, depenent de l’òptica de les persones i de contextos diferents, fins i tot dins d’una mateixa organització. Molts artistes i professionals de l’esfera cultural, a més, miren aquest terme amb recel, com si es tractés d’un sinònim de retorn de la inversió.

L’IETM publica aquesta guia per convidar el sector a aprofundir en el món dels públics, què signifiquen i repensar el seu desenvolupament d’una forma propera amb la ciutadania, tot i evitant aportar solucions màgiques per augmentar la presència de públics, però oferint eines i suggerint accions a dur a terme per connectar millor amb ells, en relació als valors i missions de cada projecte.

Association of Independent Museums (AiM)  | DCResearch

L’etern debat sobre la gratuïtat d’accés als museus, sobre la taula en aquest estudi britànic que demostra que les entrades que cobren alguns museus per accedir a les seves col·leccions i exposicions no serien una barrera d’accés, contràriament a la suposició generalitzada.

Simon Mellor | Arts Council England

Les experiències personals i la percepció que tenim sobre les diverses manifestacions artístiques es presenten de manera ben diferent entre individus, el que dificulta la tasca de definició de la qualitat i l’excel·lència en l’àmbit cultural.

Un innovador sistema de mesura de la qualitat de les experiències del públics de la cultura s’ha posat en marxa a Anglaterra, després d’un període de prova dut a terme en 150 institucions i museus nacionals. Segons Simon Mellor, director executiu d’arts i cultura de l’Arts Council, la venda d’entrades o les opinions dels crítics són poc representatives per analitzar la qualitat ja que no donen resposta a qüestions com la percepció dels espectadors i la seva experiència.

El Quality Metrics

El projecte 'Quality Metrics', desenvolupat per responsables de la creació i exhibició i recolzat per l’Arts Council, reuneix valoracions pròpies (dels artistes i curadors), d’ altres professionals i opinions del públic per construir un mapa d’allò que hom pensa de la qualitat de les arts i de les experiències culturals.

Dave O'Brien, Peter Matthews (ed.) | Policy Press

En la nova era de postregeneració, «l’Estat sembla demanar a les comunitats locals que gestionin soles els conflictes urbans».[1] Aquesta és una de les conclusions que Dave O’Brien, investigador en polítiques culturals de Goldsmith, Universitat de Londres, presenta, juntament amb Peter Matthews, en un llibre que s’ha publicat enguany, i que critica la progressiva desresponsabilització de l’Administració quant a polítiques públiques de caire social.

La població ocupada en el sector cultural a Catalunya és de 158,5 milers de persones en el tercer trimestre del 2016, xifra que es tradueix en una variació interanual del 5,2%. Per sexe, l'ocupació en aquest sector mostra un increment interanual del 15,2% en el cas dels homes i un descens del 7,2% en el cas de les dones. Per situació professional, la població assalariada puja un 7,8% i la no assalariada puja un 1%. El sector cultural aplega el 4,9% de la població ocupada a Catalunya. Pel que fa a Espanya, la població ocupada en el sector cultural ha crescut un 2,9% respecte a un any enrere i el percentatge sobre la població ocupada total és del 3,9%.

Joaquim Rius Ulldemolins i Gil-Manuel Hernàndez (coord.) | Arxius de Ciències Socials Nº33 (desembre 2015). Universitat de València.

El propòsit d’aquest monogràfic és estudiar la gènesi i el desenvolupament dels anomenats "elefants blans" en política cultural, és a dir, les infraestructures que tenen un cost de manutenció més gran que els beneficis que aporten, aquelles grans construccions o esdeveniments que han centrat l’acció pública de la cultura en una llarga etapa des de finals dels noranta fins a finals dels dos mil i que, avui, són el símbol d’una època de malbaratament amb greus problemes de finançament i de gestió de continguts.

Christian Ruby | Éditions de l’Attribut

Obra que presenta alfabèticament termes i conceptes clau de l’àmbit de les arts i la cultura. L’autor – reconegut filòsof – proporciona definicions obertes i dinàmiques a través de les diferents etapes de l’evolució històrica del terme. Fa també una aproximació a les seves dimensions filosòfica, sociològica, antropològica, històrica i política.