Blogs

Manel Verdú i Martí, Marçal Terrades i Planadevall  | Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

Informe elaborat pel Departament de Cultura on s’analitzen les inversions de l’Estat en matèria de cultural dels darrers quatre anys, a partir de la presentació del projecte de Pressupostos Generals de l’Estat de 2014. Les dades es classifiquen per àmbit temàtic o programàtic i pel seu impacte territorial i l’estudi conclou que les aportacions nominatives de l’Estat a Catalunya en matèria de cultura s’han vist reduïdes un 75,2%. Dels 62,3 milions d’euros invertits l’any 2011 s’ha passat a 15,4 milions l’any 2014. Tot i que la reducció del 2014 respecte el 2013 és del 16,4%, fet que permet observar una certa estabilització. 

Una observació breu sobre aquest article dins la revisió que estem fent de taxonomies. Aquest és un bon exemple de radar conceptual: no detecta només un document, sinó un canvi de vocabulari en la gestió cultural. El concepte de valor públic comença a aparèixer amb força en el camp museístic en aquells anys i després s’estendrà a altres àmbits de les polítiques culturals.(n. de l'e., 2026)
  
Dos llibres recents aborden com els museus poden incorporar el valor públic i la sostenibilitat com a principis centrals de la seva gestió i de la seva relació amb la societat.
  

Fco. Javier Gómez González | Departamento de Sociología y Trabajo Social de la Universidad de Valladolid

Les dificultats econòmiques creixents i la reducció dràstica de recursos públics destinats a la producció, gira i difusió d’espectacles en viu introdueixen noves pautes per a la comercialització i exhibició d’espectacles, una situació que podria alterar els criteris que condicionen el disseny de les programacions escèniques i musicals. És una de les conclusions a les quals arriba el «Mapa de programación de espacios escénicos asociados», elaborat per la Red Española de Teatros, Auditorios, Circuitos y Festivales de Titularidad Pública, que descriu i analitza les característiques i tipologia dels espectacles programats en els 118 espais escènics associats. L’estudi centra la seva atenció en aspectes com el gènere d’adscripció de l’espectacle, el número de funcions o la procedència de les companyies, entre d’altres qüestions.

Antonio Martínez Puche, Salvador Martínez Puche, Antonio Prieto Cerdán | Universidad de Alicante

El turisme cinematogràfic és una nova modalitat de turisme cultural que motiva el desplaçament de visitants a espais relacionats amb el món del cinema. En aquesta publicació s’explora com el cinema pot vincular-se a altres sectors com  el desenvolupament local, la geografia, l’economia, el medi ambient o la publicitat. Els autors contemplen la indústria del cinema com un motor per a la generació d’ocupació i la dinamització econòmica i fan referència a opcions com els ‘movie maps’,  els recorreguts pels ‘sets’ de rodatge o la celebració de festivals de cinema en municipis turístics. Els autors també reclamen que les administracions públiques identifiquin aquests sistemes productius, o els seus embrions, per estimular-los i contribuir així al seu desenvolupament i afavorir que els territoris de cine es converteixin en una font de creixement.