Destacats

Guia de xarxes culturals de Creative Europe

Programa Europa Creativa

Europa Creativa és el programa de la Unió Europea que promou els sectors cultural, audiovisual i de la creació que, a través d’un important fons  - 1,46 bilions d’euros fins l’any 2020 –, prioritza l’enfortiment de la competitivitat d’aquests sectors, guanyar nous públics i estimular un creixement en xarxa.

Aquesta guia recull presentacions de les 23 xarxes culturals escollides per Europa Creativa, que treballen en una gran varietat de sectors – música, arts escèniques, investigació i educació, patrimoni... – i que representen al voltant de 4.000 organitzacions.

Interculturalidad y política cultural

Ricardo Zapata Barrero i Gema Rubio Carbonero (ed.)| Edicions Bellaterra

Vincular les polítiques culturals i la gestió de la diversitat a les ciutats, avui dia, és una necessitat. Però les estratègies interculturals per a la construcció de ciutadania encara no formen part essencial de l’agenda de les polítiques públiques; no s’han explorat a fons les possibilitats de la cultura com a factor de cohesió social i de superació de les desigualtats en un entorn divers.

Aquest llibre presenta algunes reflexions que volen visibilitzar la dimensió social de la cultura en relació amb els reptes i oportunitats que implica la diversitat, i que van sorgir en el cicle ‘Interculturalisme i política cultural’, organitzat pel GRITIM-UPF amb la col·laboració de l’Espai Avinyó i l’Ajuntament de Barcelona, a final de 2014.

El panorama de l’espectacle en viu a Europa en plena era digital

IETM - International network for contemporary performing arts

La revolució digital és una de les qüestions clau per entendre les societats actuals d’arreu del món i que, per tant, també afecta en gran mesura les arts escèniques. Aquest document explora com s’empra la tecnologia digital en les diferents etapes del procés artístic (creació, producció, difusió, arxiu...) i amb quins objectius (inspiració, desenvolupament de públics, màrqueting...).

A mode de guia, ens ofereix un interessant llistat d’experiències, de centres per a la producció de propostes digitals, centres de recerca i festivals d’arts digitals de tota Europa.

Avui fem 30 anys! Gràcies a tots i a totes pel vostre suport al llarg d'aquest temps!

El 19 de desembre de 1986 va néixer El Centre d'Estudis i Recursos Culturals de la Diputació de Barcelona, fou inagurat pel llavors president de la Diputació, Antoni Dalmau, el qual era acompanyat de dos alts funcionaris de la Unesco i del Consell d'Europa, Metz Kovac i Gabrielle Mazda.

El Centre d'Estudis i Recursos Culturals va néixer, en paraules de Dalmau, «per disposar d'apreciacions més acurades sobre la realitat cultural, per posar-les a disposició dels Ajuntaments i orientar amb major precisió l'ús de recursos; per afrontar la complexitat dels reptes culturals del país; per valorar l'acció cultural local i evidenciar la seva interdependència amb altres sectors de la vida col·lectiva, i per afavorir una represa de l'oferta creativa dels nostres artistes»

Gràcies a tots i a totes pel vostre suport al llarg d'aquest temps! Seguim treballant!

Tecnologia, art i Beethoven

Hörst Hortner | Ars Electrónica FutureLab

El reconegut festival austríac d’arts i tecnologia Ars Electronica, compta amb un departament de recerca, el FutureLab, que acull experts en disciplines tan diverses com l’art multimèdia, l’arquitectura, el disseny, la realitat virtual o plataformes interactives, i que duu a terme innovadors projectes en aquests àmbits amb l’objectiu d’aconseguir que l’art ens ajudi a entendre millor la ciència i la tecnologia.

L’equip del FutureLab ha estat preparant durant un any una magnífica coreografia amb drons dissenyada per a la 5ª simfonia de Beethoven, i que avui recuperem amb l’efemèride del naixement del geni.

Kult-ur. Mirades educatives a la ciutat: experiència, quotidianitat i participació

Revista Kult-ur | Universitat Jaume I

Aprofitem l’aparició de la darrera edició de la revista Kult-ur per presentar-vos aquesta publicació multidisciplinària que aplega estudis i assajos científics relacionats amb els àmbits de la cultura, l’educació i el desenvolupament local, i que promou l’intercanvi de reflexions i plantejaments en aquestes matèries.

El darrer número de Kult-ur presenta el monogràfic  «Mirades educatives a la ciutat: experiència, quotidianitat i participació», que se centra en la complexa relació dels sistemes educatius amb l’àmbit urbà de les ciutats. Els articles seleccionats parlen del diàleg entre la participació, l’experiència dels individus i la transformació social, així com de les problemàtiques derivades d’aquestes conjuncions.

El panorama cultural a Espanya segons l’«Anuario de Estadísticas Culturales 2016»

Ministerio de Educación, Cultura y Deporte | Secretaría General Técnica

El sector cultural representava el 2,9% del total de l’ocupació a Espanya el 2015; unes 515.000 persones, de les quals la majoria, el 59,9%, eren homes, segons dades de l’«Anuario de Estadísticas Culturales 2016». El 69,2% dels ocupats eren assalariats, mentre que la resta, el 30,8%, figuren a les estadístiques com a no assalariats. Aquest percentatge ha pujat gairebé 1 punt des del 2014, i segueix la tendència dels darrers anys, la qual confirma el creixement del nombre d’autònoms i la davallada de nombre de joves (del 3,9% al 3,5%) que treballen en el sector. El desglossament de les dades, però, no permet conèixer les característiques de la situació professional d’aquests autònoms, ni quins altres tipus de treballadors no assalariats es contemplen.

Inclusió, una nova prioritat per als museus i els centres de ciència

Marianne Achiam i Henriette T. Holmegaard, del Departament d'Educación Científica de la Universitat de Copenhaguen | Blog CaixaCiència

Els museus i els centres de ciència sempre s'han considerat llocs acollidors i inclusius. Quan entrem en un museu de ciència amb totes les seves exposicions interactives, que ofereixen principis científics a l'espera de ser descoberts, és fàcil pensar que aquests espais estenen la mateixa invitació a tothom. Però una investigació recent mostra que els museus i els centres de ciència no ofereixen els descobriments en les mateixes condicions per a tothom. De fet, molts públics queden exclosos de participar en aquests espais de ciència abans fins i tot d'arribar a l'entrada.

Informe de resultats del Cercle de Comparació Intermunicipal de cultura

S’ha publicat l’informe que recull els resultats de la segona edició del Cercle de Comparació Intermunicipal de Cultura, amb informació sobre el conjunt de l’actuació en cultura dels municipis que hi participen.

Els Cercles de Comparació Intermunicipal impulsats per la Diputació de Barcelona són un mètode de treball que permet mesurar, comparar i avaluar els serveis municipals a partir d’uns indicadors consensuats i d’unes sessions de reflexió i treball conjunt.

1

The NMC Horizon Report: 2016 Museum Edition


New Media Consortium (NMC)
 

El NMC Horizon és un dels projectes que duu més temps treballant les tendències tecnològiques emergents en usos educatius i que, ara, presenta un informe sobre el desenvolupament tecnològic als museus, les tendències actuals i els factors clau a tenir en compte per l’avenir, avançant-se a una bona part de la literatura sobre aquesta matèria.