Blogs

L’impacte del canvi climàtic en el patrimoni cultural és una qüestió urgent dels drets humans; el patrimoni cultural representa un poderós recurs per prevenir i abordar els reptes causats pel canvi climàtic d’una manera respectuosa amb els drets humans.
 

Amb aquestes paraules relacionava Karima Bennoune, relatora de les Nacions Unides sobre els Drets Culturals, cultura i sostenibilitat medi ambiental.
 

L’informe 'Culture in the implementation of the 2030 agenda: a report by the culture 2030 goal campaign' pretén posar en relleu el paper que la cultura està jugant (i hauria de jugar) en la implementació dels 17 objectius de desenvolupament sostenible (SDG) de l’Agenda 2030 , malgrat que cap d’ells fa al·lusió a la cultura de manera exclusiva, com ja expressàvem en un altre article d’Interacció.

  
Rellegit avui, el text manté interès perquè situa el turisme cultural en un lloc que sovint es desdibuixa: no com una simple política de promoció, sinó com una política de construcció de sentit i de valor públic. Aquesta lectura també fa emergir una tensió molt actual. El llenguatge de la singularització, la marca i la diferenciació s’ha normalitzat en moltes polítiques locals, sovint sense un treball real sobre els actius culturals, la memòria o el sentit del territori. Aquí apareix la pregunta incòmoda que el text deixa oberta i que continua plenament vigent: els municipis treballen realment allò que els fa singulars o només ho projecten? (n. de l'e., 2026)
  

El text proposa una imatge molt reveladora: el turisme cultural com aquell visitant que obliga a “endreçar la casa”. No és una metàfora menor. Situa el turisme no com un fi en si mateix, sinó com un dispositiu que activa processos interns del territori: ordenació, reconeixement dels actius, autoestima col·lectiva. 
 

Per tal de tancar i sintetitzar tot el que ha aportat el Debat Interacció 2019, es proposa per una banda, un periple que resumeix els sis reptes presentats al llarg de les sessions, i per l’altra, una presentació dels serveis i eines que ofereix l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, concretament, les seves quatre branques: l’Oficina de Patrimoni Cultural (OPC), la Xarxa de Biblioteques Municipal (XBM), l’Oficina de Difusió Artística (ODA) i el Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC).

Els moderadors dels sis reptes han recollit les idees més rellevants sorgides de cadascuna de les sessión per tal d’extreure’n les conclusions finals del Debat Interacció 2019. 

amb Oriol Picas
 

Tenint en compte que, amb molta probabilitat, les restriccions de recursos al sector públic es mantindran durant els propers anys, cal promoure una metodologia de treball més basada en la cooperació intermunicipal, de la qual ja se n’està percebent un creixement a dia d’avui. El sector cultural segueix estant a la cua de tota una sèrie d’altres sectors públics en què hi ha una forta competència pels recursos i, malgrat la manca de finançament, no hem de quedar-nos de braços plegats sinó ser pragmàtics i fer quelcom al respecte.
 

D’aquesta manera és com presentava el seu repte Oriol Picas, que treballa en els àmbits de l’ordenació de serveis i equipaments culturals públics, així com en la promoció de xarxes de cooperació entre equipaments culturals.