Apunts

Grup de treball: Centre d'Informació i Documentació

Parásitos. Cómo los oportunistas digitales están destruyendo...

El periodista Robert Levine replanteja en aquest llibre el debat sobre propietat intel·lectual i alerta que les grans empreses digitals que promouen la supressió dels drets d’autor i la gratuïtat a internet estan destruint el negoci de la cultura en favor dels seus propis interessos.

Levine considera que el conflicte no és entre el públic consumidor i les empreses proveïdores de continguts, sinó entre aquestes empreses i les empreses tecnològiques.. Posa com a exemple que moltes d’aquestes empreses que defensen que els continguts han de ser gratuïts a la xarxa, cobren de Google, a qui interessa la distribució gratuïta de continguts perquè així augmenta el tràfic a la xarxa i, en conseqüència, els seus ingressos publicitaris. Denuncia que grans corporacions com Apple, Amazon i empreses de capital risc de Silicon Valley basen el seu model de negoci en oferir uns continguts pels qual no paguen o venen molt per sota del seu preu de cost. Les acusa de paràsites i d’enfonsar el negoci de les empreses productores de continguts i dels seus autors.

Apunts #13

Confiança i transparència, els valors cotitzen a la taquilla inversa. Marta Ruiz. The cult kit

Convocatòria per participar a la 6a Cimera Mundial de les...

Tipus: Notícia
Categories: 
Etiquetes: 

La Federació Internacional de Consells de les Arts i Agències Culturals (IFACCA, en les seves sigles en anglès) i el Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CNCA) de Xile  han publicat una convocatòria per a presentar ponències en el marc de la 6a Cimera Mundial de les Arts i la Cultura, que tindrà lloc del 13 al 16 de gener de 2014 a Santiago de Xile. El títol de la trobada serà “Temps Creatius: nous models de desenvolupament cultural” i se centrarà en els reptes que ha d’afrontar el sector cultural davant de la globalització, la crisi econòmica i les noves formes de comunicació.

 Les propostes han de presentar-se abans del 30 d’abril  Aquí ... llegeix +

Debat sobre la promoció dels sectors culturals i creatius a...

Tipus: Notícia
Etiquetes: 
Debat sobre la promoció dels sectors culturals i creatius a Europa

El proper dilluns  22 d’abril tindrà lloc una sessió del comitè de Cultura del Parlament Europeu dedicada a “La promoció dels sectors culturals i creatius a Europa com a fonts de creixement econòmic i d’ocupació”. El debat, que es podrà seguir per streaming, es basarà en l’informe realitzat per l’europarlamentària francesa Marie-Thérèse Sanchez-Schmid i comptarà amb la participació de reconeguts experts internacionals... llegeix +

Beyond the “Toolkit Approach”: Arts Impact Evaluation...

Eleonora Belfiore, Oliver Bennett
Journal for Cultural Research
Vol. 14, Iss. 2, 2010 p. 121-142

This article presents a reflection on the possibility and potential advantages of the development of a humanities-based approach to assessing the impact of the arts, which attempts to move away from a paradigm of evaluation based on a one-size-fits-all model usually reliant on empirical methodologies borrowed from the social sciences.

La cultura genera ya el doble de empleos que la industria...

  • En el conjunto del país la aportación del sector al VAB (valor añadido bruto) es superior a la de la agricultura, ganadería y pesca.
  • Los expertos confían en que la futura Ley de Mecenazgo sirva para mejorar la situación tras el varapalo por la subida del IVA.

Olga Granado  10/04/2013

El consumo de la cultura pasa por sus peores momentos, porque en tiempos de crisis es considerada por muchos prescindible y porque la subida del IVA se ha cebado especialmente con este sector, pese a que hoy día es vital en la economía de Andalucía. Lo dicen los datos: la industria cultural genera ya el doble de empleos que otras que tradicionalmente han estado consideradas como claves en la economía región, como puede ser la agroalimentaria. Precisamente, convertirla en motor económico es el objetivo del Pacto por la Cultura de Andalucía, que este jueves se presenta auspiciado por la Junta de Andalucía.

Revista de revistes #8

Cultural trends. Vol. 22, n. 1 (març 2013)

Bulgarian pirates: At the world's end
RONE, Julia (p. 2-13)

Aquesta autora búlgara compara les estratègies de defensa del copyleft com a nou paradigma pel desenvolupament cultural i científic des d'Internet de Larry Lessig i el moviment del programari lliure de Richard Stallman amb  les estratègies desenvolupades dels activistes búlgars. Les crítiques de les implicacions dels drets d'autor i els temes de propietat intel·lectual són un fenomen global que, si s’analitza correctament, pot aportar llum sobre els fluxos culturals canviants, sobre les desigualtats econòmiques globals i sobre la pressió de les multinacionals en les polítiques nacionals.

7th Young Cultural Policy Researchers Forum: Call for...

Tipus: Notícia
Etiquetes: 

The European Cultural Foundation, ECF and ENCATC, the leading European network on Arts and Cultural Management and Cultural Policy education, have today officially launched the call for applications for the 7th Young Cultural Policy Researchers (YCPR) Forum. Aimed at providing young/early career cultural policy researchers with the opportunity to meet fellow researchers, share their experiences and analyse topical research issues regarding content and methodology, the YCPR Forum will be held in Brussels from 4-5 November 2013.

The Forum will bring together 45 promising young cultural policy researchers and Ph.D students drawn from a wide range of countries from across Europe and beyond. They will be joined by renowned cultural policy academics, researchers and experts from around Europe to share their experience and provide guidance to those young researchers at the beginning of their careers.... llegeix +

Critique of creativity : precarity, subjectivity and...

Recull d’assaigs que analitzen des d’un punt de vista crític la creativitat i les indústries creatives contemporànies. Els autors reflexionen sobre les modalitats actuals de precarietat i subjectivació des de perspectives teòriques molt variades. Sota l’edició de Gerald Raunig, filòsof i cofundador del European Institute for Progressive Cultural Policies (eipcp) i dels teòrics de la cultura Gene Ray i Ulf Wuggenig, molts dels textos sorgeixen de les conferències Critique of Creative Industries i Creating Effects celebrades a Helsinki el 2006 i organitzades per l’eipcp i per la Leuphana University Lüneburg.

The Politics of culture : the case for universalism. Munira...

Munira Mirza, doctora en sociologia de la Universitat de Kent (UK), assessora de cultura a l’alcaldia de Londres i autora del llibre «Culture vultures : is UK arts policy damaging the arts?»(2006), presenta aquesta obra fonamental per entendre quins són els valors i les idees globals que emmarquen les polítiques culturals contemporànies i quines contradiccions internes hi detecta.

En «The Politics of culture : the case for universalism», l’autora descriu l’evolució històrica del concepte de cultura i argumenta que a partir dels anys setanta es produeix un canvi en la consciència social que provoca que la cultura esdevingui objecte de l’acció política,

International journal of arts management Vol.15. Nº 2...

Número especial de la revista «International journal of arts management» on s’hi analitza l’impacte de la revolució digital en les organitzacions culturals. Inclou cinc articles que aborden aspectes com la resistència al canvi, la complexitat dels processos d’innovació i els nous models de negoci basats en la tecnologia digital.

Així, Régis Dumoulin i Claire Cauzente analitzen en “The solid body guitar in the digital era: how persistent myths influence musicians’ evaluation criteria” com en els fòrums de músics a internet encara es prenen com a referència el so de les mítiques guitarres elèctriques creades a la dècada dels 50 per valorar el mercat d’instruments actuals. L’article de François Moreau “The disruptive nature of digitization: the case of the recorded music industry” descriu una altre exemple de resistència al canvi. Es recolza en la teoria de les tecnologies disruptives per explicar el retard de la indústria discogràfica a l’hora d’adaptar el seu model de negoci als arxius de música digital; també es pregunta per què va rebre aquesta nova tecnologia més com una amenaça que com una oportunitat.

Chiffres clés 2013. Statistiques de la culture. Chantal...

L’annuaire statistique de la culture «Chiffres clés 2013»  s’appuie sur un partenariat avec les directions générales du ministère de la Culture et de la Communication, les établissements publics sous sa tutelle, des services d’autres ministères (Budget, Économie et Industrie, dont Insee, Fonction publique), et de nombreuses organisations professionnelles. Il présente, sous forme de tableaux et graphiques, les statistiques relatives au champ culturel en France (patrimoines, création, enseignements artistiques, technologie de l’information, usages culturels numériques…) et offre les outils de mesure d’une approche transversale des grands thèmes de politique culturelle (usages et fréquentations, emploi, financements).

La biblioteca angular

Aquest llibre és un recull d’alguns articles d’opinió publicats al Bauen_blog (un blog de referència a la xarxa, dedicat a les biblioteques i l’arquitectura) per Daniel Gil Solés, bibliotecari i documentalista, sobre els reptes futurs de les biblioteques i dels seus edificis.

Per tal resumir-vos el contingut d’aquest llibre, el millor és recórrer a les paraules de Ferran Moreno, prologuista de l’obra, que tan bé sintetitza el conjunt d’idees i pensaments que ens exposa el text:

«La biblioteca angular» és, precisament, una reflexió sobre els espais de les biblioteques i el seu futur, estructurada en tres apartats. Al primer, «La biblioteca ciutadana», ens és presentada l’evolució dels edificis i els espais de les biblioteques fins a esdevenir l’anomenada biblioteca ubiqua, una biblioteca omnipresent i adaptable a les noves realitats; una biblioteca que ha estat un instrument d’enginyeria social i que ha evolucionat cap a la virtualitat, amb tots els canvis que això provoca.

Un estudio concluye que el uso de la lengua de signos...

Además de estimular el hábito lector, favorece el aprendizaje y les otorga mayores habilidades para facilitar su inclusión educativa y social

Un estudio realizado por la Fundación CNSE para la Supresión de las Barreras de Comunicación, con la colaboración de la Universidad Autónoma de Madrid y la Fundación Germán Sánchez Ruipérez, y con el apoyo del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte ha demostrado, por primera vez, que la lengua de signos tiene un impacto favorable en el hábito lector en la educación de jóvenes sordos.

Museums connecting cultural tourists: more substance over...

Museums should engage tourists with content rather than brand, says Sejul Malde, for the sake of themselves – and the sector

Museums with strong brands or those that inhabit iconic buildings are increasingly used as cultural motifs in the destination-marketing strategies of public tourist bodies. Recent examples include the use of the British Museum in Visit Britain's Culture is Great campaign, or the Turner Contemporary as a symbol of Margate's brand enhancement.

The latest figures from the Association of Leading Visitor Attractions (ALVA) once again underlined the importance of museums to the visitor economy. Meanwhile, the new Arts Council England and Visit England partnership, which aims to help destinations develop their cultural tourism, provides an opportunity for museums to take a strategic lead in this area. But could it also result in greater reliance on marketing-orientated approaches that might not benefit the entire museum sector?

Balance económico de la industria del videojuego 2012

L'Associació Espanyola de Distribuïdors i Editors de Programari d'entreteniment (aDeSe) ha publicat un anuari amb les dades referides a la indústria del videojoc durant el 2012.

Segons les dades de la consultora Gfk facilitats a aDeSe en 2012, el consum del videojoc a Espanya va assolir els 822 milions d'euros. Encara que representi un 16% de baixada respecte al 2011 (980 milions d'euros) són dades que col·loquen Espanya com a quarta potència europea de consum.

Tots els segments van registrar descensos de facturació: les vendes de consoles van passar dels 373 milions d'euros del 2011 als 297 milions ( -20%); els videojocs, de 499 milions a 428 (-14%); i els perifèrics, de 107 milions a 97 milions (-9%).

Salir de la exposición (si es que alguna vez habíamos...

Martí Manen, jove comissari independent i crític d’art, reflexiona en aquest recomanable llibre sobre la idea clàssica d’exposició i ens convida a repensar maneres més efectives perquè l’art connecti amb la societat.

L’obra es divideix en dues parts. La primera recull textos breus de l’autor – alguns inèdits i altres ja publicats – on apunta, observa, reflexiona i dialoga amb ell mateix, amb el lector i amb el públic sobre les maneres de produir, exhibir i comunicar l’art contemporani. Els textos no són teòrics sinó pensaments i reflexions sorgides durant la preparació dels seus projectes professionals i durant els seus viatges i visites a exposicions de tot el món.

Manen proposa que la exposició s’obri a l’error, a l’experimentació, que no es converteixi en un aparador d’art sinó que hi passin coses, que no estigui limitada pel temps i l’espai sinó que esdevingui un temps actiu, una prova constant, amb voluntat crítica i al mateix temps constructiva.

Teknokultura Vol 10, No 1 (2013) Laboratorios de procomún

Monogràfic de 'Teknokultura' on s’analitzen algunes modalitats que pot adoptar procomú en àmbits com l’art, la ciència, l’activisme o la ciutat. El número s’origina en el Laboratorio del procomún de Medialab-Prado i està coordinat per Adolfo Estalella, Jara Rocha i Antonio Lafuente.

En el primer article, “Laboratorios de procomún: experimentación, recursividad y activismo” els coordinadors contextualitzen la resta d’articles que conformen el número; expliquen com s’està articulant la investigació sobre el procomú a l’estat Espanyol: “com a objecte epistèmic o domini experimental distanciat de les fórmules convencionals que el contemplaven com un bé o règim de propietat”; fan referència a una presència molt estesa del procomú en l’àmbit de la producció cultural i creativa, i destaquen que el programari lliure i la cultura digital inspiren bona part de la reflexió al voltant d’aquest concepte.

El reconeixement explícit al paper de la cultura en el...

El Consell Econòmic i Social (ECOSOC) és el principal organisme coordinador de la tasca econòmica i social de Nacions Unides. Les principals activitats que promou es relacionen directament amb qüestions econòmiques, de progrés social i de desenvolupament, i també amb la cooperació cultural i educacional. Aquest òrgan també vetlla pel respecte universal dels drets i les llibertats humanes.

En aquests moments està preparant l’Agenda de Desenvolupament post-2015, on es definiran les polítiques i programes per al desenvolupament durant les pròximes dècades. El proper mes de juliol l’ECOSOC celebrarà la seva reunió anual dedicada al tema: Ciència, tecnologia, innovació i el potencial de la cultura en la promoció del desenvolupament sostenible i la consecució dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni.

The Creative City Index

 John Hartley (Curtin University) & Jason Potts (RMIT University)

What makes a great city? This is the question that the construction of world city or global city indexes has sought to answer.

The CCI Creative City Index (CCI-CCI) is a new approach to the measurement and ranking of creative global cities. It is constructed over eight principal dimensions, each with multiple distinct elements. Some of these dimensions are familiar from other global city indexes, such as the MORI or GaWC indexes, which account for the size of creative industries, the scale of cultural amenities, or the flows of creative people and global connectedness. In addition to these indicators, the CCI-CCI contributes several new dimensions. These measure the demand side of creative participation, the attention economy, user-created content, and the productivity of socially networked consumers.

La eternidad ya no vive aquí. Un glosario de pecados...

Tomislav S. Šola, director de la càtedra de Museologia i Gestió del Patrimoni de la Universitat de Zagreb, presenta en 'La eternidad ya no vive aquí'  un llistat dels vicis i defectes que han caracteritzat els museus al llarg de la seva història. L’autor reconeix la bona feina realitzada per molts professionals en les últimes dècades, però insisteix que cal adoptar un esperit extremadament crític per poder sobreviure a les circumstàncies canviants actuals.

Šola considera que les administracions locals, autonòmiques, estatals i europees han fomentat les bones pràctiques i l’excel·lència, i  que des de l’àmbit professional s’ha desenvolupat una nova museologia i, en molts casos, s’ha aplicat la pràctica d’una manera eficaç, creativa i professional. Però, en un moment en què els recursos públics són escassos i el capitalisme liberal que impera exigeix rendibilitat econòmica a les inversions, hi ha una negligència clamorosa dels professionals per establir objectius estratègics clau per al benestar de la societat.

La gestión de la ópera. Un estudio comparativo a nivel...

Òpera XXI, l’Associación de Teatros, Festivales i Temporadas Estables de Ópera en España és la responsable d’aquesta edició en castellà de l’estudi 'La gestión de la ópera. Un estudio comparativo a nivel internacional' sobre gestió de companyies i teatres d’òpera a Europa i Estats Units, elaborat per Philippe Agid i Jean Claude Tarondeau i editat el 2010 en anglès i posteriorment en francès. Els autors, experts internacionals en la matèria, expliquen els models nord-americà i europeu – amb Alemanya com a referència – i desmunten algunes idees preconcebudes, errònies i molt esteses a casa nostra sobre els models de finançament en aquests països. Aquesta edició inclou un estudi específic sobre el panorama operístic a l’Estat espanyol, encarregat per Òpera XXI a Philippe Agid.

Els autors analitzen les qüestions culturals, administratives i financeres que afecten als teatres i companyies d`òpera; comparen els mètodes de gestió europeu i americà i remarquen les seves debilitats i fortaleses. Al llarg de nou capítols s’hi analitzen temes relatius a la programació, la producció tècnica i artística, els públics i la difusió, el finançament, la direcció, l’organització, la gestió, així com també les tensions i crisis recents i les opcions estratègiques i perspectives.

Increase in sports participation and museums and galleries...

 Published: 22 March 2013

Latest DCMS Taking Part Survey figures published, covering adults and children in England.

The number of women participating in sport and physical activity has increased by more than 1 million since London won the bid to host the Olympic and Paralympic Games in 2005, according to the latest figures from participation survey Taking Part.

And since 2010, there has been an increase of 1.2 million people who have participated in at least one 30 minute session per week of moderate intensity sport, 700,000 were women.

Taking Part, a survey conducted by DCMS, Arts Council England, English Heritage and Sport England on participation in sport, heritage and the arts, has released its figures covering January to December 2012 and boasts some of the highest participation figures since it began 8 years ago.

Apunts #12

Era una crisis de clase. Jaron Rowan. Demasiado superávit

The Olympic Games and cultural policy

Beatriz García, és una reconeguda experta mundial en grans esdeveniments culturals que ha analitzat en profunditat la dimensió cultural dels moviment olímpic. En aquest llibre presenta una investigació sobre l’evolució de les olimpíades culturals al llarg de l’últim segle i un estudi detallat del programa cultural de Sidney 2000. L’objectiu és identificar els principis que hi ha darrere del discurs olímpic en matèria de cultura, així com mostrar les tensions entre les aspiracions de comunicació global del moviment olímpic i els interessos particulars de les comunitats locals.

Culture shock

Samuel Jones assessora al Department for Culture, Media and Sport (DCMS) britànic, és un dels investigadors principals de la fundació Demos, centra el seu treball en les arts, els museus i les galeries, la creativitat i la comunicació internacional i intercultural.  «Cultures Shock»forma part d’un estudi pel DCMS, per avaluar la participació pública de la societat, en la cultura i els esports. L’estudi, independent, fa un conjunt de recomanacions en aquesta conjuntura de canvi polític i restriccions econòmiques.

Jones proposa al DCMS un conjunt de reflexions per avaluar perquè i com l’Estat a d’assumir una nova política cultural que incorpori una perspectiva cultural àmplia. Proposa, de forma provocativa, un seguit d’accions on reflexionar i actuar: Reinventar el propi Departament; establir un Consell de les Expressions Culturals; finançar els projectes culturals en el seu moment incipient, i per acabar, crear nous organismes culturals nacionals.

Los profesionales de los museos. Un estudio sobre el sector...

El Ministeri d'Educació, Cultura i Esport ha presentat 'Los profesionales de los museos. Un estudio sobre el sector en España'elaborat per l’empresa ARTImetría per la Subdirección General de Museos Estatales i finançat amb el Programa ibermuseos.

 Algunes de les dades de l’Informe:

  • Hi ha més de 1.550 museus i col·leccions museogràfiques a Espanya que ocupen 14.784 professionals. El 67,5% són museus públics, un 30,4% privats i un 2,1% són de titularitat mixta.

Nuevas direcciones en políticas culturales

Pier Luigi Sacco, catedràtic d’Economia de la Cultura de la Universitat IULM de Milà, i Guido Ferilli, investigador en indústries culturals de la mateixa universitat, analitzen la dimensió cultural del desenvolupament local.  En destaquen la importància de la cultura per al desenvolupament econòmic dels territoris però alerten que cal trobar nous models que generin un creixement sostenible i garanteixin el respecte al patrimoni i a les identitats locals.

Galerisme a Barcelona 1877-2012

El llibre 'Galerisme a Barcelona 1877-2012', editat per l’Ajuntament de la ciutat i l’associació de galeries Art Barcelona, repassa la història de les galeries d’art de la ciutat de Barceloan des dels seus inicis fins a l’actualitat.

L’estudi es divideix en tres parts històriques diferenciades: la que aplega la història del galerisme fins a l'esclat de la Guerra Civil; la del panorama de la llarga postguerra, des dels anys quaranta fins als setanta, a partir dels estudis existents de J.F. Yvars sobre la galeria René Metras i de les memòries de Joan Gaspar i Elvira Farreras; I, finalment, l’últim capítol i el més extens, està centrat en els anys setanta fins a l'actualitat

El protagonismo de las mujeres en los museos

Aquesta obra clou la primera etapa d’un ampli projecte d’investigació que analitza la presència/ausència de les dones en el patrimoni espanyol. Responsables de museus i investigadores reflexionen sobre el discurs museogràfic des d’una perspectiva de gènere. L’objectiu és mostrar els discursos silenciats sobre les dones i el seu paper en el món a través de les obres exposades en els museus.

Revista de revistes #7

Ade teatro. N. 144 (gen. - març. 2013)

L’últim número d’Ade teatro inclou un monogràfic dedicat al finançament del teatre a Europa. Juan Antonio Hormigón, director de la revista i de l’Associación de Directores de Escena de España, assenyala a l’article introductori que un dels objectius del monogràfic és desmentir la idea, àmpliament estesa durant dècades, que el teatre a l’estat espanyol sigui un dels més subvencionats d’Europa.

Dictamen i Informe sobre l'impacte de la pujada de...

Tipus: Notícia
Categories: 
 Dictamen i Informe sobre l'impacte de la pujada de l'IVA en les arts escèniques

 El Dictamen  i  l’Informe  els han realitzats ICC Consultors per Federació Estatal d’Associacions d’Empreses de Teatre i Dansa (FAETEDA) amb les estadístiques del sector, les dades de venda en línia  i els informes de la SGAE, i compara les xifres entre setembre i desembre del 2012 amb les del mateix període de l’any anterior... llegeix +

La gouvernance de la culture scientifique, technique et...

Rapport d'information n° 412 de Mme Marie-Christine Blandin et M. Jacques-Bernard Magner, fait au nom de la commission de la culture, de l'éducation et de la communication du Sénat (27 février 2013). Le présent rapport d'information entend alimenter la réflexion sur l'évolution de la gouvernance de la culture scientifique vers un équilibre optimal entre un pilotage national cohérent et efficient et le respect de l'identité et du fonctionnement propres des différents acteurs de terrain.

 Publication du Sénat, commission de la culture, de l'éducation et de la communication, 18 mars 2013

El sector fundacional en España: atributos fundamentales...

Segons l’Asociación Española de Fundaciones, “el sector fundacional espanyol s’ha convertit en un agent de desenvolupament social i econòmic important. La seva creixent rellevància es reflecteix en el nombre d’organitzacions que el componen, la diversitat de demandes socials, el nombre de beneficiaris als quals atenen, l’ocupació directa i indirecta que generen, els recursos humans no remunerats que mobilitzen, i la despesa que destinen a finalitats d’interés general”.

La política cultural en España: los sistemas autonómicos

Número monogràfic de la revista RIPS coordinat pels professors Arturo Rodriguez Morató i Joaquim Rius Ulldemolins de la Universitat de Barcelona. La publicació presenta una sèrie de materials elaborats en el marc d'una àmplia investigació sobre les polítiques culturals de les comunitats autònomes espanyoles, que ha estat portada a terme durant els últims sis anys per part d'un equip d'investigadors de diverses universitats del país. La major part dels articles aquí inclosos van ser presentats, en una primera versió en el marc de la VII International Conference on Cultural Policy Research (Barcelona, juliol de 2012).

Animal spirits : a bestiary of the commons

Vivim governats per un sistema mundial dinàmic i canviant conformat per un mercat de valors llunàtic i irracional. La invenció imaginària del valor és actualment un factor clau del mercat financer, més enllà de la llei de l’oferta i la demanda. Què podria passar, doncs, si les multituds urbanes i en xarxa entressin de cop en aquest joc de valorització i recuperessin el seu poder per intervenir en la fràgil cadena de producció de valor? Aquesta és una de les qüestions que Matteo Pasquinelli, investigador a la Queen Mary University of London, planteja en «Animal spirits : a bestiary of the commons». L’autor explora com els esperits animals - aquells impulsos humans impredictibles que influeixen en el mercat de valors i impulsen els cicles econòmics – incideixen directament en la conformació del procomú.

Digital music consumption on the Internet: Evidence from...

The goal of this paper is to analyze the behavior of digital music consumers on the Internet. Using clickstream data on a panel of more than 16,000 European consumers, we estimate the effects of illegal downloading and legal streaming on the legal purchases of digital music. Our results suggest that Internet users do not view illegal downloading as a substitute to legal digital music. Although positive and signi_cant, our estimated elasticities are essentially zero: a 10% increase in clicks on illegal downloading websites leads to a 0.2% increase in clicks on legal purchases websites. Online music streaming services are found to have a somewhat larger (but still small) effect on the purchases of digital sound recordings, suggesting complementarities between these two modes of music consumption. According to our results, a 10% increase in clicks on legal streaming websites lead to up to a 0.7% increase in clicks on legal digital purchases websites. We find important cross country difference in these effects.

European Capitals of Culture and everyday cultural diversity

Aquesta investigació analitza com les ciutats de Marsella i Liverpool han integrat les polítiques culturals en els seus respectius processos de regeneració urbana i en les seves dinàmiques socials i artístiques. L’estudi pren com a punt de partida la implementació dels seus programes com a capitals europees de la cultura Liverpool 2008 i Marsella 2013. L’autora és Claire Bullen, investigadora del Research Institute for Cosmopolitan Cultures de la Universitat de Manchester, i amb aquest treball va guanyar el Cultural Policy Research Award 2010, una iniciativa de l’European Cultural Foundation (ECF) i el Riksbankens Jubileumsfond, i des del 2008 en col.laboració amb ENCATC, la xarxa europea de centres de formació en gestió cultural,  que distingeix els millors treballs de recerca aplicada comparativa i intercultural de joves investigadors.

Construint sinergies entre educació i cultura

Es tracta d’una iniciativa promoguda de forma conjunta per la Plataforma Europea de la Societat Civil sobre l'aprenentatge permanent (EUCIS-LLL), la Plataforma per l’Accés a la Cultura (ACP) i Culture Action Europe (CAE) organitzacions que comparteixen objectius en els àmbits de l’educació i la cultura, com ara l'ampliació de l'accés a la cultura i l'educació, fomentar la inclusió social i l’acostament entre l’aprenentatge formal, no formal i informal.

La Comissió Europea ha presentat la Comunicació 669 "Un nou concepte d’educació: invertir en competències  aconseguir millors resultats socioeconòmics"que estableix directrius de l’estratègia educativa als estats de la UE amb l’horitzó 2020. Amb aquesta Comunicació es presenta una oportunitat per aprofundir la relació entre educació i cultura,  destacant el paper fonamental de la cultura en l'ampliació de l'accés a l'educació permanent, i en particular per als grups més desfavorits.

Are Central Cities More Creative? Exploring the Locational...

15 març 2013 | Per Yaxi Deng

Recently, a major focus in urban economic development has been attracting creative industries and creative workers to cities as engines to drive economic growth. Since the second half of twentieth century, however, American metropolitan areas have seen accelerated trends of employment decentralization. As metropolitan workforces continue to suburbanize, should urban policy makers worry about retaining creative industries? How do location patterns and growth trends in creative industries compare to other industries?

In a paper titled “Are Central Cities More Creative? The Intrametropolitan Geography of Creative Industries,” researchers Ric Kolenda and Cathy Yang Liu explored the intra-metropolitan (center cities vs. suburbs) distribution of creative industries and the resulting economic effects.

Tretze entitats catalanes participen en projectes del...

Tretze entitats catalanes participen en projectes del Programa Cultura

El passat 28 de febrer es va publicar el llistat de projectes aprovats del Programa Cultura (capítol 1.2.1 ) per a projectes de cooperació cultural, amb la participació de 13 entitats catalanes, de les quals 2 són líders i 11 són sòcies.

Aquest capítol del Programa Cultura va dirigit a cofinançar projectes de cooperació cultural entre diferents operadors europeus, amb una durada màxima de 2 anys, prestant especial atenció a la creativitat i a la innovació.

Les dues entitats catalanes seleccionades com a líders del projecte són el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, amb el projecte "EUROPE CITY", i la Fundació Blanquerna amb el projecte "Religion in the Shaping of European Cultural Identity... llegeix +

Urban crisis : culture and the sustainability of cities

«Urban crisis : culture and the sustainability of cities» és un influent llibre sobre la importància central de la cultura en els processos d’urbanització i desenvolupament sostenible de les ciutats. Els autors -investigadors dels àmbits de la planificació urbana i el desenvolupament econòmic regional- analitzen el tema des de la perspectiva marcada per l’agenda global de desenvolupament sostenible articulada per les Nacions Unides i n’adopten una visió complexa de la ciutat sostenible que va més enllà del punt de vista econòmic i mediambiental que ha marcat tradicionalment el discurs i també la pràctica del desenvolupament sostenible.

Beyond price : value in culture, economics, and the arts

Els professors d’economia Michael Huttera la Universität Witten-Herdecke (Witten, Alemanya) i David Throsby a la Macquarie University (Sydney, Austràlia) editen aquest recull de setze articles d’investigadors de diferents disciplines sobre el valor de la cultura i les arts. Des d’economistes a historiadors de l’art, passant per la filosofia de l’estètica o l’antropologia, el llibre que es presenta és una bona mostra de les diferents teories del valor entorn a les manifestacions artístiques i culturals, que es produeixen de la tensió existent entre les teories del valor d’arrel econòmica i les teories del valor d’arrel humanística associades a l’art i la cultura.

La economía política del patrimonio cultural en el tiempo...

Xavier Greffe | Wale’keru.  Revista de Investigación en Cultura y Desarrollo. núm. 2 (2012)

Este artículo analiza el valor del patrimonio como elemento del desarrollo sostenible; realiza un análisis doble de las diferentes lecturas o visiones del patrimonio y de la necesidad de una nueva visión en la sociedad contemporánea, y plantea la necesidad de orientar la gestión del patrimonio hacia los escenarios futuros en los que los cambios sociales van a generar nuevas perspectivas y necesidades.

Creative Australia: the national cultural policy

 Australian Government

'Creative Australia' aims to ensure that the cultural sector—incorporating all aspects of arts, cultural heritage and the creative industries—has the skills, resources, and resilience to play an active role in Australia’s future. 'Creative Australia' reflects the diversity of modern Australia and outlines a vision for the arts, cultural heritage and creative industries that draws from the past with an ambition for the future.

Cuando hablan de cultura

Ignacio Molano, advocat i gestor cultural, analitza en aquest llibre les conseqüències d’una manera determinada d’entendre les polítiques culturals que ha mitificat la cultura i l’ha sotmès al mercat. Aquest especialista en Responsabilitat Social associada a la cultura, docent del Máster en Gestió Cultural de la Universitat Carlos III de Madrid i soci fundador d’Impacta Cultura, parteix de la premissa que la cultura es basa en la creació i en el diàleg. Creu que els processos creatius no són terreny exclusiu dels artistes sinó que també hi han de participar de manera activa gestors, investigadors i ciutadans. I que s’ha de fomentar el diàleg i el debat crític i obert entre tots ells. Segons l’autor, una de les funcions de les polítiques culturals hauria de ser oferir i propiciar aquests espais de diàleg i mediació.

Enquesta sobre el Diàleg Estructurat en matèria de Cultura

Enquesta sobre el Diàleg Estructurat en matèria de Cultura

La Direcció General d'Educació i Cultura de la Comissió Europea ha encarregat a la consultoria Ecorys que faci una avaluació sobre el Diàleg Estructurat i el Mètode Obert de Coordinació com a eines d’implementació de l’Agenda Europea per la Cultura. Amb aquest objectiu, s’ha publicat una enquesta que pretén recollir informació sobre les experiències i les opinions dels agents del sector cultural europeu sobre la rellevància, l’eficiència i la sostenibilitat d’aquests processos. Podeu accedir a l’enquesta en castellà, Aquí ... llegeix +