Blogs

Introduïu un llistat de noms d'usuari separats per comes.

El impacto de las nuevas tecnologías en las industrias de la cultura

Economía Industrial, núm 389, 2013

Com poden les TICs millorar els models de negoci dels museus i dels clubs de futbol, dos tipus d’organitzacions molt diferents però que tenen en comú la capacitat de connectar amb l’aspecte més emocional dels seus usuaris o seguidors? Aquest es un dels casos pràctics que inclou el monogràfic de la revista «Economia industrial» dedicat a analitzar el paper de les tecnologies de la informació i la comunicació (TICs) en el desenvolupament cultural. Una vintena d’autors coordinats per Miguel-Ángel Galindo Martín, Domingo Ribeiro Soriano i María Teresa Méndez Picazo, presenten un desena d’articles on s’hi analitzen alguns dels efectes que les TICs han provocat en la indústria de la cultura en general i en les empreses que la suporten, en particular. S’hi inclouen tant reflexions teòriques com casos pràctics.

Aportacions en cultura de l’Estat a Catalunya 2011-2014

Manel Verdú i Martí, Marçal Terrades i Planadevall  | Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

Informe elaborat pel Departament de Cultura on s’analitzen les inversions de l’Estat en matèria de cultural dels darrers quatre anys, a partir de la presentació del projecte de Pressupostos Generals de l’Estat de 2014. Les dades es classifiquen per àmbit temàtic o programàtic i pel seu impacte territorial i l’estudi conclou que les aportacions nominatives de l’Estat a Catalunya en matèria de cultura s’han vist reduïdes un 75,2%. Dels 62,3 milions d’euros invertits l’any 2011 s’ha passat a 15,4 milions l’any 2014. Tot i que la reducció del 2014 respecte el 2013 és del 16,4%, fet que permet observar una certa estabilització. 

Sustainable models for shared culture. Case studies and policy issues

CONSERVAS/Xnet, Stichting Kennisland, World-Information Institute, National Hellenic Research Foundation/ National Documentation Centre (NHRF/EKT)

Aquest informe presenta casos concrets i nous models de gestió i de finançament d’una nova producció cultural basada en la Cultura Lliure i compartida. Així mateix, apunta algunes recomanacions i estratègies polítiques per afavorir el desenvolupament d’aquestes noves formes d’organització de les iniciatives culturals emergents. L’informe defensa la Cultura Lliure perquè apodera la societat civil, tothom hi pot participar com a consumidor o com a productor i equilibra els drets de productors (a ser reconeguts per les seves contribucions) amb els drets de la ciutadania (per accedir a la cultura d’una manera lliure). El document planteja Com es produir cultura i coneixement en la era digital? Com es poden els recursos existents adaptar-se al nou context actual? Com gestionar i proporcionar accés a la cultura i al coneixement de manera col·lectiva? Quin és el paper de les institucions públiques en aquest nou paradigma?

El valor públic i la sostenibilitat en la gestió de museus



Una observació breu sobre aquest article dins la revisió que estem fent de taxonomies. Aquest és un bon exemple de radar conceptual: no detecta només un document, sinó un canvi de vocabulari en la gestió cultural. El concepte de valor públic comença a aparèixer amb força en el camp museístic en aquells anys i després s’estendrà a altres àmbits de les polítiques culturals.(n. de l'e., 2026)
  
Dos llibres recents aborden com els museus poden incorporar el valor públic i la sostenibilitat com a principis centrals de la seva gestió i de la seva relació amb la societat.
  

The Ashgate Research Companion to Planning and Culture

Greg Young , Deborah Stevenson | Ashgate

Obra que analitza la relació entre cultura i planificació estratègica territorial. Es tracta d’un recull de textos elaborats per experts i acadèmics de tot el món on s’hi analitzen les tendències més significatives en polítiques i estratègies de planificació cultural, tant en contextos nacionals com internacionals. Els autors i autores exploren des d’un punt de vista interdisciplinari, teòric i pràctic, tant les interseccions com les tensions i divergències més significatives d’aquesta relació. Els experts subratllen la importància que ha adquirit la cultura en les estratègies de planificació i desenvolupament territorial i conclouen que, en aquests temps marcats per la diversitat cultural, els fluxos globals, l’estrès ambiental i un cert escepticisme cap a la planificació, ha emergit una necessitat creixent de reconèixer aquells patrons i maneres de vida locals i regionals, així com les seves històries i paisatges, que conformen una sèrie de constel·lacions culturals dinàmiques creades per la gent i suspeses en xarxes de significació teixides per la mateixa gent. Els autors consideren que planificar de manera sostenible és descobrir, interpretar i construir mosaics d’aquestes vides, paisatges i llegats amb el poder suau de la cultura.

¿Què programen els espais escènics públics?

Fco. Javier Gómez González | Departamento de Sociología y Trabajo Social de la Universidad de Valladolid

Les dificultats econòmiques creixents i la reducció dràstica de recursos públics destinats a la producció, gira i difusió d’espectacles en viu introdueixen noves pautes per a la comercialització i exhibició d’espectacles, una situació que podria alterar els criteris que condicionen el disseny de les programacions escèniques i musicals. És una de les conclusions a les quals arriba el «Mapa de programación de espacios escénicos asociados», elaborat per la Red Española de Teatros, Auditorios, Circuitos y Festivales de Titularidad Pública, que descriu i analitza les característiques i tipologia dels espectacles programats en els 118 espais escènics associats. L’estudi centra la seva atenció en aspectes com el gènere d’adscripció de l’espectacle, el número de funcions o la procedència de les companyies, entre d’altres qüestions.

Inspirar la creativitat: polítiques europees per a la cultura i les indústries creatives


  
Un informe del programa Interact analitza iniciatives europees que promouen la cultura i les indústries creatives com a motor d’innovació i desenvolupament territorial.
  

Territorios de cine. Desarrollo local, tipologías turísticas y promoción

Antonio Martínez Puche, Salvador Martínez Puche, Antonio Prieto Cerdán | Universidad de Alicante

El turisme cinematogràfic és una nova modalitat de turisme cultural que motiva el desplaçament de visitants a espais relacionats amb el món del cinema. En aquesta publicació s’explora com el cinema pot vincular-se a altres sectors com  el desenvolupament local, la geografia, l’economia, el medi ambient o la publicitat. Els autors contemplen la indústria del cinema com un motor per a la generació d’ocupació i la dinamització econòmica i fan referència a opcions com els ‘movie maps’,  els recorreguts pels ‘sets’ de rodatge o la celebració de festivals de cinema en municipis turístics. Els autors també reclamen que les administracions públiques identifiquin aquests sistemes productius, o els seus embrions, per estimular-los i contribuir així al seu desenvolupament i afavorir que els territoris de cine es converteixin en una font de creixement.

Ciutats creatives: quan la cultura transforma l’espai públic


  
Un volum que recull experiències de diverses ciutats, Barcelona, Medellín, Buenos Aires o Quito, analitza com la cultura pot intervenir en l’espai públic i contribuir a redefinir les polítiques urbanes contemporànies.
  

La relació entre cultura i ciutat ha adquirit un pes creixent en les polítiques urbanes contemporànies.

Hecho con tus sueños!... Bones Festes!

Us volem desitjar bones festes amb un vídeo en què nens d’entre 5 i 6 anys interpreten en llengua de signes la cançó ‘Hecho con tus sueños’ de Maldita Nerea. Una història carregada d’esforç i il·lusió que s’ha convertit en un exemple d’educació per a la integració social.