Blogs

Introduïu un llistat de noms d'usuari separats per comes.

Quan la cultura entra a l’agenda global del desenvolupament


  
Hi ha moments en què la cultura entra en el debat global amb força i sembla que tot ha de canviar. La incorporació de la cultura a l’agenda de desenvolupament de Nacions Unides n’és un. Aquest text captura aquell instant en què es planteja la possibilitat de situar la cultura com a pilar del desenvolupament sostenible. Rellegir-lo avui permet veure amb més claredat el recorregut real d’aquesta idea: fins a quin punt s’ha traduït en polítiques efectives i fins a quin punt continua operant sobretot com a marc discursiu. (n. de l'e., 2026)
  


L’ECOSOC incorpora per primera vegada el paper de la cultura en el debat internacional sobre sostenibilitat i obre una finestra d’incidència per als actors locals.
  

Culture Shock: repensar la política cultural en temps de canvi


  
Després de la crisi, la política cultural deixa de pensar-se en termes d’expansió i comença a fer-ho en termes de transformació. Culture Shock captura aquest moment amb una proposta clara: aprofitar les restriccions per redefinir institucions, models i formes de participació. El text no només respon a un context concret. Formula un relat que encara avui estructura moltes decisions públiques: la necessitat de justificar la cultura en termes de valor social, innovació i impacte. Rellegir-lo permet prendre distància i preguntar-se fins a quin punt aquest gir ha ampliat les capacitats del sector o ha redefinit, de manera més subtil, els seus límits. (n. de l'e., 2026)
  
  

Samuel Jones proposa un model renovat per a la participació cultural pública, combinant innovació, responsabilitat social i tecnologia.
  
  

Professionals dels museus a Espanya: què ens diu l’últim estudi



  Distribució, condicions laborals i reptes d’un col·lectiu clau per al patrimoni i la cultura a Espanya.
  

L’informe Los profesionales de los museos. Un estudio sobre el sector en España, elaborat per ARTImetría i finançat pel Programa IBERMUSEOS, ofereix un retrat clar del sector museístic

Cultura i desenvolupament local: més enllà del districte industrial


  
Cap a models territorials que entenen la cultura com a infraestructura, com a valor compartit i com a motor de transformació sostenible.
  

Pier Luigi Sacco, catedràtic d’Economia de la Cultura de la Universitat IULM de Milà, i Guido Ferilli, investigador en indústries culturals de la mateixa universitat, analitzen la dimensió cultural del desenvolupament local i el paper que pot jugar la cultura en les estratègies territorials contemporànies.

La cultura com a bé públic

És evident que la cultura ha de ser considerada, en tot moment, com un bé públic que  defineix i estructura el conjunt de la societat i que, alhora, atorga identitat, cohesió i coneixement al conjunt de la ciutadania. Un bé públic implica el fet de compartir i de configurar àgores de trobada i intercanvi. La cultura és la resposta crítica als dilemes i sols les societats fortes disposen d’un sistema cultural ben estructurat.

Galeries d’art i ciutat: una història de risc, passió i transformació


 
Del comerç d’objectes a l’acompanyament de projectes artístics, el recorregut del galerisme a Barcelona explica una part essencial del seu ecosistema cultural.
  

El llibre Galerisme a Barcelona 1877–2012, editat per l’Ajuntament de Barcelona i l’associació de galeries Art Barcelona, ofereix una revisió exhaustiva de la història de les galeries d’art de la ciutat des dels seus inicis fins a l’actualitat. L’obra permet entendre com s’ha configurat un sector clau per a la modernització artística de Barcelona, sovint en absència d’institucions públiques consolidades i amb un fort component d’iniciativa personal.

Polítiques culturals autonòmiques sota la lupa


  
  
Les polítiques culturals sovint s’expliquen a partir de programes, equipaments o iniciatives concretes. Aquest text proposa un canvi de mirada: entendre-les com a sistemes. L’anàlisi comparada de les comunitats autònomes mostra fins a quin punt les decisions culturals estan condicionades per arquitectures institucionals i relacions de poder que no sempre són visibles. Rellegir-lo avui permet reconèixer una realitat que continua vigent: moltes de les dificultats de la política cultural no es resolen amb més projectes, sinó amb una millor articulació del sistema. (n. de l'e., 2026)
  

Una mirada comparada a les tensions, les singularitats i els límits dels sistemes culturals de les comunitats autònomes.
  
  

Capitals culturals i ciutat viscuda



Quan la política cultural es mesura no només en transformacions urbanes, sinó en relacions socials, pràctiques quotidianes i diversitat cultural real.
  

Aquesta investigació analitza com les ciutats de Marsella i Liverpool han integrat les polítiques culturals dins els seus processos de regeneració urbana i en les dinàmiques socials i artístiques que estructuren la vida quotidiana.

Construir ponts entre educació i cultura a Europa


Quan l’aprenentatge permanent i l’accés a la cultura deixen de caminar en paral·lel i passen a formar part d’una mateixa estratègia de cohesió social.
  

L’any 2013, la Plataforma Europea de la Societat Civil sobre l’Aprenentatge Permanent (EUCIS-LLL), la Plataforma per l’Accés a la Cultura (ACP) i Culture Action Europe (CAE) van impulsar conjuntament la iniciativa Building synergies between education and culture. Es tracta d’organitzacions que comparteixen una visió comuna en els àmbits de l’educació i la cultura, amb objectius com l’ampliació de l’accés a la cultura i a l’educació, el foment de la inclusió social i l’acostament entre l’aprenentatge formal, no formal i informal.

Sis tendències que apunten cap al museu que ve



Un informe del Center for the Future of Museums identifica els canvis que marcaran les decisions estratègiques del sector
  

El segon informe anual del Center for the Future of Museums (CFM) de l’American Alliance of Museums ofereix una lectura sintètica dels moviments que han definit l’últim any en el camp museístic. L’objectiu és clar: facilitar als equips directius i tècnics una visió operativa dels factors que convé tenir presents quan es planifiquen estratègies i línies d’acció.