participació

Entrevista realitzada per 'La aventura de aprender' de TVE a Jesús Carrillo, director de Programes Culturals del Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofía i professor d'història de l'art a la Universitat Autònoma de Madrid.

Helena Ojeda ; Xavier Urbano | espaifàbrica.cat

Actualment, la ciutat de Barcelona està sent un camp d’experimentació brutal per a noves pràctiques de gestió i intervenció en diferents àmbits socials. Projectes com els de Can Batlló, la Flor de Maig, l’eclosió del món cooperatiu, l’obra social de les PAH, la incipient autogestió de projectes educatius o les cooperatives de consum, entre d’altres, estan configurant una xarxa profundament fèrtil a l’hora de definir els àmbits comunitaris.

A això, cal sumar-hi l’herència i l’exemple desobedient del moviment de les okupacions i dels projectes que fa temps que tenen arrels a la ciutat, com el Coop57 o alguns espais històricament gestionats pels mateixos veïns.

El Pla de Museus de Catalunya 2015-2025 vol potenciar el conjunt de museus del país, expandir el seu ús social, aconseguir la màxima rendibilitat cultural i enfortir-lo en termes econòmics i de gestió, tot establint un consens entre agents polítics, culturals i socials. 

Catalunya és l'onzè país d'Europa amb més museus, col·leccions obertes al públic i centres d'interpretació: 643. Els últims sis anys s'han estrenat prop d'un centenar d'equipaments.
 
Segons la Conselleria, amb el Pla es busca “modernitzar i consolidar el sistema museístic català” i que es marca un “objectiu ambició amb l’augment de visitants d’un 20% en aquests 10 anys”.

Fernando Rueda | Blog El País. Alternativas | 29 de julio de 2015

Cada cierto tiempo nos amanecemos con noticias sobre ocupaciones y desalojos de espacios de autogestión ciudadana. La más reciente ha sido la del desalojo del local de Patio Maravillas

En España y en muchos países europeos, en los que Alemania con Berlin a la cabeza, ha sido precursora, existen cientos de iniciativas que generan nuevos modelos de gestión en lo económico y en lo social, basados en la cooperación horizontal. Las noticias de ocupación y desalojo suelen ser portada en los medios. Las informaciones sobre sus otros impactos quedan generalmente escondidos en la comunicación pública.

Muchas de estas iniciativas son vistas con desprecio y con temor por los sectores más conservadores -y no tan conservadores- de la sociedad, cargados sin duda de razón en lo que a usurpación de una propiedad privada se refiere. No tanto en los adjetivos proferidos hacia sus promotores, generalmente tachados  de radicales, perroflautas, violentos o adjetivos similares.

Xavier Redondo, Mireia Buenaventura | Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

El català ha crescut com a llengua de consum de llibres, cinema i teatre. Segons dades de l'enquesta Òmnibus 2015, realitzada pel Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), un 35,4% dels catalans prefereix la llengua catalana a l'hora de llegir llibres, xifra que suposa 3,8 punts percentuals més que a la darrera onada de l'any passat. També ha augmentat el consum de llibres en castellà, que enguany és del 42,6%, que són 3,9 punts més que l'edició passada.

Bob Harlow | The Wallace Foundation

Millorar la relació amb els públics és una prioritat per a les organitzacions culturals. Algunes institucions reconeixen la importància de desenvolupar tasques d’investigació i recerca en aquesta àrea però encara són poques les que han aconseguit dur-la a terme. La majoria d’institucions al·leguen manca de recursos financers, de temps i de capacitats. L’objectiu d’aquesta guia és ajudar les organitzacions culturals a superar aquests obstacles i proporcionar mètodes simples i pràctics per tal que puguin consolidar la relació amb les seves audiències. L’autor es basa en la literatura recent sobre el tema i presenta un ventall divers d’iniciatives desenvolupades per organitzacions artístiques per atreure i fidelitzar nous públics. Els objectius bàsics del document són: 1) Conscienciar les organitzacions artístiques del seu potencial per a la creació d’audiències; 2) Ajudar a crear materials promocionals més efectius, i 3) Explicar com fer un seguiment i avaluació dels progressos assolits en el foment de les audiències.

Econcult (Universitat de València) | 3C4incubators

Vademècum de projectes i equipaments de nova generació on s’hi analitzen les  relacions d’interdependència que es donen entre els espais, la innovació, la creativitat i la cultura. Inclou tant reflexions teòriques que abasten diferents tendències i plantejaments com una àmplia selecció de casos pràctics nacionals i internacionals.

El treball recull les reflexions de la unitat d’investigació Econcult (Economia de la Cultura i Turisme) en el marc del projecte 3C4incubators (Culture, Creative and Clusters for Incubators), iniciat el 2013 per tal de promoure les indústries culturals i creatives com a motor de desenvolupament regional i innovació econòmica i social.

L'estraperlista

Ja fa uns mesos que, per circumstàncies o perquè hi ha alguna cosa ‘calent’ a l’ambient preelectoral, he anat assistint a un munt d’actes i trobades relacionades amb polítiques culturals i els nous canvis de paradigma, canvis que, inevitablement, ens estan avocant a una nova realitat cultural de la qual anem aprenent sobre la marxa a base de bufetades la majoria de les vegades, perquè ens agafa reaccionant i no ‘accionant’. Algunes de les trobades m’han fet realment qüestionar-me un munt de coses que fins llavors no m’havia parat a pensar i la solució als enigmes de les quals encara no en tinc resposta. Iniciatives com el ‘Debat Interacció, Els reptes de les polítiques culturals locals’ organitzat el passat mes de desembre pel CERC -Diputació de Barcelona, al qual va assistir un gran nombre de professionals disposats a experimentar amb els llenguatges, i on se’ls va proposar apropar-los, mitjançant l’intercanvi proactiu d’opinions, a plantejaments i realitats i projectes ja existents, projectes que res tenen a veure amb les clàssiques fórmules de la gestió cultural típica de manual d’administració pública, és a dir, ciutadans/espectadors, sinó amb ciutadania activa fent-se lloc en el seu territori, que proposa i exigeix espai actiu i veu i vot per crear i fer cultura, per exemple.

Terry Nichols Clark (coord.) | Emerlad

Llibre que destaca la importància de les arts i la cultura i el seu possible impacte en la política i l’economia, proposa un nou marc d’anàlisi de la participació democràtica i del creixement econòmic i explora com aquests nous patrons funcionen a diferents països de tot el món. El nou marc proposat es basa en tradicions històriques procedents majoritàriament de les idees sobre la participació democràtica d’Alexis de Tocqueville i de les idees sobre les avantguardes i la innovació de Joseph Schumpeter i Jane Jacobs.