gestió i governança cultural

  
La revisió del Pla d’Acció Cultural de Malgrat de Mar no només actualitza dades. Mostra el desplaçament d’una política cultural centrada en l’oferta cap a una altra que depèn cada cop més del teixit social i de la capacitat de governança compartida.  
  

  
El Pla d’Equipaments Culturals de Castellterçol aborda una qüestió clau per als municipis petits: com convertir una bona dotació d’espais en una política cultural articulada, amb capacitat de generar activitat, relació i projecte compartit.
  

  
La revisió del Pla d’Acció Cultural de Manresa no parteix d’un full en blanc. És un exercici de contrast entre el que es va planificar el 2009 i el que la ciutat pot sostenir avui, en un context de menys recursos i més complexitat social.

  
El Pla d’Acció Cultural de Sant Esteve de Palautordera situa el repte en un municipi petit amb creixement recent: com convertir una base cultural activa i dispersa en un sistema amb capacitat de generar identitat i continuïtat.
  

  
    
Aquest text de Jordi Permanyer resulta especialment interessant perquè no posa el focus en les biblioteques com a equipaments culturals, sinó en l’arquitectura institucional que les fa possibles. Escrit des de l’experiència d’algú que va participar directament en la construcció de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona, l’article ofereix una lectura del Sistema de Lectura Pública de Catalunya des de la perspectiva de la governança, la cooperació interadministrativa i el finançament.

 
   
Marta Álvarez Guillén proposa un recorregut per la crítica institucional a l'Estat espanyol, des del boom museístic dels anys noranta fins a l'aparició de nous models basats en la mediació, la cultura lliure i el procomú. El text no és només una història dels museus contemporanis. És també una reflexió sobre les polítiques culturals, sobre la relació entre institucions i moviments socials i sobre les possibilitats d'una nova institucionalitat cultural capaç de superar la lògica de l'espectacle i del consum cultural. 

  
Què passa quan la política cultural s’observa a si mateixa amb dades comparables? L’informe del Cercle de Comparació Intermunicipal de Cultura no aporta només resultats. Proposa una manera de mirar. Situar la cultura municipal no com una suma d’activitats, sinó com un sistema que es pot mesurar, contrastar i posar en debat compartit.
  

Cercles de Comparació Intermunicipals. Diputació de Barcelona

Dijous 1 de desembre va tenir lloc la jornada de cloenda dels Cercles de Comparació Intermunicipals de Cultura 2016, actualment es compta amb Cercles de biblioteques, museus, espais escènics i un cercle general de cultura, dinamitzats pel Servei de Programació de l'Àrea d'Hisenda i Recursos Interns de la Diputació de Barcelona. En la sessió, que va comptar amb la participació dels responsables promotors i d’electes i tècnics de cultura dels diversos ens locals dels municipis barcelonins que han participat en el projecte, es va lliurar l’informe elaborat enguany i es va constatar el valor de comptar amb uns estàndards estadístics fruit de la cooperació, així com el pes de treballar amb dades i no amb percepcions a l’hora d’elaborar polítiques culturals.

  
«La confiança és essencial a l’hora d’engegar un projecte en comú». Aquesta és una de les conclusions de la dinàmica de grup ‘Estructures i mancomunació de recursos’ que es va dur a terme el passat 21 d’octubre al CERC, en el marc del Debat 16 d’Interacció – Cultura i petits municipis. A continuació us presento una crònica de la trobada, en què exposo les qüestions més rellevants que s’hi van debatre.
  

  
L’any 2026, quan les xarxes socials ja són plenament omnipresents en la vida quotidiana, aquest estudi del CERC es pregunta com s’està transformant la comunicació cultural als municipis de la província de Barcelona. El resultat és una fotografia d’un moment en evolució