blog de Interacció

Nicolás Barbieri | CoNCA

A fi de contribuir a la reflexió vers el sistema cultural i l’evolució de les polítiques culturals a Catalunya, l’Informe anual sobre l'Estat de la Cultura i de les Arts a Catalunya 2015 ve acompanyat per un seguit d’articles que, tot posant l’accent en diversos aspectes clau, busquen repensar una nova formulació de les polítiques culturals que siguin realment capaces de reflectir els aspectes determinants de les transformacions que viu la societat catalana.

Amb aquest article es busca aprofundir en l' [escassa] presència dels drets culturals en les polítiques culturals a Catalunya i en la necessitat que les polítiques culturals redefineixin les seves responsabilitats, desplegant els drets culturals com a estratègia de les seves accions. S’assenyala com, les polítiques culturals, continuen buscant la seva legitimitat més en la promoció de la cultura (cultura com a substantiu) més que en allò cultural (cultura adjectiva).

CoNCA

A fi de contribuir a la reflexió vers el sistema cultural i l’evolució de les polítiques culturals a Catalunya, l’Informe anual sobre l'Estat de la Cultura i de les Arts a Catalunya 2015 ve acompanyat per un seguit d’articles que, tot posant l’accent en diversos aspectes clau, busquen repensar una nova formulació de les polítiques culturals que siguin realment capaces de reflectir els aspectes determinants de les transformacions que viu la societat catalana.

Quin model de Cultura volem? En tots els anys que portem de democràcia no s’ha aconseguit definir el model d’accés i participació en la cultura.

David Márquez Martín de la Leona |  Real Instituto Elcano | ARI 68/2015 

La aceleración tecnológica de los últimos años necesita de una rápida respuesta institucional que cambie el marco normativo en el que los europeos nos relacionamos y comerciamos digitalmente.

CoNCA

Com a compendi de les dades generades des del Departament de Cultura, algunes d’elles ja examinades de forma exhaustiva també en el nostre espai, en aquest informe es presenten les dades anuals de l'estat de la cultura i de les arts de Catalunya.

A continuació en destaquem les dades més rellevants:

Volum econòmic dels sectors culturals

El pes del sector cultural en l’economia catalana s’ha reduït en un 30,6 % entre 2008 i 2012. En quatre anys, el sector cultural ha perdut 1.653 milions de valor afegit brut (VAB) i una reducció del valor al global de l’economia en d’un 0,8% (passant del 2,8% al 2%).

Per grups d’activitats, els sectors més afectats per aquesta crisi imperant han estat el de l’arquitectura i l’audiovisual, amb reduccions d’un 52,5% i 42,1% respectivament. Només patrimoni, arxius i biblioteques han mantingut la seva aportació (amb una variació del VAB del -0,9% durant el període).

Pel que fa a l’aportació per grups d’activitat, els sectors que més contribueixen al VAB cultural són el sector del llibre i la premsa (24 %), seguit de la publicitat (16 %) i l’audiovisual i multimèdia (14 %).

Tom Fleming,  Creative Consultancy (TFCC) | Cultural and Creative Spillovers

En aquest informe es troben els resultats de l’estudi preliminar sobre efectes indirectes de la inversió pública en cultura i les indústries creatives a nivell europeu, amb l’objectiu no només de contribuir al debat dels seus efectes i millorar la metodologia existent per la seva recol·lecció i mesura, si no també com a guia per tal que governs i responsables polítics puguin formular unes polítiques i una assignació de recursos més eficaces.

Lynne Conner | Palgrave Macmillan

Lluny d’esdevenir guia de bones pràctiques per la creació d’audiències, amb ‘Audience Engagement and the role of arts talk in the digital era’ es busca aportar eines i idees per la reflexió per a treballadors culturals i de les arts vers el foment de les audiències, emfatitzant en el paper clau que hi juga l"'Arts Talk"; de com el plaer del públic està lligat amb la interpretació del significat i valor de l’obra d’art i que aquest plaer millora de forma significativa quan la interpretació es fa social.

Oriol Martí Sambola | Núvol

Els passats dies 5 i 6 de novembre es van celebrar a Madrid les primeres jornades sobre Cultura local y Construcción de ciudadanía. Una iniciativa del Ministeri de Cultura a través de la Direcció General de Polítiques i Indústries Culturals i amb la producció tècnica i de continguts de Transit Projectes. 10 eixos temàtics i 30 (micro)projectes culturals conformaven el programa de taules i debats.

El Ministeri d'Educació, Cultura i Esport ha publicat l''Anuari d'Estadístiques Culturals 2015' que informa sobre la situació i evolució de la cultura a Espanya.

Les principals dades observades a l’Anuari:

La cultura passa d’aportar 28.224 milions d’euros, un 2,7% al PIB espanyol en 2011 a 26.031 milions en 2012 un 2,5%, i un 3,4 % si es considera el conjunt d’activitats econòmiques vinculades a la propietat intel·lectual. El PIB que genera la cultura és igual al d'agricultura, ramaderia i pesca (2,5%), i superior al de la indústria química (1%) i al de les telecomunicacions (1,7%).

EDUCULT | Comissió Europea

Aquest informe és el resultat d’una investigació duta a terme per la Comissió Europea on es recopilen, comparen i avaluen els indicadors i prioritats establertes en les diverses polítiques d’accés a la cultura implementades a nivell nacional i europeu.

Donat que l’accés a la cultura s’ha convertit en una de les màximes prioritats en l’agenda política cultural europea en el seu conjunt, així com el palpable grau d’ambigüitat del seu significat, la investigació parteix de tres preguntes inicials:

Xavier Redondo,  Manel Verdú | Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

En aquest informe es recullen les principals dades relatives a les aportacions normatives de l’Estat en matèria de cultura en el període 2011 – 2016, extretes dels Pressupostos Generals de l’Estat, anys 2011 i 2015, així com del Projecte de llei de Pressupostos Generals de l’Estat, per al 2016.

A continuació, per tal de corregir el biaix informatiu de l’informe i facilitar-ne la lectura, es destaquen les principals dades observades segons l’àmbit geogràfic català respecte l’estat espanyol, atenent el programa pressupostari i les principals actuacions beneficiaries del finançament: