Blogs

Introduïu un llistat de noms d'usuari separats per comes.

Quan la música obre vies neuronals: arts, demència i finançament en joc


  
Un informe britànic analitza evidències, límits i oportunitats de les intervencions artístiques en el tractament de la demència, amb la música com a protagonista terapèutica.

  

L’informe elaborat per Marsaili Cameron i Belinda Sosinowicz, impulsat per The Rayne Foundation i la National Alliance for Arts Health & Wellbeing, defensa que demostrar l’eficàcia clínica de les intervencions artístiques serà determinant per assegurar-ne el finançament estable.

Per a què serveix la cultura?

SOY CÁMARA. El programa del CCCB (36)

Aquest capítol s’articula a partir de les jornades de debat sobre «El sentit de la cultura» celebrades al CCCB i reflexiona sobre la rellevància social de la cultura i la seva relació amb la política. «Cultura» és un concepte amb múltiples definicions, difícil d’abastar en la seva complexitat. Per contestar la pregunta del títol, es traça un recorregut des de la concepció de la cultura com a repertori d’eines per relacionar-nos amb el món fins a la dimensió política de la cultura com a espai de conflicte i instrument de canvi social, passant pel problema de la mercantilització de la cultura en la societat de consum i la doble funció de la cultura com a experiència individual i bé comú.

El programa entrevista Marina Garcés, filòsofa; Mara Dierssen, neurobiòloga i cantant; Frederic Amat, artista visual, i Eloy Fernández Porta, escriptor. Recupera, a més, aportacions de Pierre Bourdieu, Pier Paolo Pasolini, Georges Bataille, Fritz Lang, Jean-Luc Godard, Nuccio Ordine i Alfredo Jaar.

Els projectes culturals com a motor d’ocupació, els drets humans i la democràcia

Comissió Europea. Direcció General de Desenvolupament i Cooperació EuropeAid (DEVCO)

Informe que identifica i analitza una selecció de 30 projectes recolzats per la Unió Europea a través dels seus instruments de cooperació. L’objectiu és il·lustrar com aquests projectes de cooperació que impliquen a agents, sectors i continguts cultural poden contribuir de manera significativa a les línies actuals de desenvolupament establertes per la Unió Europea.

La Agenda 21 de la cultura y el cambio cultural

Robert Palmer | Agenda 21 de la cultura 

El artículo "La Agenda 21 de la cultura y el cambio cultural" fue escrito por Robert Palmer en noviembre de 2013. Este artículo fue encargado en el marco de la revisión de la Agenda 21 de la cultura (2013-2015) y contribuye también a los trabajos de la Taskforce mundial de gobiernos locales y regionales sobre la agenda de desarrollo Post-2015 y hacia Habitat III (2016).

Mister Bean a la Biblioteca: el gag que desmunta el valor del patrimoni


  
Una escena de Mr. Bean en una biblioteca de fons antic va més enllà de l’humor. Mostra, amb una precisió inesperada, què passa quan el valor del patrimoni no és compartit.
  

Mr. Bean consulta un llibre antic en una biblioteca patrimonial. Sap que és especial: guants, silenci, control. Tot sembla sota normes clares. El que segueix és una cadena d’errors que no s’atura.

El Estado de la cultura en España 2013

Patricia Corredor Lanas ׀ Observatorio de Cultura y Comunicación de la Fundación Alternativas

Els agents culturals atorguen una puntuació de 4,5; l’any 2011, any de la primera edició d'aquest informe, la puntuació era d’un aprovat just amb un 5,1.  L’informe de 2013 s’ha elaborat a partir d’una enquesta a 304 experts (creadors, gestors públics i privats, investigadors i crítics) i vol oferir una panoràmica del sector cultural espanyol. Els resultats mostren també una condemna rotunda del sector al sistema fiscal aplicat a la cultura i, en especial, a l’increment de l’IVA al 21%. Els agents valoren de manera molt negativa el paper de l’Estat i de les polítiques públiques, i critiquen el projecte de Llei de la Propietat Intel·lectual.

L'art au risque de la technologie

Pascal Krajewski ׀ L’Harmattan

Obra de dos volums que reflexiona sobre l’impacte de la tecnologia en l’art i sobre la nova sensibilitat que les envolta i que esbossa noves formes d’art i noves representacions i recepcions. El primer volum, «Les appareils a l’œuvre», es fixa en com influeix la tecnologia en el temps de creació de l’obra i en la seva existència com a objecte. El segon volum, «Le glaçage du sensible», analitza el temps de la recepció estètica en un món altament tecnològic.

Arts escèniques i cultura digital: noves pràctiques i nous públics


  
Aquest anuari captura un moment en què la cultura digital es presenta com a horitzó de transformació del sector cultural. En el cas de les arts escèniques, la tecnologia apareix com una oportunitat per ampliar públics, generar comunitat i redefinir l’experiència cultural. Rellegir-lo avui permet prendre distància d’aquest entusiasme inicial i observar què ha passat amb aquestes promeses: quines s’han consolidat, quines s’han matisat i quines han quedat en l’àmbit de la projecció. És en aquest contrast on el text adquireix tot el seu valor. (n. de l'e., 2026)
  

L’Anuari AC/E analitza com les tecnologies digitals transformen la creació escènica, els models de difusió i la relació amb els públics.