Desenvolupament urbà a través de la cultura. Els casos de València i Barcelona.

Joaquim Rius-Ulldemolins | Universitat de València

Des de les ciutats estat italianes i les seves catedrals i palaus de refinada arquitectura fins a les megalòpolis d’Orient Pròxim i els gratacels i museus bandera, les arts han conformat un element d’identitat i atracció per a les urbs i projecten les aspiracions i la manera de viure dels seus habitants.

Segons Rius-Ulldemolins, autor de «Cultura, gobernanza local y desarrollo urbano. Políticas culturales en Barcelona y Valencia en perspectiva comparada» la relació entre ciutat i cultura és una relació històrica, present des de l’època del Renaixement, i va directament lligada al desenvolupament dels museus, teatres i òperes. 

Han transcorregut aproximadament 30 anys des del sorgiment dels primers processos de configuració de política cultural local, i l’autor d’aquest llibre considera que ja és hora de fer balanç, com el que va fer i vam exposar a Interacció amb el 'Balanç de trenta anys de polítiques culturals a Espanya', i reflexionar sobre la seva implementació, desenvolupament i resultats. Per a fer-ho, selecciona dues ciutats, València i Barcelona, que han seguit models i estratègies diferents malgrat que, a la vegada, presenten alguns paral·lelismes, com per exemple el del fenomen dels "elefants blancs culturals".

A banda d’analitzar amb profunditat els processos de desenvolupament i polítiques culturals locals – apartats del llibre en els quals també es serveix de l’exemple d’altres ciutats europees i d’arreu del món, i on introdueix la perspectiva d’altres estudiosos i conceptes com els de clusterització, instrumentalització de la cultura, descentralització cultural i ciutats marca, com en el publicat article 'El patrimoni que marca a una ciutat' – l’autor compara les ciutats de València i Barcelona a través de casos concrets.
 


El Gran Teatre del Liceu i el Fòrum de les Cultures del Món, a Barcelona, i el Palau de les Arts i el Port Esportiu, a València, són els casos paradigmàtics, i diversos, als quals Rius-Ulldemolins para més atenció a l’hora de desenvolupar la comparativa entre ambdues ciutats. Tanmateix, no oblida fer menció al Jardí del Túria i a l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) valencians i al districte 22@ i el barri del Raval barcelonins, entre molts d’altres.
 


D’entre moltes de les reflexions que fa, amb una perspectiva sempre oberta que incorpora la visió d’altres experts (com Bianchini, Urfalino, o Trullén), destaquem aquesta del cas de la ciutat de Barcelona:
 

Barcelona ha generat un model de desenvolupament urbà en gran mesura basat en la cultura, esforçant-se de forma creixent en la seva projecció internacional. En aquest sentit podem afirmar que Barcelona ha passat a ser una marca (Balibrea, 2004). Una marca que s’ha centrat en destacar la seva qualitat de ciutat mediterrània, la figura de Gaudí i el seu caràcter «creatiu», descartant en aquest procés la seva memòria de ciutat industrial en l’àmbit econòmic y rebel políticament.


Pel que fa a la ciutat de València, i en relació al seu model de desenvolupament urbà a través de les polítiques culturals, considera que:
 

es va apostar per una política cultural que pretenia fer de València un referent cultural del Mediterrani (mediterraneïtat), a través dels esdeveniments i projectes de mitjà abast, però caracteritzats per una voluntat de modernitat i potenciació de l’alta cultural i l’art contemporani.


En definitiva, Rius-Ulldemolins no tan sols presenta i analitza profundament els casos d’aquestes dues ciutats, sinó que aborda el fenomen del desenvolupament cultural i urbà des d’un punt de vista més ampli. Aquest és un llibre útil, per tant, per conèixer a grans trets exemples d’arreu del món, així com de la literatura publicada fins a dia d’avui sobre aquesta temàtica.



Podeu consultar «Cultura, gobernanza local y desarrollo urbano. Políticas culturales en Barcelona y Valencia en perspectiva comparada« al Centre d’Informació i Documentació.



Inicieu sessió o registreu-vos per a enviar comentaris