Cultura, benestar i qualitat de vida

Paul Dalziel, Caroline Saunders, Catherine Savage | Agribusiness and Economics Research Unit Lincoln University with Ihi Research, Christchurch

El producte interior brut (PIB) és un indicador econòmic de referència a tot el món, ja que les seves característiques permeten calcular-lo amb mètodes estandarditzats per fer comparatives entre països i preveure tendències. Malgrat que històricament s’ha entès el creixement del PIB com un indicador de progrés, avui dia es considera que no és una eina del tot adequada perquè no contempla elements com el benestar, l’accés i la distribució de la riquesa, o la sostenibilitat.

Entenent la importància de calcular el desenvolupament humà, més enllà del PIB i dels nivells de producció, no són pocs els països que al llarg dels darrers anys han dissenyat nous sistemes per a la mesura del benestar nacional. En aquest context, la Hisenda de Nova Zelanda (New Zealand Treasury) ha iniciat un procés per a desenvolupar l’anomenat Marc de Qualitat de Vida (en endavant, MQV), el qual ha de servir per a l’avaluació del benestar actual i futur a través de resultats en l’àmbit econòmic, social i ambiental.

Alhora, la mateixa institució ha encarregat l’elaboració d’un conjunt d’informes pensats per a millorar l’MQV. Com a resultat, el Ministeri de Cultura i Patrimoni (Ministry for Culture and Heritage) ha presentat el document “Culture, Wellbeing and the Living Standards Framework: A Perspective”, un resum basat en l’estudi homònim de l’Agribusiness and Economics Research Unit (en endavant, AERU), que analitza com la cultura pot contribuir al benestar i, conseqüentment, alinear-se amb l’MQV que ha impulsat la hisenda neozelandesa.

En primer lloc, l’informe de l’AERU suggereix que la cultura i el benestar siguin integrats explícitament a les polítiques públiques destinades a millorar el nivell de vida de la ciutadania, ja que l’assoliment del benestar global està intrínsecament relacionat amb la possibilitat de desenvolupar-se culturalment. Abans, però, és necessari poder entendre i mesurar el benestar, i concretament el cultural, ja que aquest últim se sol definir de forma molt genèrica.

Prenent com a referència el marc d’anàlisi del benestar de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament (OCDE), l’MQV desenvolupat per la Hisenda neozelandesa introdueix 12 àmbits de valoració del benestar actual: estat de salut, identitat cultural, ús del temps, coneixement i habilitats, connexions socials, participació ciutadana i governabilitat, qualitat mediambiental, seguretat i protecció, benestar subjectiu, ingressos i consum, feina i salaris, i habitatge.

Alhora també presenta quatre capitals o valors que engloben indicadors del benestar futur:

  • Capital natural: el conjunt d’aspectes de l’entorn natural necessaris per al desenvolupament de la vida i de l’activitat humana.
  • Capital econòmic: els actius físics, intangibles i financers del país que tenen un paper principal en la generació d’ingressos i de condicions materials de vida.
  • Capital humà: el coneixement de la ciutadania, i la salut física i mental. S’identifiquen quatre nivells de capacitats culturals de les persones: eficàcia cultural, competència cultural, habilitat artística i disposició a la interculturalitat.
  • Capital social: les connexions socials, actituds, normes i lleis o institucions que contribueixen al benestar social i cultural, com per exemple el respecte a la cultura.

Aquest conjunt d’indicadors l’MQV, tant els utilitzats a l’hora de mesurar el benestar actual com el del futur, són classificats en tres seccions:

  • La gent: analitza la població neozelandesa segons sexe, edat, ètnia...
  • El país: descriu l’estat actual del benestar a nivell nacional.
  • El futur: facilita indicadors per mantenir nivells elevats de benestar futur.

     

Representació del marc de qualitat de vida, dissenyat per la hisenda neozelandesa en base al marc d’anàlisi de l'OCDE. Font: deloitte.com


 

Com es pot observar, per bé que en l’MQV la cultura és considerada com un dels 12 àmbits de valoració del benestar actual (“identitat cultural”), no rep la categoria de capital, ja que s’entén com un element transversal i inherent a cadascun dels quatre esmentats.
 

La cultura com a element transversal respecte els quatre capitals, segons la proposta del Tresor. Font: AERU a partir dels indicadors del LSF Dashboard

 

Així i tot, l’informe de l’AERU assenyala que l’MQV no reflecteix adequadament la suposada transversalitat de la cultura, de manera que proposa dues mesures al respecte: la primera, que Hisenda s'asseguri que el marc de treball destaqui el component cultural de cadascun dels quatre capitals i que aquest actuï de forma transversal; i la segona, que en un futur l’MQV inclogui un cinquè capital explícitament cultural.  

Pel que fa a la classificació dels indicadors, es recomana que s’hi afegeixin dues seccions més: “famílies i comunitats”, ja que són l’espai on els infants comencen a desenvolupar la seva identitat cultural; i “negocis”, ja que hi ha vincles evidents entre la vitalitat cultural d’un país i la prosperitat econòmica de les empreses.
 

Proposta de classificació dels indicadors per a la mesura del benestar actual segons l'informe de l’AERU.
 

En relació a la inversió pública en cultura per augmentar el benestar i la prosperitat de Nova Zelanda, l’AERU confirma que actualment ja consta com una de les prioritats del Ministeri de Cultura i de Patrimoni. Tot i que la despesa en cultura presenta qüestions de caràcter econòmic, també s’han de tenir en compte els valors positius associats a aquesta, ja que la vitalitat cultural contribueix al benestar de la comunitat -fins i tot en aquells individus que no participen directament de les activitats culturals. Així doncs, per bé que algunes manifestacions culturals i artístiques poden resultar econòmicament inviables, és important destinar-hi una part dels pressupostos públics amb l’objectiu de no malmetre la identitat cultural del país i, de retruc, el benestar de la ciutadania.

Encara hi ha, però, dubtes importants a resoldre sobre el nivell d’inversió òptim en cultura, en relació a altres oportunitats d’inversió que poden contribuir al benestar social com són l’educació o la salut. Per tant, és imprescindible identificar i mesurar tots els possibles beneficis de la cultura.

Finalment, l’informe assenyala que el Ministeri de Cultura i Patrimoni hauria de considerar la creació d’un nou marc per a la mesura concreta del benestar cultural del país. A més a més s’ofereix una visió sobre el seu encaix amb el de Qualitat de Vida, ja que s’agafa com a referència la seva mateixa estructura.
 

Representació del Marc del Benestar Cultural. Font: AERU, adaptació del Marc del nivell de Vida.
 

Aquest informe ha evidenciat diferències notables entre les dimensions del benestar dels neozelandesos i la considerable tasca a realitzar per millorar el benestar de les generacions futures. Gràcies a les recomanacions de l’AERU, però, la hisenda neozelandesa disposarà d’una eina que li permetrà avançar en la comprensió de la cultura i la valoració de les seves contribucions al benestar no relacionades amb valors econòmics o productius. Alhora, el Ministeri de Cultura i Patrimoni comptarà amb un seguit de recomanacions per a l’elaboració del Marc del Benestar Cultural i per al seu posterior encaix en el Marc de Qualitat de Vida de forma coherent, amb la previsió que aquest últim sigui revisat exhaustivament el 2021 i es puguin adoptar el conjunt de mesures proposades en el present document.


 

PDF     Culture, Wellbeing and the Living Standards Framework: A Perspective

HTML  Culture, Wellbeing and the Living Standards Framework: A Perspective

 

Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris