Blogs

Introduïu un llistat de noms d'usuari separats per comes.

Impacte de la cultura en les economies locals: noves perspectives

Centre for Local Economic Growth

Informe que aporta una perspectiva original sobre els efectes mesurables de la cultura i l’esport en les economies locals. Mentre molts estudis sostenen que els projectes i equipaments culturals són bones inversions en termes socials i econòmics, aquest, en canvi, afirma que els efectes globals mesurables d’aquests projectes tendeixen a ser poc perceptibles per a les economies locals ja que l’impacte en salaris i ingressos acostuma a ser petit i els efectes en les importacions i exportacions comercials, així com en el turisme, són de curta durada. L’estudi aporta reflexions poc freqüents i que demanen prestar atenció a aspectes específics de cara a tenir expectatives realistes sobre el que els projectes culturals poden assolir.

Grans ciutats del món : informe cultura 2014

World Cities Culture Forum

Informe que examina l’oferta cultural de vint-i-quatre grans ciutats i recopila dades sobre seixanta indicadors culturals al voltant de la seva oferta i demanda en cultura. Així mateix, informa dels pensaments, estratègies i línies polítiques desenvolupades dels governs municipals de cada una d’aquestes ciutats. Les ciutats analitzades són: Amsterdam, Berlín, Bogotà, Buenos Aires, Hong Kong, Estambul Johannesburg, Londres, Los Angeles, Madrid, Mont-real, Moscou, Bombai, Nova York, Rio de Janeiro, Sao Paulo, Seül, Xangai, Singapur, Estocolm, Sydney, Tòquio i Toronto.

Enquesta de participació cultural 2014

Sergi Mosteiro | Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

Com a novetat en aquesta edició, l’enquesta de participació cultural analitza quins són els principals actors que els catalans identifiquen en el seu procés de socialització cultural. La iniciativa pròpia, la família, els amics i l’escola es conformen com els principals agents a l’hora de despertar l’interès per la cultura.

El document inclou també qüestions relatives a la percepció de la població sobre els seus hàbits de participació en comparació amb els de persones del seu entorn o persones de la seva mateixa edat. Així, gairebé 2 milions de catalans consideren que participen en cultura menys que altres persones de la seva mateixa edat.

Presenter’s toolkit, per a professionals de les arts escèniques

Patrimoine Canadien | Rideau (Réseau indépendant des diffuseurs d’événements artistiques unis) | FCCF (Fédération culturelle canadienne-française) | (Capacoa) Canadian Arts Presenting Association

Si sou programadors, gestors d’equipaments escènics o membres de companyies us pot interessar aquesta web que proporciona un ampli ventall de recursos per millorar les vostres presentacions i comunicacions. Hi podeu trobar recursos formatius en línia, recull de bones pràctiques, publicacions i informes i un ampli ventall de consells i recomanacions. 


Crisi, digitalització i canvi de model: una cultura en reconfiguració


  
L’informe del CoNCA 2014 descriu un sistema cultural travessat per la crisi, però també per transformacions que apunten més enllà de la conjuntura. El que es posa en joc no és només la recuperació, sinó la redefinició del model cultural en un entorn econòmic i tecnològic en mutació.
  

Polítiques culturals inclusives, localitzades i democràtiques

Abigail Gilmore | Centre for Labour and Social Studies

Article que reflexiona sobre el potencial de la cultura per millorar la qualitat de vida de la ciutadania i sobre la necessitat d’establir mecanismes de finançament públic per activar polítiques culturals inclusives, localitzades i democràtiques. L’autora examina la història recent de la política cultural al Regne Unit i fa referència a les reduccions pressupostàries en matèria de cultura dels últims anys en favor de les donacions i els patrocinis privats. Critica també unes polítiques culturals massa instrumentalitzades i que han incidit en assegurar uns retorns quantificables de les inversions. Segons Gilmore, aquestes polítiques han afectat de manera molt severa a les autoritats locals en totes les seves àrees de servei no obligatoris i on la cultura s’ha convertit en una prioritat menor.

El crepúsculo de los lobbies

David Márquez Martín de la Leona | Zeitgeist

Está en ciernes, organizándose, laII Conferencia de la cultura. Impulsada por la Federación Estatal de Asociaciones de Gestores Culturales (FEAGC), intenta recuperar el nivel alcanzado en aquella ya lejana primera Conferencia de la cultura del 2010 e intentando avanzar lo máximo que se pueda el terreno perdido durante todos estos últimos años. En ambas iniciativas, los gestores culturales organizados en sus estructuras representativas han sido los bueyes que tiraban lentamente de un pesado y desvencijado carro. Los procedimientos y las metodologías seguidos e implementados para desarrollar ambas conferencias son muy diferentes, pero en ambos casos trabajan con una dificultad aparentemente insalvable: proponer un pacto compa(r)tible entre todos los sectores y discursos que componen la cultura con el objetivo de identificar objetivos comunes y trasladarlos a la sociedad/política. Ardua tarea!

Recomanacions per a les polítiques locals i regionals en matèria d’indústries creatives

Interreg Europa

Podeu consultar els informes d’anàlisi i recomanacions sobre indústries creatives i culturals (ICC) que es van presentar en les jornades que va organitzar el programa Interreg el passat mes de desembre a Bolònia per reflexionar sobre cooperació interregional, presentar experiències i projectes i informar sobre les principals tendències.

Democracia y acceso a la cultura

Santi Eraso Beloki | santieraso.wordpress.com. Arte, Cultura, Ética y Política

La premisa básica de la cultura democrática se funda en la vieja idea ilustrada de proporcionar acceso universal, libre y gratuito o a precios asequibles (sobre todo para los más desfavorecidos) a los saberes y obras generadas a lo largo de la historia por creadores, pensadores, autores, intérpretes, investigadores, etc. Así se recoge en el artículo 27.1 de la Declaración Universal de los Derechos Humanos: “Toda persona tiene derecho a tomar parte libremente en la vida cultural de la comunidad, a gozar de las artes y a participar en el progreso científico y en el beneficio que generen”.

El retorno de los artistas al distrito creativo 22@Barcelona

Daniel Paül i AgustíCuadernos Geográficos. Vol. 53, Núm. 2 (2014), p. 87-102

Resumen |  Los cambios en la industria generalizados durante la segunda mitad del siglo XX fueron especial­mente visibles en algunas áreas, como el Poblenou de Barcelona. En el año 2000 el Ayuntamiento de Barcelona impulsó un gran proyecto de transformación de este antiguo barrio industrial. Un proyecto urbanístico, económico y social que aspiraba a crear un nuevo distrito de la innovación. Tras unos inicios en los que se sucedían las grandes inversiones inmobiliarias, la crisis económi­ca ralentizó algunos de los proyectos inicialmente previstos y anuló otros. Esta nueva situación impulsó una reflexión sobre las transformaciones emprendidas e hizo posible que algunos colec­tivos, como por ejemplo los artistas, se integrasen mejor en el proyecto. En este sentido, el caso del Poblenou de Barcelona se contrapone en cierta medida a las tendencias habituales en otras ciudades, donde los artistas son atraídos en las fases iniciales de la transformación y expulsados en las etapas más avanzadas. Esta expulsión de artistas también se dio en el Poblenou. La novedad en Barcelona reside en el retorno de los artistas al barrio a partir del año 2008, coincidiendo con la crisis inmobiliaria. Este retorno supone un cambio respecto a los procesos tradicionalmente descritos de expulsión de artistas.