El panorama cultural a Espanya segons l’«Anuario de Estadísticas Culturales 2016»

Ministerio de Educación, Cultura y Deporte | Secretaría General Técnica

El sector cultural representava el 2,9% del total de l’ocupació a Espanya el 2015; unes 515.000 persones, de les quals la majoria, el 59,9%, eren homes, segons dades de l’«Anuario de Estadísticas Culturales 2016». El 69,2% dels ocupats eren assalariats, mentre que la resta, el 30,8%, figuren a les estadístiques com a no assalariats. Aquest percentatge ha pujat gairebé 1 punt des del 2014, i segueix la tendència dels darrers anys, la qual confirma el creixement del nombre d’autònoms i la davallada de nombre de joves (del 3,9% al 3,5%) que treballen en el sector. El desglossament de les dades, però, no permet conèixer les característiques de la situació professional d’aquests autònoms, ni quins altres tipus de treballadors no assalariats es contemplen.

Aquest informe, elaborat pel Ministeri d’Educació, Cultura i Esport a partir de múltiples fonts estadístiques incloses ―majoritàriament― en el Plan Estadístico Nacional, presenta diversos indicadors, a més de l’ocupació, com ara les empreses culturals, el finançament i la despesa pública en cultura, la despesa de les llars, el turisme cultural i els hàbits i pràctiques culturals, entre altres, els quals pretenen oferir un coneixement objectiu sobre la situació de la cultura al país, així com difondre el seu valor social i econòmic. La novetat d’enguany, a més, és que l’informe inclou indicadors harmonitzats europeus procedents de l’Oficina Europea d’Estadística, EUROSTAT, fet que mostra les diferències principals en la delimitació de l’estimació de l’ocupació i el comerç exterior en l’àmbit estatal i en l’europeu, a més d’oferir una comparativa amb la resta de països membres.

Empreses culturals

El nombre d’empreses culturals es va incrementar de 107.922 el 2014 a 112.037 el 2015, i suposava el 3,5% del total d’empreses. L’activitat econòmica principal era la de disseny, creació, art i espectacles (27,7%), malgrat que el cost laboral brut per treballador en aquest sector era el més baix (28.008 euros) juntament amb el dels treballadors de biblioteques, arxius i activitats culturals (27.166 euros). Així mateix, el nombre d’empreses culturals sense treballadors assalariats va augmentar del 61,3% el 2014 al 63,4% el 2015.

Finançament i despesa pública en cultura

El finançament i la despesa en cultura de l’Administració General de l’Estat va ascendir lleugerament, de 629,7 milions d’euros el 2014 a 679,4 milions d’euros el 2015, i suposava un increment del 0,03% del total de la despesa estatal. Pel que fa a l’Administració Autonòmica, però, les xifres continuen descendint, i es va passar dels 1.071 milions d’euros el 2014 als 1.046,9 milions d’euros el 2015. Per a l’exercici de l’Administració Local no es disposen dades globals perquè manca la informació relativa a Navarra i el País Basc; els resultats subtotals, però, indiquen que la despesa ha augmentat dels 2.300,4 milions d’euros del 2014 als 2.483,2 milions d’euros el 2015 (un creixement interanual del 7,9%). Aquesta xifra queda molt lluny, però, dels 3.584,2 milions d’euros del 2010.

Despesa de les llars en cultura

El 2015, la despesa de les llars en béns i serveis culturals va ser d’11.968,8 milions d’euros, xifra que representa el 2,4% de la despesa total en béns i serveis. La despesa mitjana per llar vinculada a la cultura va ser de 651,4 euros i la despesa mitjana per persona es va situar en 260,4 euros, xifres gairebé idèntiques a les de 2014 (653,6 euros i 260,1 euros, respectivament). Els equips audiovisuals i Internet continuen sent el component majoritari d’aquesta despesa (42,5%), seguit dels serveis culturals (36,3%) i els llibres i publicacions periòdiques (14,6%), amb xifres similars també a les de 2014. Catalunya continuava encapçalant la llista comunitats autònomes amb més despesa anual per persona, amb 320,8 euros per habitant, seguida del País Basc amb 320,2 euros, i Navarra amb 317,3 euros.

Si tenim en compte altres indicadors sociodemogràfics, les dones van augmentar significativament la seva inversió en cultura, amb una despesa de 266,9 euros anuals (258,4 euros el 2014) enfront dels 257,8 euros que van destinar-hi els homes. Igualment, els col·lectius que han experimentat un creixement més elevat de la despesa en cultura són les persones jubilades (de 235,6 euros a 243,4 euros anuals) i les persones vídues (de 211,5 euros a 216,9 euros anuals).

Turisme cultural

El 17,8% del total de viatges fets el 2015 per motius d’oci, esbarjo i vacances van ser iniciats per motius culturals, enfront del 14,7% del 2015. La xifra és inferior quan es tenen en compte els turistes internacionals: un 12,4% va visitar Espanya per motius culturals, xifra inferior al 12,6% que ho va fer el 2014.

La comunitat autònoma més visitada pels espanyols el 2015 va ser Madrid, seguida del País Basc. Catalunya ocupava la 13a posició en la llista. L’allotjament principal en els viatges dels espanyols van ser els hotels i similars (67%), seguit del habitatges propis (2%) i dels habitatges d’amics i familiars (11,5%). No hi ha dades específiques, però, referents al paradigma dels habitatges d’ús turístic.

Hàbits i pràctiques culturals

Per acabar, les activitats culturals més freqüents dels espanyols, el 2015, van ser escoltar música (87,2%), llegir (62,2%) i anar al cinema (54%), segons l'«Enquesta d'Hàbits i Pràctiques Culturals» a Espanya. Cal destacar l’increment considerable de persones que van fer ús de les TIC per llegir publicacions periòdiques ( del 14,4% el 2011 al 26,8% el 2015), per llegir llibres (del 4,1% el 2011 al 5,7% el 2015) i per mirar vídeos (del 6,8% el 2011 al 12,3% el 2015). Malgrat tot, l’ús de les TIC continua sent majoritari en homes, amb una diferència de gairebé 6 punts respecte les dones.

A més, les persones que van realitzar activitats artístiques el 2015 van ser majoritàriament dones, excepte pel que fa a la fotografia (que va ser l’activitat preferida dels espanyols, tal com es veu a continuació) i el disseny de pàgines web.

Aquestes darreres són dades coherents amb els resultats de «Culture Statistics 2016» elaborat enguany per Eurostat, i corroboren la necessitat d'impulsar mesures per avançar en la igualtat de drets culturals. Podeu consultar aquí el resum de «Culture Statistics 2016».


 

PDF Anuario de Estadísticas Culturales 2016

HTML Anuario de Estadísticas Culturales 2016


 

Inicieu sessió registreu-vos per a enviar comentaris