Goytisolo Gay, Juan

Juan Goytisolo Gay (Barcelona, 1931)

Intel·lectual, poeta, escriptor, traductor i crític literari. En 1952 abandonà els seus estudis a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona i en 1956 s’instal·là a Paris on començà a treballar com assessor literari de l’editorial Gallimard. Entre 1969 i 1975 imparteix classes de Literatura a les universitats de Califòrnia, Bòston i Nova York. 

Viure a Marroc, Paris, Estats Units i Espanya va contribuir a la seva perspectiva oberta i enriquidora de la ciutat on l’interculturalisme representaria la suma d’identitats sense implicar la necessitat de renunciar a cap d’elles vers el multiculturalisme que, des del seu punt de vista, té com a conseqüència la creació de guetos. 

Fins a l’actualitat, ha estat guardonat amb els següents premis: el Premio Joven Literatura, amb El Mundo de los Espejos (1952), el Premi Europalia de la Comunitat Europea (1985) en reconeixement a la seva prolífica obra, el Premi Nelly-Sachs de la ciutat de Dortmund per la seva dedicació al diàleg entre cultures (1993), la desena edició del Premi Méditerrannée per Cuaderno de Sarajevo (1994), el Gran Premi Proartes de Narrativa Iberoamericana y del Caribe per Reconeixement (1997), el Premi Octavio Paz de Poesia i Assaig a Mèxic (2002) i el Premi de Literatura Llatinoamericana Juan Rulfo (2004). 

En novembre de 2008, el Ministeri de Cultura d’Espanya li concedí el Premio Nacional de las Letras Españolas en reconeixement a la seva trajectòria literària, i en 2009 se li concedí el Premio de las Artes y las Culturas de la Fundación Tres Culturas. Finalment, en 2012, acumulà tres premis: el Premi Cultura, Planeta y Océanos Sostenibles que atorga la Fundación Baile de Civilizaciones, el Premio Spiros Vergos i el Premio Internacional de Literatura de Formentor. 

És col·laborador habitual en premsa i autor d’una extensa bibliografia que abasta gèneres com el reportatge, la literatura de viatges, les memòries, a més de la narrativa i l’assaig algunes de les quals van estar prohibides a Espanya per la censura franquista. 

La seva trajectòria narrativa evoluciona, segons la crítica, des de la dicotomia joventut i món adult fins a la crítica de la realitat global d’Espanya, passant per un enfocament crític-social de la realitat. 

D’entre els seus títols, podríem destacar: 

- Juegos de manos (1954),

- Señas de identidad (1966),

- Las virtudes del pájaro solitario (1988)

- Aproximaciones a Gaudí en Capadocia, (1990)

- Metàfores de la migració (2004) 

- Diàlegs sense fronteres (2007) 

- El Exiliado de aquí y allá : la vida póstuma del Monstruo del Sentier (2008)

Juan Goytisolo participà a la sessió inaugural de la novena edició d’Interacció, en 2008, titulada Polítiques per al diàleg intercultural a escala local amb la ponència La diversitat en un món complex.