Cultura i societat
Aquest tema se centra en els àmbits de producció i circulació de la cultura. Inclou les pràctiques de creació artística, les indústries culturals i creatives, els festivals i esdeveniments culturals i el patrimoni cultural i la cultura popular. L’objectiu és analitzar com es configuren els sectors culturals, quins actors hi participen i com es construeixen els ecosistemes culturals contemporanis.
El debat sobre la lectura en l’era digital sovint s’ha formulat en termes de pèrdua: menys concentració, menys profunditat, menys llibres. El volum dirigit per Francisco Cruces proposa un desplaçament més productiu. No parteix de la pregunta sobre què s’ha perdut, sinó sobre com s’està transformant la lectura i què revela aquesta transformació sobre la vida social contemporània.
Quan una política cultural es desplega de manera sostinguda en el temps, el seu interès no rau només en les xifres absolutes, sinó en la seva capacitat de consolidar una relació estable amb el sistema educatiu i el territori. Aquest informe del programa Anem al teatre permet llegir aquesta continuïtat en un moment concret i observar fins a quin punt l’objectiu de “crear públics” es tradueix en pràctiques efectives i recurrents.
Després de les festes de Nadal, moltes llars s'omplen de joguines noves. És un bon moment per aturar-se a pensar què transmeten aquests objectes més enllà de la diversió.
La participació cultural acostuma a ser presentada com un bé en si mateix. Les dades, però, obliguen a fer una lectura menys celebratòria i més estructural: qui participa, en quines condicions i amb quins efectes reals sobre el benestar? Aquest dossier posa xifres a una intuïció coneguda però poc assumida en la pràctica de les polítiques culturals: la cultura contribueix al benestar, però no ho fa de manera igualitària.
Els museus fa temps que declaren voler atraure el públic familiar. Programen activitats, adapten continguts i generen materials específics. Tot i això, la presència real de les famílies no respon a aquest esforç. Aquest estudi posa el focus en aquesta distància: no tant en què ofereixen els museus, sinó en com decideixen les famílies el seu temps d’oci i per què el museu continua sense formar part central d’aquest imaginari.
Què passa quan una de les obres més estudiades de la història de l'art es converteix en una cançó trap viral? Aquesta és la pregunta que planteja Las Meninas: Trap Remix, el vídeo creat per Christian Flores per a PlayGround que, a finals d'aquest any, ha acumular milions de visualitzacions i ha omplert les xarxes de memes, cites i paròdies.
Parlar d’accés a la cultura sembla senzill. Tanmateix, darrere d’aquesta expressió s’amaguen preguntes complexes: qui participa realment en la vida cultural? Quins obstacles ho dificulten? Quin paper poden jugar les administracions públiques? L’informe Access to Culture in the European Union (Parlament Europeu, 2017) ofereix una panoràmica àmplia sobre aquestes qüestions i defensa que l’accés a la cultura és molt més que una qüestió d’oferta cultural: és una condició per a la inclusió social, la democràcia i l’exercici efectiu dels drets culturals.
Crònica que documenta una experiència formativa concreta i la situa com a espai d’articulació entre pràctica artística i acció educativa, amb un èmfasi clar en la dimensió transformadora i comunitària de les arts en contextos escolars i territorials. (n. de l'e., 2026)
L’article de Leila Jancovich aborda un dels consensos més repetits en les polítiques culturals contemporànies: la necessitat d’ampliar la participació. El punt de partida és clar. Malgrat més d’una dècada de polítiques orientades a incrementar-la al Regne Unit, els resultats mostren una persistència notable de les desigualtats: la participació continua estretament vinculada a la posició socioeconòmica. Aquesta constatació obliga a revisar no només els instruments, sinó el propi relat que sosté aquestes polítiques.
