Debatre a debat

Professores o educadors, han de gaudir de plena llibertat d’ensenyar?

Ensenyar vol dir educar en valors. Aquests poden ser, valors democràtics, de participació o esperit crític. Per tant el debat i  qüestionament constant de la mateixa realitat que es viu i s’ensenya.

Fomentar el diàleg a l’aula entorn l’actualitat, conferint total llibertat d’expressió a l’alumne, és un aprenentatge tan important com qualsevol altre. Com ja deia Ferrer i Guàrdia, fa més d’un segle: “L’ensenyament racionalista pot i ha de discutir-ho tot, situant amb anticipació l'infant en la via simple i directa de la investigació personal”. La clau és oferir totes les eines als alumnes per tal de fomentar la seva capacitat crítica i la pròpia construcció de valors.

Si bé, el nostre sistema educatiu no és el de Finlàndia ‘que gaudeix de llibertat pedagògica absoluta.’, pot articular espais que fomentin l’esperit crític de l’alumnat. També més enllà de les emocions. Quan no és així, desobeir pot esdevenir l’única eina de l’alumne, per formar els seus propis criteris i valors.

El professorat és l’activador d’aquest esperit crític, però l’alumnat crea la seva pròpia opinió. Justament sobre la llibertat dels mestres a l’hora d’opinar deia Marta Mata: ‘Penso que és bo que els nens sàpiguen que els seus mestres són tan normals que fins i tot tenen la seva opció política –i/o religiosa– (segons el cas). I que són tan mestres que no la inculquen.’

I com que ja ve el cap de setmana i no us volem avorrir, us deixem amb aquesta mostra del que hauria de ser una bona classe dinàmica i participativa. ‘Anyone”?!


 


 


Que passeu molt bon cap de setmana!

Inicieu sessió registreu-vos per a enviar comentaris