Blogs

Introduïu un llistat de noms d'usuari separats per comes.

El cercle virtuós: per què la creativitat i l’educació cultural compta

John Sorrell, Paul Roberts, Darren Henley | Elliott&Thompson

Llibre que fa una aproximació renovada a l’educació cultural i creativa al Regne Unit. Segons els autors vivim en l’era de la creativitat ja que és part integral de tot el que fem i inspiradora d’innovació i de millora del nostre entorn, els nostres productes, les nostres empreses i la qualitat de les nostres vides. I en aquest context, consideren que tothom ha de tenir dret a una educació cultural de la màxima qualitat pel beneficis i avantatges que aporta tant als individus com a la col·lectivitat, i afirmen que les activitats culturals i una actitud creativa hauria de formar part del dia a dia dels joves pels seus beneficis acadèmics, físics, socials i emocionals.

Llibre blanc per a ciutats creatives

Tierras de Imaginario | POCTEFA (Programa de Cooperació Territorial Espanya-França-Andorra)

Llibre que exposa les reflexions i accions derivades del projecte ‘Tierras de imaginario’ desenvolupat per les ciutats de Tournefeuille i Barakaldo desde gener de 2012 fins al desembre de 2014. El projecte ha permès experimentar com ciutats petites o mitjanes poden arribar a ser creatives a partir de l’impuls de dinàmiques de desenvolupament sostenible a través de l’art i la cultura. Aquestes dues ciutats volen donar continuïtat al projecte i proposen ampliar la seva experiència, multiplicar-ne els beneficis i crear amb altres municipis (Irun, Lleida i Foix) i la Fundació Kreanta una Xarxa de ciutats creatives. El llibre és una guia pràctica per a la creació d’aquesta Xarxa que vol ser un projecte artístic i cultural però també de desenvolupament dels territoris.

Contrastos globals de la participació ciutadana i cultural i el desenvolupament econòmic i social

Terry Nichols Clark (coord.) | Emerlad

Llibre que destaca la importància de les arts i la cultura i el seu possible impacte en la política i l’economia, proposa un nou marc d’anàlisi de la participació democràtica i del creixement econòmic i explora com aquests nous patrons funcionen a diferents països de tot el món. El nou marc proposat es basa en tradicions històriques procedents majoritàriament de les idees sobre la participació democràtica d’Alexis de Tocqueville i de les idees sobre les avantguardes i la innovació de Joseph Schumpeter i Jane Jacobs.

ADÉU A GONZALO CARÁMBULA...

Des d'ahir Montevideo és una mica més lluny, i la tardor uruguaiana una mica més trista. Fa poques hores que ha mort en Gonzalo Caràmbula, referent indiscutible de les polítiques públiques per a la cultura al Mercosur i a Amèrica Llatina, després de molts mesos de lluita amb allò que als obituaris generalment és defineix com una "llarga i dolorosa malaltia".

En Gonzalo va dirigir durant molts anys la Secretaria de Cultura de la Intendència Municipal de Montevideo. També va ser el cap de comunicació del president del govern Pepe Mújica, i va fundar la llicenciatura en gestió cultural del CLAEH. No va poder veure materialitzat el seu antic somni de posar en marxa un Centre d'Estudis i Recursos Culturals al Mercosur, procés que emblematitza les complexitats inherents a la cooperació cultural internacional.

Pla d'acció 2015 Agència Catalana de Patrimoni Cultural

Agència Catalana del Patrimoni Cultural  (ACdPC)

El Departament de Cultura impulsarà 548 accions al patrimoni cultural de Catalunya amb el que s'estima que s’aconseguirà un 8% més de visitants el 2015 respecte el 2014. En aquest primer trimestre de 2015, els equipaments gestionats per l’Agència Catalana del Patrimoni Cultura han incrementat en un 7% els visitants. L'Agència Catalana del Patrimoni Cultural és l’entitat pública encarregada de dur a terme aquestes 548 accions que s’articulen al voltant de quatre blocs estratègics: impuls del sector del Patrimoni Cultural Nacional a través de la promoció de les xarxes temàtiques dels museus nacionals i de les xarxes territorials de museus, increment de l’ús social del patrimoni, impuls de la conservació del patrimoni i la recerca, i increment dels recursos destinats al patrimoni cultura amb la cerca de noves vies de finançament.

L’impacte econòmic dels museus al Regne Unit

Arts Council of England

Segons aquest informe els museus tenen cada vegada més impacte en les economies locals i nacional del Regne Unit. I amb un suport continuat per part de les autoritats locals del DCMS (Department for Culture, Media & Sport) i d’altres patrocinadors privats, els museus poden jugar un paper cada vegada més important a l’economia i a les comunitats locals. Segons els resultats de l’informe, el sector dels museus genera £2,64 bilions d’ingressos, contribueix amb £1,45 bilions a l’economia nacional i dóna feina a 38.165 persones. Conformen el sector 2.635 organitzacions distribuïdes en 2.720 seus a tot el país.

Pla d’acció per a l’enfortiment de la dimensió territorial de la política cultural a Fonollosa

Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC). Diputació de Barcelona

Aquest Pla busca enfortir la dimensió territorial de l’acció cultural de Fonollosa entre els seus quatre pobles -Camps, Canet de Fals, Fals i Fonollosa-. Planteja d’entrada l’actuació concertada de totes les regidories municipals en les seves respectives intervencions així com la complicitat de les entitats en aquesta voluntat de situar la política cultural en el conjunt de tot el territori municipal. Les línies de treball i les mesures que es proposen requereixen d’algun increment pressupostari però, sobretot, de la voluntat d’ampliar els àmbits de treball de tothom. Si tothom hi col·labora, el conjunt de la població hi sortirà guanyant, amb l’increment de la seva oferta cultural i dels espais de participació ciutadana.

El impacto de la publicidad y el marketing sobre el disfrute de los derechos culturales

Farida Shaheed ׀ Nacions Unides

En el presente informe, la relatora especial, Farida Shaheed,  sobre los derechos culturales analiza la repercusión que tienen las prácticas de publicidad comercial y comercialización para el disfrute de los derechos culturales, prestando especial atención a la libertad de pensamiento, opinión y expresión, la diversidad cultural y los estilos de vida, los derechos del niño en materia de educación y ocio, la libertad académica y artística y el derecho a participar en la vida cultura y a disfrutar de las artes.

En el análisis de las nuevas tendencias de estrategias de publicidad y comercialización, la relatora expresa su preocupación por la línea cada vez menos definida que separa la publicidad comercial de otros contenidos, especialmente en los ámbitos de la cultura y la educación.

Qui mou els fils de la cultura francesa?

Michaël Moreau, Raphaël Porier | La Découverte

Interessant llibre que fa un repàs a les últimes tres dècades de canvis i transformacions en el panorama cultural i en les polítiques culturals franceses. L’obra analitza els traspassos de poder i decisió que s’han produït en els diversos sectors culturals, descriu com el finançament privat ha substituït progressivament la inversió pública en cultura i observa com aquest traspàs ha afectat a la cultura, als professionals que s’hi dediquen i a la ciutadania en general. Investiga també la gran repercussió de les tecnologies digitals en les indústries i els productes culturals. Un dels atractius de l’obra és que els autors, com a periodistes, realitzen la seva anàlisi a partit d’entrevistes a més d’un centenar de personalitats i professionals de la cultura francesa (polítics, gestors i directors d’institucions culturals, productors, directius de cadenes televisives, empresaris de teatre, cineastes, artistes,...) que aporten la seva opinió sobre un ampli ventall de qüestions, algunes encara inabordades, d’altres controvertides o polèmiques i la majoria de plena actualitat. Alguns testimonis sorprenen per la seva franquesa i per l’aportació de detalls fins ara no revelats.

Qui controla les imatges controla el relat públic


  
Vivim en una cultura visual on les imatges no només expliquen la realitat: la construeixen. Les polítiques públiques no en queden al marge. La pregunta ja no és si les imatges influeixen en la política, sinó com ho fan i qui en té el control.