Blogs

Introduïu un llistat de noms d'usuari separats per comes.

Ciutat creativa: imaginar l’urbà per transformar-lo


  

Quatre assaigs breus que exploren com la creativitat pot redefinir el futur de les ciutats i orientar polítiques urbanes més sensibles, complexes i habitables.
  

L’editorial Comedia publica una sèrie de quatre textos de Charles Landry dedicats al concepte de ciutat creativa. El conjunt proposa una lectura estratègica del desenvolupament urbà contemporani

Biblioteques fora de la zona de confort


  

Un informe que alerta de la distància entre serveis bibliotecaris i hàbits digitals de la ciutadania, i proposa una transformació profunda del model.
  

L’Informe APEI sobre Bibliotecas ante el siglo XXI: nuevos medios y caminos, elaborat per Julian Marquina per a la Asociación Profesional de Especialistas en Información, analitza la bretxa creixent entre biblioteques públiques i usuaris.

Quan l’art qüestiona l’economia


  

Un informe que capgira la pregunta habitual i explora com les pràctiques artístiques poden transformar imaginaris, valors i models econòmics.
  

Durant anys el debat s’ha centrat en com l’economia condiciona les arts. L’estudi The Invisible Hand: Art in the Transition to Another Economy, de Charlie Tims i Shelagh Wright, proposa invertir el focus i analitzar com l’art pot incidir en l’economia.

Quan les ciutats fan possible la mobilitat cultural


  
Què estan fent les ciutats europees per facilitar la mobilitat d’artistes i professionals de la cultura i què en podem aprendre des de l’àmbit local.
  

La mobilitat cultural s’ha consolidat com una peça clau de les polítiques culturals urbanes a Europa.

Patrimoni en crisi: diagnòstic o moment decisiu?


  
Un número de la revista PH que qüestiona els consensos del sector i planteja si la crisi pot ser una oportunitat per redefinir el sentit del patrimoni
  

Quan l’educació artística no necessita excuses


  
La recerca internacional mostra alguns impactes concrets de les arts en l’aprenentatge. Tot i així, la seva presència a l’escola no hauria de dependre d’aquests beneficis indirectes sinó del seu valor educatiu propi.
  

 En el debat públic sobre educació artística sovint apareix una pregunta recurrent: per a què serveixen les arts a l’escola? Les respostes acostumen a insistir en els seus possibles beneficis col·laterals.

Pla d'Acció Cultural de la Llagosta


  
El Pla d’Acció Cultural de La Llagosta posa el focus en una qüestió estructural: com construir cohesió i projecte cultural en un municipi dens, fragmentat per infraestructures i amb una forta dependència de la iniciativa associativa.
  

 

Quan el públic decideix el preu del teatre


  
Aquest article és interessant perquè toca un tema que després ha crescut molt en les polítiques culturals: els models alternatius de preus i la relació amb els públics. Llegit avui, dialoga amb debats actuals sobre accessibilitat cultural, valor públic i sostenibilitat econòmoca de les arts escèniques. (n. de l'e., 2026)
  

Un experiment impulsat per economistes de la cultura posa a prova la “taquilla inversa”: els espectadors decideixen quant pagar després de veure l’obra. La iniciativa busca entendre com el públic assigna valor a l’experiència teatral.
  

La cultura com a política econòmica: una proposta per sortir de la crisi


  
Un article de Pau Rausell proposa repensar les polítiques culturals en temps de crisi. La cultura no hauria de limitar-se a un sector subvencionat, sinó actuar com a motor de transformació econòmica, innovació social i desenvolupament territorial.
  

Cultura i polítiques urbanes: el paper del tercer sector en la ciutat


  
Un article de Barbieri, Fina i Subirats analitza com les polítiques culturals s’han integrat progressivament dins les polítiques urbanes. L’estudi sobre Barcelona mostra que el tercer sector cultural pot actuar com a motor d’innovació i proximitat en la governança cultural.
  

En les darreres dècades, les polítiques culturals han anat adquirint un pes creixent dins les estratègies de desenvolupament urbà.