participació

Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

Un 56,1 % de la població catalana ha augmentat el consum de continguts en línia gratuïts

Amb l’objectiu de conèixer el consum i la participació cultural a Catalunya, el Departament de Cultura analitza els resultats del mostreig que ha fet el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) i que s’inclouen a les tres onades de l’enquesta Òmnibus del 2014.

L’estudi es basa a obtenir dades sobre la despesa en cultura per part de la ciutadania, l’assistència a les diferents activitats culturals que s’ofereixen i la llengua dels productes culturals que consumeix la societat catalana. La presentació té en compte els resultats de les tres onades, fet que permet fer una anàlisi comparativa en funció de la seva evolució temporal. Per obtenir les dades, s’han fet 1.600 enquestes per via telefònica a persones majors de 18 anys i residents als diversos municipis del territori.

Arturo Rubio Arostegui, Joaquim Rius Ulldemolins | Política y Sociedad, Vol. 52, Núm. 1 p. 27-52.

Resumen:  Desde su invención en los años cincuenta, la política cultural ha sido objeto de análisis y reflexión por parte de las ciencias sociales. Inicialmente, las ciencias sociales adoptaron un punto de vista crítico sobre los objetivos y los instrumentos de las actuaciones públicas en la esfera cultural. Una actitud que fueron perdiendo para acabar legitimando de forma acrítica los proyectos de desarrollo económico y urbano basados en la cultura. Este paradigma esta actualmente agotado a causa de, por una parte, los excesos de una visión instrumentalizadora de la cultura y, por otra parte, por un colapso general del sistema cultural debido a la crisis económica, la falta de planificación y evaluación y, la transición al paradigma digital.

Juan Pecourt Gracia | Política y Sociedad, Vol. 52, Núm. 1, p. 75-98.

Resumen: El desarrollo de las tecnologías digitales ha impulsado transformaciones fundamentales en la esfera pública, que se manifiestan en la tipología de los medios, las formas de organización, la orientación de las acciones y su escala cada vez más globalizada. Estos cambios, a su vez, han abierto nuevas posibilidades para el activismo político, que aprovechan las oportunidades ofrecidas por la digitalización. Las nuevas formas de activismo incluyen el activismo digital ampliado, el activismo digital innovador y el activismo digital recursivo.

Jordi Sans | Formatística

Desde que estalló la semana pasada el #casoMACBA en el mundo del arte y de la cultura se han sucedido todo tipo de reacciones que han ido desde la noticia noticiosa hasta la pataleta y la reflexión, reacciones casi todas ellas surgidas desde las mismas entrañas donde se está jugando esta partida: las del museo neoliberal.

Ministry of Education, Culture and Science | Boekmanstudies

Obra que descriu la política cultural governamental dels Països Baixos durant la passada dècada. Elaborat per responsables del Ministeri d’Educació, Cultura i Ciència d’aquest país, el volum fa un repàs històric a l’evolució de les polítiques culturals neerlandeses i als aspectes que les han influenciat. A continuació es descriu la situació recent i es presenten els principals programes transversals en matèria de política cultural internacional, diversitat cultural, participació i difusió de la cultura, indústries creatives i cultura digital.

Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris

Farida Shaheed ׀ Nacions Unides

Informe que examina la legislació i les polítiques sobre drets d’autor des de la perspectiva del dret a la ciència i a la cultura. La relatora de l’informe, Farida Shaheed, alerta de la necessitat de protegir l’autoria de les obres i oferir oportunitats a la ciutadania per participar en la vida cultural. Afirma també que no és el mateix protegir l’autoria que protegir els drets d’autor i proposa diversos instruments per promoure els interessos dels autors en matèria de drets humans. Proposa també ampliar excepcions i limitacions als drets d’autor per tal de potenciar la creativitat, millorar les contrapartides que reben els autors, augmentar les oportunitats educatives, preservar un espai per a la cultura no comercial i promoure la inclusió i l’accés a les obres i productes culturals. Així mateix, assenyala que cal reformar les lleis de copyright i recomana l’ús de llicències obertes com les que ofereix Creative Commons.

Sergi Mosteiro | Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

Com a novetat en aquesta edició, l’enquesta de participació cultural analitza quins són els principals actors que els catalans identifiquen en el seu procés de socialització cultural. La iniciativa pròpia, la família, els amics i l’escola es conformen com els principals agents a l’hora de despertar l’interès per la cultura.

El document inclou també qüestions relatives a la percepció de la població sobre els seus hàbits de participació en comparació amb els de persones del seu entorn o persones de la seva mateixa edat. Així, gairebé 2 milions de catalans consideren que participen en cultura menys que altres persones de la seva mateixa edat.

Patrimoine Canadien | Rideau (Réseau indépendant des diffuseurs d’événements artistiques unis) | FCCF (Fédération culturelle canadienne-française) | (Capacoa) Canadian Arts Presenting Association

Si sou programadors, gestors d’equipaments escènics o membres de companyies us pot interessar aquesta web que proporciona un ampli ventall de recursos per millorar les vostres presentacions i comunicacions. Hi podeu trobar recursos formatius en línia, recull de bones pràctiques, publicacions i informes i un ampli ventall de consells i recomanacions. 

National Endowment for the Arts

Segons aquest nou estudi, les persones assisteixen a concerts, representacions teatrals i exposicions per: 1) Per socialitzar amb els amics o amb la seva família; 2) Per aprendre coses noves; 3) Per viure una experiència artística; 4) Per participar dins la seva comunitat.

I les que no assisteixen ho fan per: 1) Manca de temps; 2) Preus massa elevats; 3) Problemes d’accessibilitat; 4) No tenir ningú amb qui anar-hi.