participació

Expressive lives

Fruit de nombrosos projectes i discussions amb John Holden, Robert Hewison i Shelagh Wright, Samuel Jones va editar per a Demos «Expressive lives», prenent com a punt de partida el concepte expressive life de Bill Ivey plantejat a «Arts, Inc.: how greed and neglect have destroyed our cultural rights», reunint les contribucions de diferents especialistes que han desenvolupat la idea de connexió i expressió des de perspectives diverses.

El desenvolupament de projectes entre institucions i empreses radicalment diferents, com per exemple el realitzat entre el Museo del Prado i Google, difuminen i posen en qüestió els límits a allò que s’inclou dins l’esfera cultural, trencant les barreres entre realitat i virtualitat, entre innovació i ortodòxia. I alhora, segons l’autor, convida a repensar i actualitzar les polítiques culturals (els seus àmbits, objectius i mecanismes d’actuació).

Amateuring in Music and its Rivals

Thomas A. Regelski | Action, criticism, and theory for music education. Vol. 6, núm. 3 (Nov. 2007)

La raó i la ciència imperants durant el segle XVII així com els ideals del bon gust promoguts per la teoria de l’estètica del segle XVIII van acabar per definir i controlar les pràctiques de la societat, que han fet de la música un espai reservat als especialistes, i on  els aficionats i amateurs queden relegats a un segon nivell. Com a resultat d'aquestes tendències a l'especialització, la música en les nostres societats es compon amb més freqüència d’un consum passiu que de una participació activa i entusiasta. 

Redes paralelas y cartografías detectoras : prácticas sociales y artísticas con medios locativos

Efraín Foglia | Artnodes. Núm. 8 (Dec. 2008)

El dissenyador Efraín Foglia, professor associat i investigador del Grup de Recerca de Interaccions Digitals de la Universitat de Vic (GRID), centra el seu treball i estudis entre la comunicació i l’art,  i desenvolupa projectes que posen l’èmfasi en l'ús i possibilitats de les tecnologies digitals en la cultura.

Fans, blogueros y videojuegos : la cultura de la comunicación

«Fans, blogueros y videojuegos. La cultura de la comunicación» és un recull d’assajos claus de Henry Jenkins, escrits entre 1992 i 2006. Cada text ve precedit per unes reflexions personals de l’autor sobre el context en el que els va escriure i publicar.

Henry Jenkins és director i fundador del Programa d’Estudis Mediàtics Comparats del Massachusetts Institute of Technology (MIT). És autor de diversos llibres, dels quals en destaquem «Convergence Culture: La cultura de la convergencia de los medios de comunicación». En aquest llibre que va publicar al 2006, ens descriu un nou escenari on es troben els nous i els vells mitjans de comunicació, on col·lisionen els mitjans corporatius i els de base, i on els consumidors i productors es relacionen inevitablement.

Cognitive surplus. Creativity and Generosity in a connected age

Clay Shirky pensador i defensor sobre la xarxa d’internet és professor d’economia del programa de Telecomunicacions Interactives a la Universitat de Nova York, on investiga els efectes de les relacions entre les xarxes tecnològiques i les xarxes socials. Al 2008 va escriure  «Here comes everybody», on parla dels canvis socials que l’augment dels mitjans de comunicació ha generat. Enllaçant amb aquest plantejament el present llibre, «Cognitive surplus» ens planteja totes les potencialitats creadores que els recursos en xarxa tenen, vinculats a l’augment del temps lliure en les societats desenvolupades actuals. I com aquest fet, ens permet dissenyar noves formes per participar i compartir, que alhora s’aprofiten d’aquest recurs. 

El superàvit cognitiu (l’excedent de coneixement) el considera tan sols una potencialitat. L’autor posa èmfasi en entendre no només el tipus d’acció que pot generar sinó també en els coms i els ons d’aquestes accions; entendre el significat i les motivacions de les accions.