Blogs

  
La relació entre cultura, institucions públiques i mercat és el punt de partida de Cultura libre de Estado, un assaig publicat en un moment de forta revisió de les polítiques culturals després de la crisi econòmica. Jaron Rowan qüestiona tant el model de cultura orientat a la rendibilitat econòmica com una determinada concepció de les institucions públiques, i proposa recuperar la cultura com un espai de democràcia, participació i producció de béns comuns.

Albert Ballarin,  Núria Camps,  Ferran Burguillos│ Biblioteques Municipals de Sabadell

El valor econòmic del servei de biblioteques públiques de Sabadell és positiu i amb perspectives de creixement en els propers anys. Així es desprèn d’aquest  estudi presentat a Barcelona en el transcurs de les 14es Jornades Catalanes d'Informació i Documentació organitzades pel Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya. Aquestes jornades són un punt de trobada i de referència per als professionals de la informació, la documentació i les biblioteques del país.

Aquest estudi, basat en el retorn a la inversió, permet contrastar fins a quin punt els diners invertits a la xarxa de Biblioteques Municipals de Sabadell reporta beneficis directes satisfactoris per a les persones usuàries.

  
  
Aquesta bibliografia comentada de l’OCIM, elaborada amb motiu del curs Écrire le scénario d’exposition celebrat a Annecy el gener de 2016, parteix d’una idea especialment útil per entendre la transformació de la museografia contemporània: concebre una exposició és construir un discurs que després esdevindrà espai, recorregut i experiència.

Kate Oakley | University of Leeds, White Rose University Consortium, Arts and Humanities Research Council

Aquest document proposa una revisió crítica de la literatura existent vers el paper de l'art i la cultura en la regeneració d’espais i comunitats, amb l’objectiu de redreçar el discurs tot buscant aportar noves línies d’acció al debat i incidir, d’alguna manera, en el discurs polític de cara al futur.

Arran l’eclosió de la crisi financera, gran part de la literatura acadèmica s’ha mostrat força crítica sobre les possibilitats de retorn real a les comunitats que molts projectes i polítiques culturals prometien i la gentrificació i els efectes perniciosos que ha provocat la revalorització dels espais urbans (augment dels lloguers, desallotjament de famílies amb ingressos baixos així com d’artistes i petites empreses culturals,... ) ha estat se’ns dubte una temàtica àmpliament coberta.