Apunts

Grup de treball: Centre d'Informació i Documentació

European capitals of culture and life satisfaction

Lasse Steiner, Bruno S. Frey , Simone Hotz l University of Zurich. Department of Economics

Abstract This paper analyzes whether hosting the most prestigious European cultural event, the European Capital of Culture, has an impact on regional economic development or the life satisfaction of the local population. Concerning the economic impact, we show that European Capitals are hosted in regions with above average GDP per capita, but do not causally affect the economic development in a significant way. Even a positive impact on GDP per capita would not imply a positive impact on individual utility or social welfare of the regional population.

Branches of opportunity

David Giles. Editors Jonathan Bowles, Gail Robinson l Center for an Urban Future

Les biblioteques públiques han de tenir un paper clau en les societats actuals perquè són les institucions millor posicionades per ajudar als ciutadans que han quedat al marge de la societat digital a assolir les competències necessàries per incorporar-s’hi. Aquesta és una de les principals conclusions d’aquest estudi que analitza el paper de les biblioteques en les societats actuals i de quina manera poden contribuir a millorar la situació econòmica i la qualitat de vida dels ciutadans. L’informe es basa en dades estadístiques dels tres sistemes de lectura pública de la ciutat de Nova York i en entrevistes als seus bibliotecaris i usuaris. 

Oncurating, issue 18. Social curating and its public:...

Aquest número revisa la relació entre comissariat artístic i compromís social en els països de l’Europa de l’Est. Segons les editores, Olga Stefan i Catalin Ghorghe, es tracta de societats immerses en un procés de transformació molt ràpida i profunda on les pràctiques compromeses socialment poden esdevenir formes de resistència política poderoses contra els efectes deshumanitzadors de les polítiques neoliberals. Hi participen autors i professionals compromesos en els debats i discursos amb impacte social i actius en la producció de pràctiques artístiques emancipadores. La revista els convida a reflexionar sobre diversos aspectes, com per exemple, quin significat té lo ‘social’ en l’àmbit del comissariat artístic o quin tipus de projectes tenen més èxit i bona acollida entre els ciutadans.

Public provision vs outsourcing of cultural services:...

Enrico Bertacchini, Chiara Dalle Nogare l International Centre for Research on the Economics of Culture, Institutions, and Creativity (EBLA)

Abstract Cultural policy often implies the transfer of public resources to private cultural institutions. In this contribution we focus on the determinants of a government’s choice between cultural transfers and in-house cultural production. We argue that in the cultural field transfers may be seen as a proxy for the value of outsourced services, and we make reference to the empirical literature on outsourcing of local public services. We consider Italian cities’ cultural policies in the1998-2008 period, a time when overall cultural expenditure shrank while cultural transfers increased. Using dynamic panel data analysis and controlling for specific characteristics of each city, we find that outsourcing of cultural services is negatively affected by cultural assets  specificity and is more likely to occur in cities subject to fiscal stress. The results also highlight that the timing of elections affects the transfer of public resources to private cultural institutions

Bibliotecaris amb ritme i música. Playlists personalitzades

És divendres i ens ve de gust començar el cap de setmana amb bona música. Per això us presentem el servei que ofereixen dos bibliotecaris de la Jacksonville Library de Florida que consisteix a proposar recomanacions musicals basant-se en els hàbits de lectura de cada usuari i en les preferències exposades en un breu formulari que cal omplir per sol·licitar el servei. 

See video
   

La principal diferència amb els serveis de recomanació en línia és que aquests es basen en logaritmes fixes que recomanen la música més comercial i escoltada, amb la qual cosa tendeixen a uniformitzar els gustos musicals de la població. 

Encerts i desencisos del micromecenatge de Pedralbes. Martí...

Martí Casas i Payàs  | Embaladits

Queda algú que no hagi sentit a parlar encara del crowdfunding o de Verkami? En molt poc temps, les plataformes de micromecenatge s’han revelat com una eina extraordinàriament útil per fer aflorar petits mecenes interessats en finançar projectes que difícilment podrien tirar endavant sense la seva ajuda. Diverses propostes culturals presentades en els darrers mesos (discos,  llibres, pel·lícules, etc.) han estat possibles gràcies a aquest sistema de recollida de fons. Unes propostes que no només han aconseguit reunir amb èxit els diners que demanaven. També han obtingut un notable ressò als mitjans de comunicació i, sobretot, a les xarxes socials, que constitueixen el principal canal de difusió i dinamització de les campanyes de crowdfunding.

Dinero para la cultura. Gabriel Zaid

El pensador Gabriel Zaid fa en aquesta obra una radiografia de la situació cultural a Mèxic. Presenta un panorama desolador, marcat per les carències i pel malbaratament d’unes institucions culturals i educatives sobre dimensionades que no han contribuït a elevar el nivell cultural del país. Però tot i el seu to crític, l’autor no es mostra derrotista i aposta per portar a terme accions petites, modestes i quotidianes que fomentin la llibertat d’esperit, la creativitat, la lectura i que puguin ser el detonant per assolir reptes més importants i elevats. Ofereix nombrosos suggeriments per aplicar el sentit comú i posar ordre a la situació sense necessitat  d’emprar molts recursos. Pensa que és imprescindible retornar a la gent del carrer la capacitat d’iniciativa amb només una intervenció oficial mínima, oportuna i sensata.

Gobierno y administraciones, perdidos con el...

Juan Cruz Peña Pérez  |  eldiario.es

  • El micromecenazgo lleva más de dos años funcionando y creciendo en España pero todavía no hay una legislación específica que lo regule
  • Países como Alemania, Reino Unido, Bélgica o Francia han avanzado planes para su regulación. Italia ya dispone de legislación específica y la Comisión Europea concretará algo a principios de 2014.
  • Profesionales del sector señalan que algunas modalidades como la de préstamos o la de inversiones son inviables sin una regulación específica

Public perceptions of – and attitudes to – the purposes of...

BritainThinks was commissioned by the Museums Association to conduct a programme of deliberative research into public attitudes to museums and, in particular, their potential purposes and role in society.

The research took the form of six day-long workshops with members of the public, each hosted by a different institution. (Among the hosts were the Museum of London, The Beaney in Canterbury, the Riverside in Glasgow and the Museum of East Anglian Life.) The workshops used some inventive methods, including an ‘obituary exercise’ – participants were asked to imagine a world without museums – and a budget allocation exercise.

The research is intended to inform and enrich the sector’s thinking about the future of museums and contribute to the development of the Museum Association’s Museums 2020 Strategy

Apunts #21

Els museus catalans i la crisi (1): personal i partides sota mínims. Martí Casa i Payàs. Embadalits

Éducation artístique et culturelle: pour une politique...

La nova llei d’educació francesa incorpora per primera vegada l’Educació Artística i Cultural (EAC) en el currículum formatiu. Els ministeris d’Educació i de Cultura i Comunicació mostren una  voluntat clara d’establir un marc estructurat per afavorir el desenvolupament artístic i cultural de tots els infants i dels joves en totes les etapes educatives. Davant d’aquest gran repte, la revista «L’observatoire» presenta en el seu últim número un dossier coordinat per Lisa Pignot i Jean-Pierre Saez, dedicat a debatre sobre els eixos, els valors i les estratègies que han d’orientar el desenvolupament d’aquesta nova política d’Educació Artística i Cultural. S’incideix en el paper que han de jugar les col·lectivitats territorials i inclou una secció especial dedicada a la ciutat de Toulouse, que ha atorgat a l’educació cultural i artística un paper central i estratègic en la seva política municipal.

The Social and Economic Value of Cultural Heritage:...

A instancies de la Direcció General d'Educació i Cultura de la Comissió Europea (DG EAC) els membres de l'EENC Cornelia Dümcke i Mikhail Gnedovsky han elaborat aquest recull bibliografic analític sobre els efectes i els impactes econòmics i socials del patrimoni cultural, en les seves dimensions tant materials com immaterials. El recull conté una anàlisi d'articles, informes d'avaluació, estudis d'impacte i altres documents elaborats principalment a Europa des de 2008, a més d'un capítol final de conclusions. La intenció del document és contribuir a la reflexió sobre el paper potencial del patrimoni cultural per a l’assoliment dels objectius de creixement intel·ligent, sostenible i integrador plantejats per la UE a l'estratègia "Europa 2020".

Formes de col·laboració publicoprivada. Reacció i...

En aquest article, publicat al número 7 de la revista «Mnemòsine», Carme Sais Gruart ofereix una aproximació als antecedents i al context de la col·laboració público-privada, analitza diverses opcions possibles, defensa que és necessària la planificació i la implementació de sistemes de gestió més avançats i, finalment, planteja algunes expectatives sobre el futur de la gestió cultural que ajudin i permetin situar la cultura en el lloc central que li correspon en tant que bé públic necessari per a la societat.

Artistic interventions in organisations: finding evidence of...

Ariane Berthoin;  Anke Strauß  | Creative Clash

Els gerents de moltes empreses i organitzacions consideren que experimentar amb les intervencions artístiques i incorporar a persones i pràctiques procedents dels sector cultural i artístic és beneficiós per a les seves organitzacions. Aquesta és una de les conclusions del tercer informe final del projecte europeu 'Creative Clash', que des de 2009 treballa per promoure el concepte d’intervenció artística dins les organitzacions i desplegar el seu potencial com a vehicle de desenvolupament i innovació. L’informe, elaborat per Ariane Berthoin i Anke Strauß, de WZB Berlin, proporciona una anàlisi del valor que les intervencions artístiques poden afegir a les organitzacions.

 La investigació analitza els impactes que generen les intervencions artístiques i els classifica en vuit categories:

Crowdfunding, la democratización del capitalismo

Sota el títol «Crowdfunding, la democratización del capitalismo» la revista «Compromiso Empresarial» ha dedicat  el seu número 47, corresponent als mesos de juliol i agost, a analitza el fenomen del micromecenatge.

Podeu consultar íntegrament en línia tots els articles elaborats per Javier Martín Cavanna i Esther Barrio:

Indicadors per mesurar els beneficis socials de la cultura

Aquest número d’Arts Research Monitor analitza diversos informes nacionals i internacionals recents que proporcionen indicadors de benestar social i cultural. Els dos primers informes examinen els índexs que mesuren la vitalitat de les arts i la cultura als Estats Units i a Austràlia des d’un punt de vista cultural, financer, social, participatiu i de competitivitat. Els dos informes següents estudien de quina manera contemplen la cultura dos índexs internacionals de progrés i benestar social.

Pasar la gorra. Carlos Gil Zamora...

01 Sep 2013 Escrito por Carlos Gil Zamora

En una red social se ha mantenido durante la pasada semana un debate bastante interesante sobre una iniciativa que se está consolidando como marca con el bonito nombre inglés de "Pay After Show", que en traducción castiza sería el proverbial y ancestral, pasar la gorra después de actuar. En unos encuentros que he participado en Brasilia, en el contexto del Festival Cena Contemporânea con la invocación de "Creatividad y Transformación de las Ciudades", ha aparecido, como no puede ser de otra manera, el problema de la financiación de la Cultura, y se han tocado asuntos sobre la micro financiación, la esponsorización, el mecenazgo, el crowdfunding y todos esos conceptos viejos, traducidos al inglés, que suenan como más impactantes.

Divertides similituds entre ballet i futbol

«Ballet» espot publicitari de Moviestar  que va aconseguir un Sol de plata al  prestigiós Festival Iberoamericà de la Comunicació Publicitària 'el Sol' que es va celebrar del 30 de juny a l'1 de juliol a Bilbao. Divertides similituds entre ballet i futbol.

See video
 

Publicat el núm 1 de la revista The Nordic journal of...

El nou número d’aquesta revista digital escandinava de política cultural inclou diversos articles en anglès que ens ofereixen una panoràmica de l’evolució històrica i els canvis recents que ha experimentat la política cinematogràfica a Noruega, Suècia, Finlàndia i Dinamarca.

Publicat el volum 5, número 1 i 2 de la revista Creative...

Quin és l’impacte dels grans promotors de musica en viu internacionals (com Live Nation) en els mercats de festivals de música popular locals? O com són i quina visió del món tenen aquests grans promotors, considerats la classe dominant en la indústria de la música actual? Aquestes són les qüestions que aborden els articles de Ellen Huijgh i Tom Evens i el de Martin Cloonan, que destaquem d’aquest número doble de «Creative industries journal» que inclou els resultats d’una sèrie d’investigacions acadèmiques que analitzen les indústries creatives, tant des d’un punt de vista empresarial com des de l'anàlisi i la comprensió dels comportaments, desitjos, emocions i les creences dels individus i les societats.

Disturbios culturales

Uns presentem aquesta obra de gran interès per qui vulgui obtenir una panoràmica d’algunes de les tendències actuals més destacades en l'àmbit de la investigació cultural. Inclou tretze entrevistes realitzades a reconeguts investigadors que treballen per reformular la manera d’investigar i entendre la cultura i els processos culturals.

Els autors i autores entrevistats són: Jeffrey Alexander, Andrew Benjamin, Luc Boltanski, Sarah Franklin, Boris Groys, Antoine Hennion, Michael Hutter, Scott Lash, Esther Leslie, Brian Massumi, Walter Mignolo, Bernard Stiegler i Trinh T. Minh-ha. Procedeixen de disciplines diverses i d’escoles de pensament i àrees geogràfiques diferents (la majoria són nord-americans i europeus), però tots presenten una noció de cultura que incideix en aspectes com la creativitat, la invenció i la diferència. Els seus treballs es caracteritzen per plantejar maneres de producció (i de ser) culturals que generen els seus propis espais, xarxes i canals de distribució. El terme ‘cultura’ pren el sentit de treball, invenció i transformació, més que de projecte o filiació.

Els museus locals creixen en públic, recursos propis i...

Els museus adscrits a la Xarxa de Museus Locals (XML) de la Diputació de Barcelona continuen incrementant el seu públic: l'any 2012 van rebre 991.671 visitants, és a dir un 4,8% més que el 2011 (946.061 usuaris). Aquestes i altres dades es desprenen dels indicadors elaborats anualment per la Diputació a partir de les enquestes rebudes pels 64 museus –corresponents a 52 municipis de les comarques de Barcelona- que formen l'XML.

Hotels amb servei de biblioteca...

Una nova tendència s’obre pas en molts hotels dels Estats Units posar a disposició dels clients llibres en espais comuns com vestíbuls o bars a mode de biblioteca. Fins ara era habitual trobar algun llibre a les habitacions, però ara, amb aquest nou servei, l’objectiu principal és que els clients passin més temps dins l’establiment i incrementin la seva despesa en els bars i restaurants del propi hotel.

Síntomas mórbidos en el cubo blanco

Yaiza Hernández Velázquez | Futuro público. Campo para el análisis y la crítica cultural

Los espacios públicos y los espacios de la cultura [1]

Confieso que se me atragantó un poco el lema de este encuentro: “Recuperemos el espacio público a través de la cultura”. No porque sea mal plan, recuperar espacios comunes siempre está bien aunque haya que recurrir a la cultura entrecomillada para ello. Se me atragantó porque armoniza demasiado bien con la retórica que muchas instituciones han movilizado durante las últimas décadas para hacer justo lo contrario. La “cultura” se sobreentiende institucionalmente no como “toda una forma de vida” en el sentido que le daba Raymond Williams, sino como algo más selecto, restringido y, por tanto, “valioso”, algo que merece su propio espacio (el suyo, el de los suyos, no el del todo el mundo, no un espacio “público” en un sentido fuerte no meramente estatal). Si vamos a reivindicar que la cultura (en este sentido tan parcial como abstracto) puede ser un, o incluso el elemento más efectivo de procuración de este espacio público, haremos bien en atender a la multitud de ocasiones en que esta reivindicación ha resultado espuria. Por no ir muy lejos, pensemos en las tres últimas décadas, en las que hemos visto aumentar exponencialmente el número de museos, auditorios, centros de arte o incluso “ciudades” de la cultura en el estado español.

Determinants d'acompliment de la xarxa

Marianna Elmi, Filippo Giordano i Denita Cepiku | PUBLIC

Aquesta recerca és el primer intent d'aplicar la teoria de les xarxes als llocs declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO (World Heritage sites, WHS). Té implicacions pràctiques i teòriques, perquè contribueix a entendre els determinants que afecten l'acompliment a la xarxa i avaluen la viabilitat d'utilitzar l'anàlisi comparativa qualitativa (qualitative comparative analysis, QCA) (Ragin, 1987) com a mètode de recerca. Els WHS de la UNESCO són nominats sobre la base de la Convenció de Protecció del Patrimoni Mundial (1972) amb la finalitat de protegir el patrimoni cultural i natural a escala mundial. Fins al dia d'avui, hi ha inscr its 962 llocs de 157 estats membres a la Llista del Patrimoni de la Humanitat (745 culturals, 188 naturals i 29 combinats). Itàlia és el país que en té més, amb 47 llocs, seguida d'Espanya (44) i de la Xina (43).

@Diversity busca les 15 idees més innovadores del sectors...

El concurs busca les idees més originals i innovadores per als projectes culturals que fan ús de tecnologies de la informació i la comunicació per a finançar, produir, facilitar, difondre i / o extreure valor dels continguts culturals.

L’objectiu és crear un laboratori obert a provar nous enfocaments que s'ocupen dels continguts culturals de la innovació i l'intercanvi digital, i alhora explorar nous models de negoci que fomentin la diversitat cultural a Europa. Podeu fer la sol·licitud fins al 19 d'agost.

Població ocupada en el sector cultural. EPA. II/2013

La població ocupada en el sector cultural a Catalunya se situa en 154.000 persones al segon trimestre del 2013, un 4,2% menys que al mateix trimestre del 2012 segons l'Enquesta de Població activa (EPA). La població ocupada en aquest sector representa un 5,5% del total de l'ocupació. Per situació professional, dos de cada tres ocupats d'aquest sector són assalariats. El sector cultural a Espanya dóna feina a un total de 790.200 persones, un 3,9% menys que fa un any, i representa el 4,7% del total de la població ocupada.

Memoria V Jornadas sobre la inclusión social y la educación...

Ja podeu consultar la memòria de les V Jornadas sobre la inclusión social y la educación en las artes escénicas organitzades per l’Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música (INAEM), i que es van celebrar el 20 i 21 de març del 2013 a l’Institut del Teatre de Barcelona, amb l’objectiu d’afavorir l’intercanvi d’experiències (tant internacionals com locals), l’adopció de bones pràctiques i l’aplicació de polítiques i projectes que afavoreixin la inclusió social, la creació artística vinculada a aquest àmbit, la integració de comunitats en risc d’exclusió, l’educació i el desenvolupament de noves audiències per a les arts escèniques.

Joan Sala: “El crowdfunding no pot substituir el finançament...

Vàngelis Villar i Daniel Zapater. Barcelona. / 17.05.2013

Joan Sala és un dels membres fundadors de Verkami, la plataforma online de desenvolupament de projectes amb participació col·lectiva. No li agrada parlar de mecenatge, d’aportació econòmica o de relació comercial i, en canvi, sí que ho fa de la implicació en projectes creatius i culturals, tan per part de creadors com de les persones individuals que creuen en una proposta, s’hi senten identificats o simplement es mouen per la curiositat.

No es "crowdfunding" todo lo que reluce

Por: Miguel Sánchez Calle | Alternativas | 28 de enero de 2013

La semana pasada el Secretario  de Estado de Cultura, José María Lassalle, reflexionaba sobre la situación del sector cultural en el periodo de la actual crisis y diagnosticaba  "un entramado cultural ineficiente, carente de estrategias de inversión, opaco en financiación y sujeto en muchas veces a subvenciones nominativas otorgadas sin control ni transparencia". Con esta reflexión realiza una crítica soterrada a toda la política cultural que se ha realizado anteriormente. Todavía se estan esperando las alternativas y la respuesta por parte del actual Gobierno para cambiar esta situación, que sí ha salido al rescate de otros sectores  que considera más estratégicos para el futuro de  la economía española. Podríamos, al menos, obtener un poco de interés del responsable  de la cartera, que reconoce abiertamente dedicarse a la cultura a partir de las 20:00.

Artists in organisations. Informes finals del projecte...

Les empreses i organitzacions de tot tipus comencen a adonar-se del valor de les intervencions artístiques més enllà de la imatge de marca i de la comunicació, així com  del paper que poden jugar els artistes i creadors en el desenvolupament de nous mètodes i processos de treball, en el foment de la creativitat i la motivació dels treballadors, en la gestió del canvi i en la millora de l’entorn laboral. Aquesta és una de les principals conclusions d’un dels dos informes finals del projecte europeu Creative Clash, que des de 2009 treballa per promoure el concepte d’intervenció artística dins les organitzacions i desplegar el seu potencial com a vehicle de desenvolupament i innovació.

Es tracta de dos diagnòstics que analitzen, d’una banda, els productors d’intervencions artístiques a Europa, els tipus d’intervencions que desenvolupen i les organitzacions on intervenen i, de l’altra, els ajuts existents i com millorar-los.

Business support of not-for-profit organizations

Arts Research Monitor  Volume: 12 Issue: 2   19 June 2013

In this issue: Four Canadian reports examining business donations and sponsorships of not-for-profit organizations in Canada.

Articles

  • Canadian Corporate Community Investment Benchmarking Report Executive Summary

    Based on a 2012 survey of 180 community investment professionals working in Canadian businesses, this report examines how businesses support community initiatives. The survey found that the four most common types of community investments are “contributing money to community organizations; providing contributions through sponsorships or marketing activities; providing in-kind resources, services and goods; and supporting employee volunteering programs”.

Museos, arqueologia, democràcia y crisis

Estudi de Rafael Azuar – arqueòleg, actual conservador tècnic i antic director (1995-2006) del Museo Arqueològico d’Alacant – sobre la situació dels museus a l’estat espanyol en general i dels museus arqueològics en particular. Analitza com l’actual crisi econòmica els està afectant i quines són les seves perspectives de futur. 

L’autor assenyala que la crisi ha suposat una reducció dràstica de l’activitat arqueològica, la paralització d’alguns projectes i la desaparició d’un important nombre d’empreses d’arqueologia. Considera que aquesta frenada influirà en l’evolució dels museus d’arqueologia que, a més a més, pateixen les retallades pressupostaries per part de les administracions públiques, la qual cosa ha reduït el capítol de projectes, equipaments i plantilles.

Crowdfunding, mecenazgo y colaboración en red

 JJ Velasco | Think Big

Tradicionalmente se conoce como mecenazgo al patrocinio que se otorga a artistas, literatos o científicos con el fin que puedan desempeñar su trabajo o realizar su obra. Esta fórmula de financiación es casi tan antigua como el propio arte y, a finales del siglo I a.C, en la Antigua Roma Cayo Cilnio Mecenas se encargaría de patrocinar a artistas y poetas y de su apellido surgió, precisamente, esta palabra. El mecenazgo hoy en día sigue existiendo y, en pleno siglo XXI, ha dado pie a nuevas fórmulas de financiación de proyectos e ideas apoyándose en Internet como canal de comunicación y, por supuesto, como canal para recolectar fondos.

Culture[s] forces et défis du 21e siècle

Pel laboratori d’idees francès Altaïr, el gran repte del segle XXI és reinventar un món més habitable i considera que en aquest intent, la cultura i la creació tenen un paper central i fonamental ja què són una font d’oportunitats i prosperitat econòmica (i no a l’inrevés), ajuden a la ciutadania a emancipar-se i créixer i afavoreixen dinàmiques de canvi i transformació social. I recorden que l’essencial de la cultura no resideix en la diversió i l’entreteniment. En aquest context i sota aquests preceptes, presenten aquesta obra que és una reflexió àmplia, diversa i oberta sobre com ha de ser i com s’ha de construir una nova relació entre cultura i estat a la França actual.

.02 #crowdfunding

Guillermo Miranda |  murosYredes 

La financiación de los museos está en proceso de experimentar transformaciones. Los patrocinadores han rebajado considerablemente sus aportaciones y las administraciones públicas han recortado sus presupuestos para cultura. Esto lleva a #repensar si las instituciones culturales deben buscar nuevas fórmulas para obtener ingresos basadas en el micromecenazgo. El Crowdfunding o financiación colectiva (también mal llamada financiación en masa) ofrece grandes posibilidades, sin bien es verdad que encuentra algunas dificultades en la actual ley de mecenazgo al no estar muy claro su estatus. La financiación colectiva es una opción democrática para producir cultura entendida desde el pensamiento contemporáneo como una alternativa complementaria a las formas tradicionales. ¿Serán capaces de dar ese paso los museos?

Apunts #20

Algo más que aplausos. Bruno Fernández. Asimétrica

Creative industries in China. Art, design and media

Michael Keane, professor de la facultat d’Indústries Creatives a la Queensland University of Technology i especialista en creativitat i innovació a la regió del sud-est asiàtic, presenta una interessant investigació sobre l’evolució del sector cultural emergent a la Xina i sobre els canvis socials i culturals que s’estan produint en aquest país. L’autor evidencia que el govern xinès està desenvolupant un nou poder cultural tou perquè el país deixi de ser considerat un fabricant mundial de productes de baix cost i esdevingui una potencia cultural i creativa mundial. Es centra en l’anàlisi de tres clústers d’activitat: l’art, el disseny i els mitjans de comunicació, i ho fa des d’una perspectiva àmplia i interdisciplinària, tenint en compte fonts i iniciatives governamentals, acadèmiques, artístiques i industrials.

Cultura y desarrollo. Una visión crítica desde los jóvenes

El reconegut antropòleg Néstor García Canclini i la professora especialista en antropología juvenil Maritza Urteaga coordinen aquesta investigació sobre les repercussions de les noves formes d’accés, creació i producció cultural dels joves en les polítiques de desenvolupament cultural. Els autors assenyalen que la crisi econòmica i les retallades pressupostàries limiten les oportunitats laborals i l’accés a l’oferta cultural tradicional, i que els joves responen i inventen noves maneres d’agrupació i de comunicació en xarxa, al marge dels circuits comercials i de les politiques governamentals i empresarials establertes. Fan art, llibres i música, difonen i descarreguen continguts musicals més enllà del que permeten els mercats i circuits comercials convencionals.

Les politiques culturelles provinciales et territoriales du...

Obra col·lectiva sobre l’evolució històrica i situació actual de les polítiques culturals provincials al Canadà. Setze especialistes, sota la direcció de Monica Gattinger, professora a l’École d’études politiques de l’Université d’Ottawa i Diane Saint-Pierre, professora de l’Institut National de la Recherche Scientifique, analitzen els orígens, el fonaments, els objectius, les finalitats i els factors que han marcat l’evolució de les polítiques culturals de les províncies canadenques, així com els seus instruments i mecanismes d’intervenció.

Les editores adverteixen de la complexitat d’aquesta anàlisi per les diferències històriques, geogràfiques, demogràfiques, sociològiques i identitàries de les deu províncies i els tres territoris que conformen l’estat federal del Canadà, i el seu triple origen autòcton, francès i britànic.

Diversité et industries culturelles

Obra encarregada pel Departament d’Estudis, de la Prospectiva i d’Estadístiques (DEPS) del Ministeri francès de Cultura i Comunicació on s’analitza l’evolució del concepte de diversitat cultural des del punt de vista de les indústries culturals durant l’últim mig segle. Es parteix del final de la Segona Guerra Mundial, moment en què s’instauren les institucions, les relacions polítiques i les regulacions financeres que regeixen la repartició de poder polític i financer de la societat actual, immersa en un procés de mundialització que ha relegat els estats nació a un segon terme. Dirigida per Philippe Bouquillion i Yolande Combès, professors de ciències de la informació i la comunicació de la Universitat Paris 8 i Paris 13, i codirectors de l’Observatoire International des Mutations des Industries Culturelles, l’obra analitza en profunditat els canvis que han experimentat en aquest període les estructures i lògiques de funcionament de les indústries culturals (premsa i informació, edició, indústria musical, cinema i audiovisual), les relacions d’aquestes amb les indústries de la comunicació (telecomunicacions, internet, informàtica i electrònica, ...) i les repercussions que aquestes interaccions han tingut per a l’actual economia basada en els continguts i per al concepte de diversitat cultural.

Sin Whatsapp, sin Whatsapp...

La lletra de la cançó Libertad sin ira, del grup Jarcha, ha sigut rebatejada amb la nova versió Sin WhatsApp, sin WhatsApp en què es parla de l'ús tan estès d'aquest programa, del joc Apalabrados, del Facebook o del Wi-Fi. És un sketch còmic del programa Oregon TV de la cadena autonòmica Aragón TV.

Arts Education Monitoring System (AEMS). Final report

L’Arts Education Monitoring System (AEMS) és un projecte de recerca (2011-2013) del programa Cultura de la Comissió Europea que té per objectiu establir una estructura d’anàlisi comuna per comparar la situació de l’educació artística i cultural als països de la Unió Europea. Investiga el marc polític, els actors i els programes de cada país, així com els recursos humans que s’hi destinen. S’ha considerat que els recursos humans són una dimensió clau per a la provisió d’activitats educatives de qualitat, i s’ha prioritzat la seva anàlisi.

L’AEMS és una eina política i un mètode empíric per avaluar el sector de l’educació artística a Europa i pretén recolzar la implementació de polítiques de qualitat i sostenibles. El projecte està coordinat per l’Austrian Institute EDUCULT i hi participen com a socis Interarts (Espanya), Centre for Cultural Research (Zfkf) (Alemanya), Budapest Observatory (BO) (Hongria), Creativity Culture and Education (CCE) i BOP Consulting (Regne Unit).

Culturefighter. Avaluació dels impactes de projectes i...

Culturefighter és un base de dades que mesura i avalua els impactes de iniciatives, projectes i indústries creatives a les ciutats Es tracta d’una iniciativa de Partizanfilm, una companyia audiovisual independent, ubicada a la ciutat eslovaca de Košice.

A partir d’entrevistes en profunditat a responsables dels projectes, activistes, investigadors i responsables polítics que han intervingut en cada cas concret, Culturefigter porporciona amplia informació textual, audio i video sobre els aspectes següents:

Key concepts in creative industries

Obra que presenta un llistat de quaranta-dos conceptes clau en l’àmbit de les indústries culturals i creatives i els analitza en profunditat. Els autors són John Hartley, Jason Potts, Stuart Cunningham, Terry Flew, Michael Keane, John Banks, tots reconeguts experts australians de diversos camps de coneixement: estudis culturals, comunicació, economia i indústries creatives. De cada concepte s’hi explica la història del terme, els debats i les tensions associades al seu ús i alguns exemples de com s’apliquen a les indústries creatives de tot el món. El volum proporciona una anàlisi actualitzada i interdisciplinària de les qüestions clau que afecten a les indústries creatives.

New Report Culture & Creative Industries in Germany 2011

The new monitoring on selected economic fundamentals of the culture and creative industries appeared.

Monitoring of Selected Economic Key Data on Culture and Creative Industries 2011” is the third report commissioned by the German Federal Ministry of Economics and Technology (BMWI), continuing the initiative to establish a monitoring mechanism for reporting on current economic data of the culture and creative industries.

The report was prepared by Michael Soendermann from the Office for Culture Industries Research in Cologne/Berlin. It describes the situation of culture and creative industries in Germany from 2009 to 2011.

Gamificación en las artes escénicas

El 75,4% de la población declara no ir prácticamente nunca a ver una obra teatral, mientras que el sector de la población que lo considera una verdadera alternativa de ocio y acude al teatro con asiduidad es únicamente del 3,0%. El porcentaje aún menor en relación al público joven, que va obligado por alguna actividad del colegio o instituto.

Una acción decisiva para el futuro del teatro es salvar la distancia que se ha abierto con los jóvenes. Ofrecer una visión más atractiva del teatro en los programas educativos aparece también como una prioridad en la que todo el sector está de acuerdo. Una de las alternativas más prometedoras en el panorama de las tecnologías educativas es el uso de videojuegos.

Paradoxes de l'excepció. Eduard Miralles. Editorial...

Fa pocs dies els ministres europeus de comerç van donar llum verda a la Comissió Europea per tal d'iniciar les negociacions sobre un nou acord de lliure comerç amb els Estats Units d'Amèrica, tractat que se suposa que ha de reportar a Europa més de 100.000 milions d'€ en beneficis, un increment del PIB del 0,5% i la fi del malson de l'atur continental a gran escala. Per tal de fer possible la necessària unanimitat, França va exigir excloure el sector audiovisual de les negociacions. Setmanes enrere, i després d'una considerable mobilització del sector europeu (amb el suport de destacats creadors nord-americans) el Parlament Europeu va aprovar el manteniment de l'anomenada "excepció cultural", vigent en les relacions entre ambdós blocs des de l'any 1993, per una majoria de 381 vots contra 191. Tanmateix, el president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, visiblement insatisfet pel relatiu xantatge perpetrat pel govern francès, no s'ha estat de qualificar el sector audiovisual europeu de "reaccionari" i alguns ministres del ram com l'espanyol José Ignacio Wert han hagut de passar la maroma en considerar la posició del seu govern com més propícia a la "competència raonable" que a l'excepció cultural.

Obert per reflexió. Laboratori de treball en xarxa i...

Us presentem aquesta interessant publicació que és resultat del projecte ‘Obert per reflexió’. Es el primer projecte del Centre d’Art Tarragona i es va plantejar com un laboratori de treball col·laboratiu amb l’objectiu d’imaginar i proposar maneres sostenibles de generar projectes en xarxa per tal de reforçar l’ecosistema cultural del territori. Va convidar a institucions, col·lectius, projectes i agents artístics i culturals del territori i es va plantejar com un espai de trobada organitzat al voltant de tres eixos: la comunicació, l’educació i la participació. Durant sis setmanes (del 21 de novembre al 25 de gener de 2012) s’hi van proposar diferents sessions de treball amb la intenció de promoure l’anàlisi de projectes, la reflexió crítica i el disseny de nous processos de treball entre tots els participants.