salut

Aquesta darrera quinzena hem compartit articles sobre polítiques culturals, cinema, museus i patrimoni, pensament, innovació i cultura digital al Facebook d’Interacció. Comencem, però, destacant els dos articles de més actualitat:

Sobre la cultura que ens violenta, Joan Minguet Batllori; "Perquè allò que ens violenta de debò no són els petits gestos que reclamen la llibertat, sinó tota l’estructura destinada a sotmetre’ns en el miratge d’una paret blanca darrere de la qual un seguit d’íncubes i súcubes moderns es riuen de nosaltres.”

Les darreres setmanes, Catalunya ha viscut un gran nombre de manifestacions de nord a sud. Però el que ha sorprès no ha sigut la queixa, sinó qui la feia i com. Quin és el rerefons cultural que s’amaga darrere aquests nois i noies? Un reportatge de Clàudia Rius sobre els referents culturals i socials dels joves que aquests dies s'estan manifestant.

 Lourdes Lopetegui
 

Ara fa un any es va celebrar al Museu Nacional el curs Introducció a l’Arts in Health. Creació i gestió de programes en salut mental: trastorns d’ansietat i depressió adreçat a professionals de la cultura i la salut. Lourdes Lopetegui, psicòloga, hi va assistir i ens explica l’experiència d’organitzar una activitat al Museu d’Art de Cerdanyola per a un grup de persones afectades d’ansietat i agorafòbia. L’experiència va resultar molt profitosa. En aquesta línia, el Museu Nacional ha iniciat juntament amb el Servei de Psiquiatria de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron el programa Art i Salut.

En el context d’un món format per comunitats cada cop més diverses, interconnectades i canviants, el desenvolupament sostenible presenta reptes de tipus social, econòmic, ambiental i cultural que són responsabilitat tant de les polítiques públiques com del sector privat i la societat civil. La mediació cultural, entesa com a experiència educativa de transmissió de coneixement que cerca la creació d’espais generadors de pensament crític, igualtat, equitat i entesa, representa un immens camp d’oportunitats per transformar la manera com ens relacionem les persones a través de les arts, el llenguatge o la tecnologia.

 Arte, individuo y sociedad | Ediciones Complutense
 

La demència, és un trastorn que es caracteritza per un deteriorament cognitiu que limita l’activitat diària de qui la pateix, de fet la paraula demència, significa estar privat de la ment. En aquest volum, sota el títol 'Arte y demencia' de la revista Arte, individuo y sociedad, es pot veure com l’art i la educació treballen conjuntament també en l’àmbit sanitari, per millorar les condicions dels pacients. Diferents exemples il·lustren aquests projectes que podem trobar al Museo del Prado de Madrid, el MoMA de Nova York, o al CCCB de Barcelona.

Norma Daykin i Tim Joss | Public Health England 
 

El nombre de projectes que cerquen millorar les condicions físiques i mentals de les persones a través de l’art i la cultura és cada vegada més gran. No obstant això, el potencial de l’escriptura, la lectura, la música, la dansa o les arts visuals i escèniques per contribuir al benestar social necessita un marc d’avaluació estandarditzat que evidenciï l’impacte, l’efectivitat i el cost de les intervencions, i que faciliti un correcte assessorament i una comparació sistemàtica entre els diversos programes, independentment de la seva complexitat i abast. Aquest és l’objectiu d'aquesta guia publicada pel  Public Health England 

Jordi Baltà, Eva Garcia | Observatori de les Arts Escèniques Aplicades (OAEA)

L’any 2014 l’Institut del Teatre va impulsar la creació d’un Observatori de les Arts Escèniques Aplicades amb especial atenció als àmbits de la comunitat, l’educació i la salut. En aquest context, ha encarregat l’elaboració d’aquest informe de diagnòstic sobre la situació de les arts escèniques aplicades a Catalunya amb la voluntat d’ajudar a orientar les activitats futures de l’Observatori.

Simetrica | Arts Council of England

Estudi que mesura el valor econòmic dels beneficis en matèria de salut i benestar que aporten les biblioteques públiques al Regne Unit. Per fer aquest càlcul l’estudi mesura els beneficis primaris o directes (en els individus) i secundaris o indirectes (en la societat) derivats dels serveis bibliotecaris. Per calcular els beneficis primaris, els que tenen impacte directe en la salut i benestar de les persones, l’estudi planteja una enquesta on es pregunta a usuaris i no usuaris de biblioteques quina quantitat de diners extres en concepte d’impostos municipals estarien disposats a pagar per mantenir el nivell dels serveis que ofereixen les biblioteques públiques. Per calcular els beneficis secundaris l’informe calcula l’estalvi potencial en matèria reduccions de visites i tractaments mèdics com a resultat de les millores en la salut generades per l’ús dels serveis bibliotecaris.

Linda J. Thomson, Helen J. Chatterjee ׀ Arts and Humanities Research Council  

El 'Museum Well-being Measures Toolkit' és un projecte per mesurar i avaluar l’impacte de les activitats que realitzen museus i galeries d’art en la salut i el benestar de la ciutadania. Es tracta d’una iniciativa desenvolupada per un ampli equip d’investigadors i acadèmics en col·laboració amb professionals de 32 museus de tot el Regne Unit.

Marsaili Cameron ׀ Belinda Sosinowicz ׀ The Rayne Foundation ׀ National Alliance for Arts Health & Wellbeing

Demostrar que l’eficàcia de les intervencions artístiques en el tractament de la demència serà clau per millorar-ne el seu finançament, és una de les conclusions d’aquest informe que vol incidir en el paper que poden jugar l’art i especialment la música en el tractament de les demències al Regne Unit. Proporciona exemples de bones pràctiques i recursos d’utilitat, identifica els reptes que cal assolir per consolidar aquest tipus de programes i menciona algunes debilitats en la seva supervisió i avaluació, així com una bretxa qualitativa que reclama més formació, desenvolupament i intercanvi de recursos.

Lina Gavira Álvarez  |  Revista Andaluza de Antropología  Número 4, (2013)

Resumen :  La crisis y la incertidumbre actual está derivando en una progresiva “terapeutalización de la cultura”, que supone un nuevo modelo de control social desde las emociones, basado en trasladar el expertismo psicologísta al campo de la acción social, para promover el “estar bien”, reformulando las bases del “bienestar”. Esta estrategia erosiona los derechos de ciudadanía, al propiciar una identidad pasiva, como pacientes. Las manifestaciones culturales o el arte quedan bajo sospecha, cuando usan códigos que no participan de lo establecido por las élites como “adecuado”. Así desde la política se hace una apuesta generalizada por la “instrucción emocional”, mientras se invisibilizan las dimensiones culturales y materiales que permiten afrontar los problemas desde una lógica activa de ciudadanía que apueste por una calidad de vida más humana. En este contexto, los profesionales de la cultura como mediadores tienen un papel importante ante la encrucijada de promover proyectos en formatos que propicien una cultura transformadora, o bien ser un agente más de la reproducción del malestar y la terapia cultural paliativa.