Blogs

Introduïu un llistat de noms d'usuari separats per comes.

Las políticas de lo público en el arte

Jorge Luis Marzo  | Periférica, revista para el análisis de la cultura y el territorio, núm 15 ( 2014)

En este artículo Jorge Luis Marzo, historiador, sociólogo y comisario de exposiciones, analiza cómo el valor otorgado a «lo público» en el ámbito del arte esconde, en gran medida, otros factores fundamentales que no tienen por qué corresponderse. En primer lugar, mediante «lo público» se consigue la legitimación de los gestores de lo público, que se erigen en garantes del patrimonio. En segundo lugar, el artista se ve condicionado por esa conceptualización. En tercer y último lugar, «lo público» también influye, en consecuencia, en la propia obra de arte. 

Costos i beneficis de la independència de Catalunya pel sector de la cultura

Lluís Bonet i Agustí | Cercle de Cultura 

En aquest text, Lluís Bonet i Agustí, titular d'economia aplicada i director del Programa de Gestió Cultural de la Universitat de Barcelona, avalua els costos i beneficis de la potencial independència de Catalunya, així com les estratègies necessàries en cada cas per assegurar un bon desenvolupament del món cultural.

Per tal d'encarar el tema planteja tres escenaris potencials: a) l'assoliment de la independència; b) el pacte amb l'estat, amb major autonomia política, fiscal i cultural per a Catalunya; i c) el manteniment del status quo polític actual.

Los derechos culturales en clave política y perspectiva social

Josep Ramoneda  | Periférica, revista para el análisis de la cultura y el territorio, núm 15 ( 2014)

En aquest article, una transcripció d'una conferència, Josep Ramoneda, periodista i filòsof, parla sobre el propi concepte de cultura. Aquí teniu un extracte:

«El motor de conocimiento es la curiosidad. Y el segundo, que la verdadera cultura es aquella acción que es vivida como experiencia. Que quiero decir con esto, pues hablo de experiencia en el sentido de Montaigne, que decía que la experiencia como lugar en que el sujeto y el objeto se encuentran y ocurre algo. Este lugar en el que, para utilizar la famosa expresión de Montaigne cuando decía que «escribir es el ejercicio permanente de pintarse a sí mismo», es una idea muy fuerte, muy potente. A mi entender, la verdadera cultura es aquella que lleva una carga de experiencia radical y, por tanto, es un lugar de subjetivización fuerte, de creación de sí mismo, de pintarse a sí mismo.

Articles sobre indústries creatives i culturals

Creative industries journal

Obre aquest número un article de Francisco Marco-Serrano, Pau Rausell-Koster i Raúl Abeledo-Sanchis sobre la relació entre el producte interior brut i la intensitat d’ocupació en les indústries culturals i creatives. Segons els autors, durant la última dècada s’ha afirmat de manera generalitzada que les indústries culturals i creatives són un motor per al creixement econòmic de les regions, però consideren que es tracta d’una relació controvertida i que demanda més proves i evidències. En aquest article presenten un marc conceptual que pot ajudar a testar la possible causalitat entre la generació de producte interior brut i l’índex d’ocupació en els sectors culturals i creatius. Els resultats determinen que existeix una clara retroalimentació entre aquestes dues variables. 

Cultura en crisi, cultura en transició digital


  
Aquest informe fixa un punt d’inflexió: l’impacte acumulat de la crisi econòmica sobre el sector cultural i la recerca d’una sortida que es formula en clau digital. Les dades que presenta són dures i descriuen un ecosistema fragilitzat, amb pèrdua de consum, d’estructura empresarial i de capacitat pública. La digitalització hi apareix com a horitzó de reconstrucció. Tornar-hi avui permet llegir amb més distància aquest moment i preguntar-se fins a quin punt aquella sortida ha estat una transformació efectiva o una expectativa que ha desplaçat altres debats. (n. de l'e., 2026)
  

L’ Informe sobre el estado de la cultura en España 2014 retrata un sector cultural en retrocés estructural que busca en la digitalització una via de reconfiguració.
  

Ludoliteracy Informe sobre la alfabetización mediática en el juego digital. Experiencias en Europa

Daniel Aranda Juarez; Jordi Sánchez-Navarro; Silvia Martínez-Martínez | Universitat Oberta de Catalunya, UOC

Resum | L'informe que presentem a continuació recull 18 experiències, projectes, activitats, investigacions o polítiques més significatives que es realitzen a Europa relacionades amb l'alfabetització mediàtica en el context dels videojocs (ludoliteracy). La ludoliteracy té com a finalitat potenciar les capacitats i competències analítiques, reflexives i creatives al voltant del joc digital.

El m-learning y la educación patrimonial

Joan Santacana, Laia Coma (coords.) | Didpatri | Trea

L’aposta per l’ús educatiu de la tecnologia és ja una estratègia habitual a molts equipaments culturals i també educatius. La mateixa, s’usa per a descodificar l’entorn i així interpretar la realitat; a més a més, la cultura digital està basada en el fet de compartir. La revolució digital no és només una adaptació tecnològica, sinó un canvi de paradigma que presenta un nou model d’aprenentatge.

Estadístiques culturals de Catalunya 2015: Tocant fons?

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

La nova edició de les Estadístiques Culturals de Catalunya, presenta les dades completes de l’any 2013, unes dades que confirmen  la situació d’emergència en que s’ha instal·lat el sector cultural a Catalunya en els darrers anys.  No obstant això, es pot intuir que s’estaria tocant fons ja que els indicadors avançats de l’any 2014 estarien reflectint un incipient canvi de tendència. De moment però, a manca de concretar la dimensió real d’aquesta inflexió, el panorama continua sent devastador: retallada intensa dels pressupostos de les administracions públiques; caiguda de l’ocupació; reducció dràstica de les despeses de les llars en productes i serveis culturals; disminució de la participació i el consum cultural en diversos sectors.

Plan de Fomento de las Industrias Culturales 2015

Ministerio de Educación, Cultura y Deportes. Secretaría de Estado de Cultura (SEC)

El Plan de Fomento de las Industrias Culturales 2015 se enmarca en el Plan estratégico General 2012-2015 de la Secretaría de Estado de Cultura (SEC),

Los objetivos del Plan de Fomento de las ICCs 2015 son:

1. Cooperar con estructuras e instituciones para fomentar la colaboración, asociacionismo, integración, alianzas y creación de redes.

  • Creación de una base de datos de empresas subsectorializada.
  • Estudio sobre las necesidades para el desarrollo de cada subsector y estrategias a seguir.
  • Organización de al menos dos encuentros empresariales para la difusión de buenas prácticas y generación de networking.

Impacte de la cultura en les economies locals: noves perspectives

Centre for Local Economic Growth

Informe que aporta una perspectiva original sobre els efectes mesurables de la cultura i l’esport en les economies locals. Mentre molts estudis sostenen que els projectes i equipaments culturals són bones inversions en termes socials i econòmics, aquest, en canvi, afirma que els efectes globals mesurables d’aquests projectes tendeixen a ser poc perceptibles per a les economies locals ja que l’impacte en salaris i ingressos acostuma a ser petit i els efectes en les importacions i exportacions comercials, així com en el turisme, són de curta durada. L’estudi aporta reflexions poc freqüents i que demanen prestar atenció a aspectes específics de cara a tenir expectatives realistes sobre el que els projectes culturals poden assolir.