participació

'Instrumental' playing? cultural policy and young people's community music participation

Mark Rimmer |International journal of cultural policy. Vol. 15, núm. 1 (Feb. 2009), p. 71-90. 

En aquest article s'analitza les polítiques culturals locals que  busquen com a objectiu reduir l'exclusió social dels joves, a través de l’ús instrumental de les arts. L’autor demostra, amb alguns casos concrets, com aquest plantejament pot acabar tenint conseqüències oposades a les que es busquen.

Making culture accessible : acces, participation and cultural provision in the context of cultural rights in Europe

L’estudi «Making culture accessible» encarregat pel Consell d’Europa és una visió general dels marcs jurídics i polítics europeus en matèria d’accés i participació cultural. L’autora Annamari Laaksonen és investigadora en drets culturals i coordinadora de diversos projectes a Interarts.

L’estudi fa una aproximació sobre el marc legislatiu i polític a Europa en el tema de l’accessibilitat i participació en la vida cultural. Per aquest motiu estudia aquells entorns que faciliten aquest exercici de la participació, en el marc institucional i legal internacional, com un dret cultural. En aquest sentit, l’autora considera que per participar en cultura cal un entorn propici i un marc legal que ofereixi una base sòlida per la protecció dels drets d’accés i participació cultural com a element fonamental de la democràcia. 

Modes of spectating

'Modes of Spectating' és un recull d’assaigs que giren entorn l’interacció que es dóna entre el públic i l’art; entre una societat participativa i una societat digital. Alison Oddey és professora de performance contemporánea i cultura visual a la University of Northampton i Christine White és la cap del departament de narrativa i arts interactius de Nottingham Trent University. Les dues són editores d’aquest volum i coautores junt amb catorze acadèmics, artistes, escenògrafs i crítics d’aquest conjunt d’assaigs. El llibre ens parla de les transformacions en l’observació i la participació de l’espectador cap a un perfil més actiu. I com aquests canvis els hem d’entendre dins d’una transformació més global de les formes de comunicació en l’art actual, entre la creació i l’espectador - i l’espectadora-. 

Creación colectiva: en internet el creador es el público

Segons l'autor del llibre 'Creación colectiva: en internet el creador es el público', la creació col·lectiva és la revolució més radical de la cultura digital. David Casacuberta és professor de filosofia de la ciència i la tecnologia de l’Universitat Autònoma de Barcelona i les seves investigacions es centren en els impactes cognitius, socials i polítics de les noves tecnologies. Col·labora amb Trànsit Project en diversos projectes relacionats amb inclusió i noves tecnologies i és membre de l’organtizació eDemocracia.

Querido público: el espectador ante la participación: jugadores, usuarios, prosumers y fans

El dramaturg Ignasi Duarte  i el director Roger Bernat, un tàndem que renova les concepcions i els llenguatges del món del teatre contemporani amb muntatges i propostes teatrals àmpliament reconegudes com Rimuski  o Tot és perfecte, van editar aquest llibre que es presenta, publicat pel Centro PárragaCENDEAC, Elèctrica Producccions i amb el suport de la Fundación ICO.

Per a confeccionar els texts van comptar amb la participació de més d’una dotzena de col·laboradors de renom i de diferents disciplines, com Víctor Molina, Andrés Hispano, Jorge Luís Marzo, Pedro Soler, Manuel Delgado, Dídac P Lagarriga, Perejaume, José,Antonio Sánchez, Roger Páez i Blanch, Fernando Quesada, Roberto Fratini, Óscar Vilarroya i Timothy Mitchell, i va ser il·lustrat pel dibuixant Juanjo Sáez.

Pràctiques creatives i participació en els nous mèdia

Elisenda Ardévol Piera, Antoni Roig, Edgar Gómez Cruz, | Quaderns del CAC. Núm. 34 (2010)

L’apropiació per part de la ciutadania de les tecnologies de producció i difusió audiovisuals ha revolucionat la producció cultural  al redefinir les complexes relacions entre els mitjans de comunicació, les indústries i les audiències. 

La digitalització de les tecnologies audiovisuals, conjuntament amb la popularització d’internet, l’extensió de la banda ampla i de la telefonia mòbil ha suposat una revolució en la producció cultural, alterant el “circuit de la cultura” establert dins d’un sistema de comunicació de masses on els papers de producció i consum cultural estaven delimitats clarament i on la producció professional disposava d’uns circuits de regulació i distribució ben diferenciats de la producció domèstica i amateur.

Estética digital: sintopía del arte, la ciencia y la tecnología

A partir de les profundes transformacions que les noves tecnologies han generat en els processos creatius i en l’estètica artística Claudia Giannetti ens ofereix unes pautes per aproximar-nos i entendre els nous paradigmes estètics de l’Art Electrònic, o Mèdia Art (com prefereix anomenar-lo). Claudia Giannetti és especialista en Mèdia Art (Doctora en Historia de l’Art per la UB en l’especialitat d’Estètica Digital) i comissaria d’exposicions. Des de setembre de 2009 és Profesora Catedràtica convidada de la Universidad de Évora (Portugal), Facultat d’Arts Visuals. Va ser directora del Media Centre d'Art i Disseny (1998-2007) d’ESDI de Sabadell.

Bastard Culture!: user participation and the extension of cultural industries

Mirko Tobias Schäfer | Utrecht University

L'autor, professor de Nous Mitjans i Cultura Digital  del Departament de Mitjans de Comunicació i Estudis Culturals de la Universitat d'Utrecht, analitza en profunditat la participació dels usuaris a través de les noves tecnologies i la seva relació amb les indústries culturals. Lluny dels relats que parteixen de la idea romàntica que davant de les pràctiques participatives a través de les TICs estem presenciant una manifestació emancipadora de la ciutadania, l'autor revisa l'abast d'aquesta participació tecnològica dels usuaris com un element que en comptes d'alterar les estructures de poder, anhel de l'emancipació, reforça i amplia el poder de les indústries culturals i les seves estructures. Schäfer conceptualitza la participació dels usuaris com la manera actual que la indústria cultural té d'alimentar-se de nova creativitat i treball.

Guía para la participación ciudadana en el desarrollo de políticas culturales locales para ciudades europeas

 Jordi Pascual, Sanjin Dragojevic | Fundació Europea de la Cultura (ECF),

El projecte 'Active Citizens, Local Cultures, European Politics', finançat per la Comissió Europea i coordinat per la Fundació Europea de la Cultura (ECF), ha estat l’embrió d'aquesta guia.

Els investigadors Jordi Pascual, coordinador del Grup de Treball en Cultura de Ciutats i Governs Locals Units, i Dragojevic Sanjin, sociòleg i professor en gestió cultural estratègica, exploren el marc conceptual i teories al voltant de la importància de la participació ciutadana en l’elaboració de les polítiques culturals locals en la configuració de l’Europa actual i els reptes futurs, així com les eines i mecanismes necessaris per tal de dur a terme unes polítiques culturals adients en aquest àmbit.

Expressive lives

Fruit de nombrosos projectes i discussions amb John Holden, Robert Hewison i Shelagh Wright, Samuel Jones va editar per a Demos «Expressive lives», prenent com a punt de partida el concepte expressive life de Bill Ivey plantejat a «Arts, Inc.: how greed and neglect have destroyed our cultural rights», reunint les contribucions de diferents especialistes que han desenvolupat la idea de connexió i expressió des de perspectives diverses.

El desenvolupament de projectes entre institucions i empreses radicalment diferents, com per exemple el realitzat entre el Museo del Prado i Google, difuminen i posen en qüestió els límits a allò que s’inclou dins l’esfera cultural, trencant les barreres entre realitat i virtualitat, entre innovació i ortodòxia. I alhora, segons l’autor, convida a repensar i actualitzar les polítiques culturals (els seus àmbits, objectius i mecanismes d’actuació).