La mediació cultural o la "màgia de la traducció". Parlem de canvi climàtic, migracions i salut

En el context d’un món format per comunitats cada cop més diverses, interconnectades i canviants, el desenvolupament sostenible presenta reptes de tipus social, econòmic, ambiental i cultural que són responsabilitat tant de les polítiques públiques com del sector privat i la societat civil. La mediació cultural, entesa com a experiència educativa de transmissió de coneixement que cerca la creació d’espais generadors de pensament crític, igualtat, equitat i entesa, representa un immens camp d’oportunitats per transformar la manera com ens relacionem les persones a través de les arts, el llenguatge o la tecnologia. La mediació fa possible la màgia de la traducció entre cultures,[1]entre llengües, mirades i maneres d’entendre el món. 

Avui dia sabem que la mediació cultural existeix en tots els espais on es transmet coneixement, i les experiències educatives es viuen a l’escola i als museus, però també als carrers i places, a casa, a l’autobús, a les biblioteques, als centres cívics, als hospitals... Ja sigui en els entorns tradicionals de l’educació i la cultura o en d’altres menys habituals, les estratègies locals de mediació cultural s’orienten a adreçar aspectes com la immigració, el canvi climàtic, les desigualtats i la salut, i esdevenen imprescindibles a l’hora de planificar accions per al benestar a llarg termini de les persones.

L’àmbit museístic comprèn els espais —que no podem considerar com a neutrals, sinó des de la perspectiva de la crítica culturalen els quals han proliferat més iniciatives de conscienciació sobre aquests reptes en les darreres dècades, tant amb exposicions temporals[2] com amb equipaments dissenyats integralment[3] per a generar reflexions sobre la responsabilitat social pel que fa a temes com la diversitat, els fluxos migratoris, els conflictes bèl·lics i la desigualtat.[4] Però quines són les noves estratègies de la mediació cultural per educar en els reptes del desenvolupament sostenible?

   

Obra de l’artista Blak Douglas “Tjarutja Tragedy”, que forma part d’una exposició itinerant del Museu Nacional d’Austràlia sobre les proves nuclears dels britànics a Austràlia durant els anys cinquanta

   

Les recents iniciatives per posar en marxa el Museu del Clima de Nova York donen algunes respostes. L’educació sobre els efectes del canvi climàtic a través d’exposicions en diversos barris de la ciutat i altres projectes públics apel·la tant a l’emoció com a l’intel·lecte dels visitants. L’empatia és un dels actius més importants en aquesta estratègia, doncs, que subratlla que el coneixement és poder, i que aquest ha d’estar a l’abast de tothom. Científics, artistes i educadors, entre altres, formen part d’aquest projecte que vol involucrar els ciutadans en la creació i difusió de solucions per revertir el canvi climàtic. L’article d’Amy Brady “Can art help people feel de devastation of climate change?” posa en relleu el poder de la mediació artística per a aquest propòsit. Segons Miranda Massie, fundadora i directora del Museu del Clima de Nova York:

   

El museu ha de crear un espai per als sentiments i reconèixer que aquests són una via essencial cap al compromís amb el clima. Ho vam veure amb l'exposició de Peggy Weil [“88 Cores”]. Els visitants es descrivien a si mateixos sentint emocions que incloïen la sorpresa i un intens sentit de responsabilitat”.

   

La gent reclama una institució com aquesta. Però per començar un nou tipus d’acció civil per al clima, hem de crear un espai on diverses veus puguin enriquir-se i créixer juntes.”

   

Climate Signals’, una instal·lació en l’espai públic de la ciutat de Nova York de l’artista Justin Brice Guariglia que desplega pantalles que funcionen amb energia solar que mostren missatges impactants sobre el canvi climàtic i les migracions. És una iniciativa del Museu del Clima de Nova York en col·laboració amb l’Oficina de Programes i Polítiques del Clima

   

D’altra banda, aquestes estratègies basades en la neuroeducació també s’impulsen en altres àmbits d’incidència com el de la salut. Museum 2040(número recent de la revista Museum Magazine, de l’American Alliance of Museums) proposa als seus redactors un exercici d’imaginació: han de situar-se en un context d’èxit en l’any 2040 i descriure la feina feta pels museus fins llavors per tal d’assolir aquest grau de desenvolupament. Un dels programes estrella té a veure amb la salut i el benestar social, amb projectes a l’entorn de l’estrès posttraumàtic, l’accés a l’aigua, la millora de la qualitat del sòl en els cultius agrícoles i l’enfortiment dels vincles entre els museus, els centres de salut i les diverses comunitats participants.

   

Museum 2040: imatges d’un hipotètic informe que descriu l’èxit dels programes museístics als EUA l’any 2040, amb relació a àmbits com el de la salut i el medi ambient

   

Més a prop, des d’Escòcia, arriba una proposta de mediació cultural centrada en l’educació emocional dels adolescents, també en l’àmbit de la salut i en la tecnologia. Aquest projecte liderat pel Biome Collective amb el suport de l’ens públic Creative Scotland, ha representat recentment la ciutat de Dundee a la Biennal de Disseny de Londres 2018, orientada cap als anomenats ‘Estats emocionals’. Treballant amb organitzacions juvenils i els serveis de salut a Dundee, els integrants del Biome Collective han desenvolupat una instal·lació interactiva immersiva anomenada ‘Shpeel’, una mena de videojoc que permet als adolescents expressar les seves emocions sense paraules. Aquestes converses silencioses ofereixen la possibilitat d’encarar temes de salut mental com l’ansietat, la depressió i el suïcidi.

       

Presentació de l’eina interactiva Spheel del Biome Collective a la Biennal de Disseny de Londres 2018

   

Aquests tipus d’iniciatives poden ajudar a revisar la relació entre el benestar personal, la salut i les pràctiques culturals en l’àmbit local, i enfortir la construcció de capacitats per promoure l’accés als serveis públics en el context d’una societat diversa.[5] Tant si la mediació es fa en espais convencionals com en d’altres que no ho són tant, la creació d’ambients segurs i propicis per a crear i compartir coneixement és indispensable per a iniciar processos d’aprenentatge en matèria de drets humans i culturals, medi ambient, migració o salut. Us convidem a participar en aquest debat a Interacció 18 i a crear nous ambients propicis perquè sorgeixi la màgia de la traducció; és a dir, perquè puguem crear i revisar un fons cultural comú a través del creuament respectuós d’experiències i sabers.

   

HTMLMuseum 2040 ('Museum Magazine', American Alliance of Museums)

PDFMuseum 2040 ('Museum Magazine', American Alliance of Museums)

 


 

Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris

 

   

[1] Vegeu en el programa d’Interacció 18 dirigit per Eulàlia Bosch les activitats per al dimecres dia 10 d’octubre englobades amb el títol: “La màgia de la traducció: una cultura comú”.

[2] Consulteu el programa de l’exposició “Després de la fi del món” que va tenir lloc al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) fa uns mesos.

[3] En el nostre entorn més proper, el Museu d'Història de la Immigració de Catalunya (MhiC) a Sant Adrià del Besós un referent en l’estudi i representació del fet migratori i en la promoció d’accions locals orientades cap a la interculturalitat.

[4] Vegeu, en l’àmbit europeu, les accions que desplega l’AEMI (Association of European Migration Institutions).

[5] Llegiu la notícia sobre la visita, l’abril d’enguany, d’una delegació de professionals de centres hospitalaris italians a l'Hospital del Mar de Barcelona per conèixer el Servei de Mediació Cultural.