Guia per avaluar l’impacte de la cultura en la salut i el benestar

Norma Daykin i Tim Joss | Public Health EnglandArts Enterprise with a Social Purpose (AESOP)

El nombre de projectes que cerquen millorar les condicions físiques i mentals de les persones a través de l’art i la cultura és cada vegada més gran. No obstant això, el potencial de l’escriptura, la lectura, la música, la dansa o les arts visuals i escèniques per contribuir al benestar social necessita un marc d’avaluació estandarditzat que evidenciï l’impacte, l’efectivitat i el cost de les intervencions, i que faciliti un correcte assessorament i una comparació sistemàtica entre els diversos programes, independentment de la seva complexitat i abast. Aquest és l’objectiu de la guia «Arts for health and wellbeing. An evaluation framework» que ha publicat Public Health England en col·laboració amb AESOP.

En la primera part es presenta l’estat de la qüestió i els objectius de la guia: les evidències dels beneficis de l’art i la cultura per a la prevenció de malalties, l’autonomia personal i la salut física i mental de persones dependents són creixents, però encara no són accessibles per als responsables que comissionen projectes socials, artístics o sanitaris, més enllà de la comunitat acadèmica. Per tant, el document s’orienta cap a la identificació d’indicadors adequats, juntament amb un bon ús de tècniques quantitatives i qualitatives, que facilitin el desenvolupament d’aquesta mena d’iniciatives socials.

En la segona part s’especifiquen diferents tipus de dissenys d’avaluació i s’introdueixen alguns conceptes clau com les teories del canvi i els models lògics. També se suggereixen resultats que cal identificar a l’hora de mesurar l’impacte d’un projecte, ja siguin personals, com ara la millora de les habilitats expressives i comunicatives, l’increment de la mobilitat física, la reducció de l’estrès o l’aprenentatge d’una disciplina artística, o col·lectius, com ara el canvi organitzatiu a través de noves pràctiques o la influència en les polítiques públiques. Alguns exemples a valorar són l’escala de benestar mental Warwick-Edinburgh, el qüestionari de salut del pacient PHQ i el mesurament de resultats CORE.

En la tercera part s’ofereix un quadre com a eina per efectuar un seguiment de l’avaluació dels projectes. Estructurat en dues seccions, la primera mostra com ordenar els detalls d’un programa amb els components principals ―participants, abast, recursos i resultats desitjats―, i la segona concreta quins aspectes han de formar part de l’avaluació ―disseny, mostreig, recollida i anàlisi de dades, procés d’avaluació, ètica i consentiment i divulgació, entre d’altres.

Finalment, en la quarta part es llista un seguit de recursos amb base al Regne Unit; referències de bones pràctiques que sens dubte es poden recontextualitzar i extrapolar a d’altres àmbits més propers, tant per implementar noves iniciatives com per ampliar la recerca en aquest sector.


PDF Arts for health and wellbeing. An evaluation framework 


Inicieu sessió o registreu-vos per a enviar comentaris