Blogs

Desenvolupament rural i participatiu a través de la cultura

Wolfgang Schneider, Beate Kegler, Daniela Kob |  Transcript

És indiscutible el fet que la cultura no tan sols es troba a les grans ciutats. Quan pensem en el que ens suggereix la paraula “rural” a molts de nosaltres ens venen al cap imatges de ramats, camps i pobles petits. Així ens aproxima al context de les àrees rurals Markus Moor, un dels coautors del llibre que presentem aquí. Tanmateix, si seguim llegint veurem com afegeix altres connotacions al concepte, com ara “estils de vida agradables”, “empreses innovadores” i “activitats culturals interessants”

Vital Village. Development of Rural Areas as a Challenge for Cultural Policy” s’adreça a creadors de polítiques culturals, a investigadors i a les parts interessades dels projectes culturals (stakeholders), i pretén ser un compendi de teoria i pràctica que estudia el resultat d’estudis de polítiques culturals i presenta casos de treball d’innovació cultural a les àrees rurals. El llibre, editat per l’editorial Alemanya Transcript, centra la mirada en els entorns rurals de tot Europa, comprenent la seva diversitat i particularitats, i seguidament exposa alguns casos concrets, localitzats tant en territori alemany com en altres països europeus.

'The Mushroom Hunters' o el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència

'Abans del pal de sílex, o de les eines de caça de sílex,

el primer estri de tots va ser un cabestrell pels nadons

per mantenir les nostres mans lliures

i alguna cosa per posar-hi les baies i els bolets,

les arrels i les fulles bones, les llavors i les erugues.

Després una maça de sílex per esclafar, triturar, moldre o trencar.'

Llums i ombres, un retrat del circ.

Comissió Europea
 

Genets, equilibristes, saltadors, acròbates, malabaristes i pallassos mostrant diversos números l’un rere l’altre al so de la música.


El circ tal i com el coneixem avui en dia va néixer ara fa aproximadament 250 anys. Després de l’aturada obligada causada per les dues guerres mundials, el sector va ressorgir, trobant-se al seu pas amb una nova competència (com ara la dels cinemes, teatres i parcs d’atraccions) i amb el repte de tirar endavant la seva gestió diària, havent-se d’adaptar als contextos i normatives dels diferents països en el cas de les gires internacionals.

Capgirar l’iceberg dels museus

Alexandre Delarge | La documentation Française
 

Res és més fàcil que crear un museu sense comptar amb la participació de ningú. Es tractaria simplement de construir un edifici o aprofitar-ne un de ja existent, posar-hi objectes dins, obrir-lo, i esperar que les persones hi entressin. Ho diu l’historiador i museòleg Hugues de Varine, que considera que les vitrines, les peces i els seus criteris de conservació haurien de ser la punta de l’iceberg dels museus. Per Varine, participació significa iniciativa, presa de decisions i la posada en marxa d’aquestes i, per sobre de tot, posar al centre la comunitat, escoltar-la i comprendre les seves necessitats i inquietuds.

Cultura, benestar i qualitat de vida

Paul Dalziel, Caroline Saunders, Catherine Savage | Agribusiness and Economics Research Unit Lincoln University with Ihi Research, Christchurch

El producte interior brut (PIB) és un indicador econòmic de referència a tot el món, ja que les seves característiques permeten calcular-lo amb mètodes estandarditzats per fer comparatives entre països i preveure tendències. Malgrat que històricament s’ha entès el creixement del PIB com un indicador de progrés, avui dia es considera que no és una eina del tot adequada perquè no contempla elements com el benestar, l’accés i la distribució de la riquesa, o la sostenibilitat.

Població ocupada en el sector cultural. EPA. IV/2019

La població ocupada en el sector cultural a Catalunya és de 177,8 milers de persones en el quart trimestre del 2019, xifra que es tradueix en una variació interanual positiva del 4,3%. Per sexe, l'ocupació en aquest sector mostra una reducció interanual del -5,4% en el cas de les dones i un augment del 12,3% en el cas dels homes. Per situació professional, la població assalariada disminueix un -6,0% i la no assalariada augmenta un 30,9%. El sector cultural aplega el 5,1% de la població ocupada a Catalunya. Pel que fa a Espanya, la població ocupada en el sector cultural ha augmentat un 2,2% respecte a un any enrere i el percentatge sobre la població ocupada total és del 3,9%.

Quan la ciència i la cultura es donen la mà

Observatori basc de la cultura
 

Sobre la relació entre ciència i cultura se n’ha parlat extensament a Interacció, concretament en el marc de les Jornades celebrades l’any 2017.


Amb la publicació de l’informe La ciencia en el marco de las políticas culturales, l’Observatori Basc de la cultura torna a posar en relleu la importància del diàleg entre ambdues disciplines. Concretament, aquest document té per objectiu integrar la ciència en les polítiques i l’agenda cultural, realçant els seus punts en comú sense oblidar les divergències també presents.

Transformar el món en cultura

Europeana pro

La seva missió és ben clara: transformar el món en cultura. I com fer realitat, ni que sigui una mica, aquesta ambiciosa utopia? Recopilant el ric i divers llegat cultural d’arreu d’Europa i facilitant-te el seu ús per a la feina, l’aprenentatge, la investigació o, fins i tot, per pur plaer. Europeana Foundation, una iniciativa cofinançada per la Unió Europea, és un recurs que dóna suport a la transformació digital del patrimoni cultural i que volem presentar a tots aquells membres de la comunitat que no n’hagin sentit a parlar.

Poder crear amb llibertat

Freemuse

Ofensa, blasfèmia, obscenitat, terrorisme o insults, especialment als símbols, són algunes de les premises amb les que alguns estats europeus censuren la llibertat d’expressió de molts artistes d’arreu del continent.
 

‘La seguretat, la creativitat, la tolerància i la seva coexistència: La nova agenda europea de llibertat d’expressió artística’, aquesta seria la traducció del títol de l’informe que exposa com els governs europeus tenen la responsabilitat legal de respectar, protegir i complir les obligacions de la llibertat artística. 

Qui omple les pantalles?

Mart Willegens, Jessy Siongers, Lucas Pissens i John Lievens | Federation of European Film Directors i Federation screenwriters Europe


La setmana passada acabava amb la Gala dels Premis Gaudí, posant en valor per dotzè any consecutiu la labor del cinema català. Des de la primera edició i fins ara la nostra dependència envers les pantalles ha crescut exponencialment, a la vegada que les possibilitats per accedir a pel·lícules, documentals i sèries s’han multiplicat. No podríem viure en un món sense pantalles, ni tampoc sense tots aquells i aquelles que les omplen de contingut.


Els Gaudí son la cita anual que homenatja a tots aquells professionals i experts que fan possible el cinema català, des dels actors fins als directors, guionistes i productors. Precisament, l’estudi que avui presentem es centra específicament en la part de l’engranatge que es situa rere les pantalles: els autors audiovisuals.