Blogs

  
L’Anuario de Estadísticas Culturales 2015 no és només una compilació de dades. És, sobretot, una operació de definició: delimita què compta com a cultura, com es pot mesurar i des de quines categories es fa llegible. En aquest sentit, el valor del document no és tant el volum d’informació que aporta com el marc que construeix per interpretar-la.
  

  
L’informe Access to Culture – Policy Analysis parteix d’una constatació que travessa tota la història de les polítiques culturals europees: l’accés a la cultura no és una qüestió tècnica, sinó una expressió directa de les relacions de poder i de les formes d’inclusió o exclusió que defineixen cada societat. Des dels orígens de les institucions culturals modernes, vinculades a les elits i a la construcció de la identitat nacional, fins a les polítiques de democratització cultural del segle XX, l’accés ha funcionat com un indicador de qui forma part de la comunitat política i en quines condicions.
  

  
Us recomanem aquest article d’ Eduard Delgado, organitzador de la primera edició d’Interacció 1984 i director fundador del Centre d’Estudis i recursos Culturals (CERC). El text aporta memòria institucional i una lectura històrica dels marcs que han configurat l'acció cultural pública. Connecta directament amb l'eix Panorama d'Interacció15 dedicat a revisar el recorregut de les polítiques culturals des de la recuperació democràtica.  

  
The Mastering of a Music City parteix d’una idea força: una ciutat musical no és només una ciutat amb concerts, sinó un sistema capaç de convertir la música en activitat econòmica, identitat urbana, desenvolupament cultural, atracció turística i qualitat de vida. L’informe, impulsat per IFPI i Music Canada, es presenta com un full de ruta aplicable a ciutats de mides diferents i defensa que una política musical sòlida necessita artistes, escenes actives, espais diversos, públics compromesos, empreses del sector i suport públic multinivell.