Blogs

Introduïu un llistat de noms d'usuari separats per comes.

Una biblioteca impactant

Pierre Le Quéau, Olivier Zerbib | Ministère de la Culture

Dilluns, l’hora del conte. Dimarts, grup de lectura. Dimecres, taller d’escriptura digital. Dijous, grup de conversa en francès. Divendres, taller de making i concert acústic al pati. Dissabte, ruta literària. I diumenge, potser que descansem.

Com bé sabem, les biblioteques, ja són molt més que còmodes i acollidors espais on poder llegir i endur-se lectures, films o música a casa. Quin és però, tot l’impacte d’una biblioteca en un municipi, en relació als veïns, la resta de municipis de l’entorn o el seu territori més immediat?

Cultura i ciutadania a través d'un mapa conceptual i interactiu

Qui no ha volgut mai disposar d’un mapa que ubiqui tots els projectes culturals que s’estàn duent a terme? I, no només això, sinó poder crear relacions entre els uns i els altres a través de conceptes clau?

Tot això ja és una realitat gràcies al programa 'Cultura y ciudadanía' del ministeri de Cultura. 

Des del passat 9 de juliol ja podeu consultar 'Cartografía Cultura y Ciudadanía', un mapa digital que té la intenció de donar a conèixer els gairebé 200 projectes i iniciatives que han participat en el programa, una trentena de les quals són catalanes. Tots els projectes presentats posen de manifest la seva vocació ciutadana a través de la vinculació entre cultura política, i acció i participació ciutadana, tal com indica el títol de la notícia publicada al portal web del Ministeri

Diversió i postureig als museus

Llums de fantasia en un racó on fer-se una selfie, projeccions que ens provoquen sensacions o trobar-nos immerses en aventures que ens desperten emocions. Els parcs temàtics i alguns museus actuals poden resultar conceptualment molt propers. De fet n'hi ha que formen part d’una mateixa indústria, que no és precisament la cultural, sinó la gran indústria del turisme. És així com, cada vegada són més els museus que s'apropen a mètodes lúdics per atraure nous visitants.

La despesa en cultura dels municipis (2014-2017)


  
La recuperació de la despesa cultural municipal després de la crisi no dibuixa un retorn als nivells previs, sinó una estabilització en un nou llindar més baix. Les dades del període 2014-2017 permeten entendre millor aquest desplaçament i els seus límits.
  

Cultura fresca: repensar la creativitat amb aire i energia


  
Una entrada que reivindica una mirada lleugera però profunda sobre la cultura per crear espais d’experimentació, vida i transformació social.
  

A l’estiu la cultura surt a les places, jardins, platges i fins i tot piscines de tot Catalunya. Alguns exemples són:

Cinema a la fresca al mNACTEC de Terrassa o als jardins de la Casa Rull de Reus; gaudir del’òpera del Liceu a més de 100 indrets; arrebossar-se els peus a la platja de Palamós o bé estar en remull a un piscina mentres es segueix la trama d’una pel·lícula.

Comunicació cultural: nous reptes i estratègies

Un bon projecte cultural ha d’anar acompanyat d’una bona estratègia de comunicació. I a la vegada, una bona comunicació no és res sense un bon projecte al darrere. 

La comunicació és una eina que cada vegada ha anat prenent més força i interès en l’àmbit cultural, convertint-se en essencial. La jornada del passat 9 de juliol organitzada per l’SDE 'Repensar la comunicació cultural: visibilitat, reputació, influència' buscava presentar les noves possibilitats que ofereixen la comunicació i el màrqueting al món cultural. Una jornada molt participativa, pensada per atraure un public variat: tant a professionals vinculats al sector cultural com a periodistes especialitzats en cultura. 

Reptes de futur: la millora de la situació laboral dels treballadors en l'àmbit cultural

Marc Gruber | Organització Internacional del Treball (OIT)

Aquest informe analitza a través de 16 països pertinents a diverses regions del món la situació laboral en l’àmbit cultural. A través d’una mirada global per diferents països es poden determinar diverses situacions comunes que descriuen la situació laboral en la que es troben immerses totes aquelles persones que treballen per la cultura. Es tracta doncs d’una bona oportunitat per determinar quina és la situació actual i quines podrien ser les mesures alternatives per tal de millorar el present laboral en l’àmbit cultural. Malgrat tractar-se d’un sector molt heterogeni i força canviant — sobretot si es compara globalment — es poden determinar unes característiques comunes que dibuixen un mapa sobre el qual poder treballar per tal d’incrementar la qualitat laboral de les treballadores culturals.

Mesurant el valor públic

Geoff Mulgan, Jonathan Breckon, Mariola Tarrega, Hasan Bakhshi, John Davies, Halima Khan, Annie Finnis | Nesta 

Crear, mantenir i incrementar el valor de la cultura, així com desenvolupar tècniques que contribueixin a mesurar el seu impacte en la societat, és crucial a l’hora de justificar les decisions, subvencions i inversions del govern. Així ho considera la reconeguda fundació britànica  Nesta a la seva publicació “Public Value. How can it be measured, managed and grown?”, on fa esment d’algunes de les diverses metodologies existents i on se’n proposen de noves amb la intenció de trobar nous camins per mesurar i analitzar el valor públic.

El museo de ciencia transformador

El Museo de ciencia transformador es un projecte editorial y on line dedicat al museo de ciència contemporani. En gran mesura pretén ser un projecte col·laboratiu que l´autor proposa als seus lectors, aspirant a que en el futur es vagi desenvolupant amb les contribucions de tothom que vulgui dir la seva. Per això, a més de la seva versió en paper, s´ofereix obertament on line, per tal de facilitar al màxim la seva lectura sense que sigui completament necessari comprar-lo per poder llegir-lo.

Digitalització del coneixement i cultura digital

Juan Arturo Rubio Arostegui i Joaquim Rius-Ulldemolins ( Coord)  | Arbor Vol. 195, Núm. 791 (2019)

Les xarxes socials han esdevingut un món paral·lel a la nostra realitat física per on circulen grans cabals d’informació en format digital. Aquesta informació ens arriba vestida de diferents maneres, amb el muntatge d’un vídeo, amb les línies d’un text, el dinamisme d’un gif o la síntesi d’una infografía. El procés de transformació del físic-analògic al digital està transformant el món i la manera d’accedir a la cultura i al coneixement, per tant, també ho fa en les formes de crear, mediar i participar de la cultura. Aquest número monogràfic de la revista Arbor, «La transición a lo digital de la cultura y el conocimiento: sus efectos en la creación, la intermediación y la participación cultural», aprofundeix en la digitalització del coneixement i tot allò que suposa per a la gestió cultural i les indústries creatives.