participació

Pros i contres de la gestió comunitària de la cultura

És evident que enguany aquest tema és més vigent que mai: des del 2011, la política d’aquest país s’ha vist transformada per les mobilitzacions ciutadanes, ja siguin les places, els carrers, els moviments socials o les noves formacions polítiques. En el replantejament de la gestió pública en general, la gestió de la cultura no ha quedat pas fora del debat, ans el contrari: ha estat i és un tema de discussió. Es plantegen models de gestió comunitària, es qüestionen pilars axiomàtics com els drets d’autor i es proposen altres relacions, actors i maneres de fer

See video
See video

Cultura: parlem.. i què més?

Pep Montes |  Pep Montes. Cultura, joventut, comunicació, comunitat

Ens costaria trobar algun àmbit d’activitat que generi més opinió i debat que el de la cultura. Hi ha ara mateix un cert consens públic en el fet que el món de la cultura viu un moment de crisi, tant si ho entenem des del punt de vista de les dificultats econòmiques com si ens ho plantegem des de l’òptica del canvi de model(s) a què ens veiem abocats per infinitat de condicionants que avui sotgen el sector. I ben segur que algú dels que em llegiu estarà qüestionant ara mateix que em refereixi al…. món?… de la cultura com a sector. I només aquesta discussió (que estic encantat d’entomar quan es planteja) ja obriria infinitat d’aportacions contraposades, complementàries o aferrissadament antagòniques. Seria un bon exemple per certificar que els que fem o volem fer de la cultura un espai preferent de dedicació parlem, parlem i parlem.

L’audiència i el rol de l’Arts Talks en l’era digital

Lynne Conner | Palgrave Macmillan

Lluny d’esdevenir guia de bones pràctiques per la creació d’audiències, amb ‘Audience Engagement and the role of arts talk in the digital era’ es busca aportar eines i idees per la reflexió per a treballadors culturals i de les arts vers el foment de les audiències, emfatitzant en el paper clau que hi juga l"'Arts Talk"; de com el plaer del públic està lligat amb la interpretació del significat i valor de l’obra d’art i que aquest plaer millora de forma significativa quan la interpretació es fa social.

Cultura local i construcció de ciutadania, una crònica inexacta

Oriol Martí Sambola | Núvol

Els passats dies 5 i 6 de novembre es van celebrar a Madrid les primeres jornades sobre Cultura local y Construcción de ciudadanía. Una iniciativa del Ministeri de Cultura a través de la Direcció General de Polítiques i Indústries Culturals i amb la producció tècnica i de continguts de Transit Projectes. 10 eixos temàtics i 30 (micro)projectes culturals conformaven el programa de taules i debats.

Accés a la Cultura. Informe de la Comissió Europea

EDUCULT | Comissió Europea

Aquest informe és el resultat d’una investigació duta a terme per la Comissió Europea on es recopilen, comparen i avaluen els indicadors i prioritats establertes en les diverses polítiques d’accés a la cultura implementades a nivell nacional i europeu.

Donat que l’accés a la cultura s’ha convertit en una de les màximes prioritats en l’agenda política cultural europea en el seu conjunt, així com el palpable grau d’ambigüitat del seu significat, la investigació parteix de tres preguntes inicials:

MCP Broker. Fomentar la integració social de les persones migrants a través de les institucions culturals públiques

Aconseguir que la cultura surti de les institucions culturals o que tot tipus de persones accedeixi a les seves instal·lacions és un desafiament al qual s'han d'enfrontar moltes institucions culturals públiques i privades europees. El projecte "Negociant la participació cultural dels migrants" (Brokering Migrants 'Cultural Participation - MCP Broker, en anglès) ha treballat amb aquest objectiu, afrontant des del seu inici a l'octubre de 2013 el desafiament particular que molts d'aquells que han immigrat a Europa des dels anys '50, així com els seus descendents, no són part integrant del públic o visitants d'institucions públiques, i tampoc no són part dels productors culturals o dels equips d'aquestes institucions culturals.

Tuit de la setmana

Alguns continuen pensant en termes de competència en cultura, error, l'audiència la fem créixer entre tots, no ens la robem @andreugp

Reptes i riscos de la gestió comunitària

Anna Subirats i Oriol Barba

En els últims anys,  Catalunya i en concret Barcelona ha viscut l'expansió de grups de consum, bancs del temps, horts urbans, centres de gestió comunitària, cooperatives de treball, grups de criança compartida, etc. Aquests espais s’han definit de diferents maneres: comuns urbans[1], espais d’innovació social[2] i propostes d’economia social i solidària[3]. Tot i no considerar-se nous quant a formes i pràctiques, s’han analitzat com a models emergents en el context actual de crisis econòmica i democràtica. Les esmentades experiències funcionen com a laboratoris que generen el que podríem definir com a marcs alternatius de democràcia urbana on la ciutadania participa directament en la producció d’espais, recursos i polítiques. 

Cultures de Qualsevol: la democratització cultural en la crisi neoliberal espanyola

Luis Moreno-Caballud | Modern Languages Open, 2015: July 8

En aquest llibre, de recomanable lectura per seguir juntament amb els articles sobre gestió comunitària d’Interacció 15, s’analitza el sorgiment de les cultures col·laboratives i no-jerarquitzades sorgides amb l’esclat de la crisi econòmica de l’estatal espanyol de 2008.

Des de les protestes contra l’anomenada Llei Sinde fins al moviment 15M, aquestes Cultures de Qualsevol, alimentades per moviments socials de base i de les xarxes socials digitals, desafien la cultura tradicional jeràrquica i neoliberal d’unes institucions que veuen els han portat a la precarització.

Gestió comunitària. Qüestions prèvies

Un seguit de circumstàncies d’origen divers han fet que en els darrers mesos bufin vents favorables a l’impuls de polítiques culturals que posen l’accent en la gestió comunitària i la perspectiva social dels seus continguts. La puixança de forces polítiques que fan bandera d’aquest model, el seu accés al govern de diversos municipis (Barcelona i Badalona al capdavant) i el seu pes creixent en els espais de debat a nivell nacional obren perspectives gairebé inèdites en aquest àmbit. Cal tenir en compte, a més, que aquestes forces basen bona part del seu predicament social en moviments o col·lectius de base que en molts casos han dut a terme (o ho han intentat) experiències d’aquestes característiques, de manera que tenen a l’abast referents incipients, però ben reals.