Blogs

Introduïu un llistat de noms d'usuari separats per comes.

Els projectes culturals com a motor d’ocupació, els drets humans i la democràcia

Comissió Europea. Direcció General de Desenvolupament i Cooperació EuropeAid (DEVCO)

Informe que identifica i analitza una selecció de 30 projectes recolzats per la Unió Europea a través dels seus instruments de cooperació. L’objectiu és il·lustrar com aquests projectes de cooperació que impliquen a agents, sectors i continguts cultural poden contribuir de manera significativa a les línies actuals de desenvolupament establertes per la Unió Europea.

Repensar la cultura com a sistema en transformació


  
Llegit avui, el text no només descriu transformacions. Interpel·la directament la pràctica de les polítiques culturals locals. Si la cultura és un sistema en relació constant amb altres sistemes, la pregunta ja no és com gestionar-la millor, sinó des d’on i amb quins marcs es prenen les decisions que la configuren.(n. de l'e., 2026)
  
  
El text de Robert Palmer sobre l’Agenda 21 de la cultura no és tant una revisió del document com una advertència: el marc amb què s’ha pensat la política cultural local ha quedat desbordat pels canvis culturals dels darrers anys. El que està en joc no és només una actualització tècnica, sinó un desplaçament en la manera d’entendre la cultura i el seu lloc dins les polítiques públiques.
  

Mister Bean a la Biblioteca: el gag que desmunta el valor del patrimoni


  
Una escena de Mr. Bean en una biblioteca de fons antic va més enllà de l’humor. Mostra, amb una precisió inesperada, què passa quan el valor del patrimoni no és compartit.
  

Mr. Bean consulta un llibre antic en una biblioteca patrimonial. Sap que és especial: guants, silenci, control. Tot sembla sota normes clares. El que segueix és una cadena d’errors que no s’atura.

Un programa que construeix públics des de l’escola


  
L’informe anual del programa Anem al teatre del curs 2012-2013 permet llegir amb una certa precisió una política cultural que sovint queda situada en un segon pla: la construcció de públics des del sistema educatiu. No es tracta només d’una oferta d’espectacles per a escolars, sinó d’un dispositiu sostingut en el temps que articula cultura, educació i territori a escala provincial.
  

El Estado de la cultura en España 2013

Patricia Corredor Lanas ׀ Observatorio de Cultura y Comunicación de la Fundación Alternativas

Els agents culturals atorguen una puntuació de 4,5; l’any 2011, any de la primera edició d'aquest informe, la puntuació era d’un aprovat just amb un 5,1.  L’informe de 2013 s’ha elaborat a partir d’una enquesta a 304 experts (creadors, gestors públics i privats, investigadors i crítics) i vol oferir una panoràmica del sector cultural espanyol. Els resultats mostren també una condemna rotunda del sector al sistema fiscal aplicat a la cultura i, en especial, a l’increment de l’IVA al 21%. Els agents valoren de manera molt negativa el paper de l’Estat i de les polítiques públiques, i critiquen el projecte de Llei de la Propietat Intel·lectual.

L'art au risque de la technologie

Pascal Krajewski ׀ L’Harmattan

Obra de dos volums que reflexiona sobre l’impacte de la tecnologia en l’art i sobre la nova sensibilitat que les envolta i que esbossa noves formes d’art i noves representacions i recepcions. El primer volum, «Les appareils a l’œuvre», es fixa en com influeix la tecnologia en el temps de creació de l’obra i en la seva existència com a objecte. El segon volum, «Le glaçage du sensible», analitza el temps de la recepció estètica en un món altament tecnològic.

Arts escèniques i cultura digital: noves pràctiques i nous públics


  
Aquest anuari captura un moment en què la cultura digital es presenta com a horitzó de transformació del sector cultural. En el cas de les arts escèniques, la tecnologia apareix com una oportunitat per ampliar públics, generar comunitat i redefinir l’experiència cultural. Rellegir-lo avui permet prendre distància d’aquest entusiasme inicial i observar què ha passat amb aquestes promeses: quines s’han consolidat, quines s’han matisat i quines han quedat en l’àmbit de la projecció. És en aquest contrast on el text adquireix tot el seu valor. (n. de l'e., 2026)
  

L’Anuari AC/E analitza com les tecnologies digitals transformen la creació escènica, els models de difusió i la relació amb els públics.
  

Museus pobres, museus buits: què queda quan la cultura es construeix sense idees


  
Llegit avui, el text funciona com una advertència. En un context on la sostenibilitat dels equipaments torna a estar en qüestió, la pregunta no és només quants museus podem mantenir, sinó quin tipus de museus volem. I sobretot: si estem disposats a prioritzar el contingut i la funció pública per sobre de la forma. (n. de l'e., 2026)
  
Un llibre publicat en plena expansió d’equipaments culturals posa el dit a la nafra: no tots els museus són el mateix. Entre els que resisteixen amb pocs recursos i els que neixen sense contingut, s’hi dibuixa una crítica que continua interpel·lant avui les polítiques culturals.