Destacats

Protegir el patrimoni històric local: una responsabilitat compartida



Al vostre dia a dia com a tècnics i responsables municipals de cultura, el patrimoni històric local és una presència constant. El veieu en els espais emblemàtics, però també en aquells detalls que, sense fer soroll, expliquen qui som: una façana que guarda la petjada d’un altre segle, una font que ha estat punt de trobada durant generacions, un element escultòric que ja forma part de la memòria col·lectiva.

Quan les dades només mostren el que ens agrada: reflexions per a la cultura municipal


  
El recent cas del Bureau of Labor Statistics (BLS) als Estats Units, on el cap de l’agència va ser apartat per lliurar dades que no encaixaven amb la narrativa política, recorda una veritat elemental: la informació no sempre confirma el que volem escoltar. Al sector cultural municipal català, també cal reflexionar sobre com recollim, interpretem i utilitzem les dades, i com això afecta la confiança, la presa de decisions i la capacitat de millora.
  
  

Cultura, dret i sostenibilitat: una lectura de Mondiacult 2025



La conferència Mondiacult 2025, celebrada a Barcelona, reafirma la cultura com a pilar del desenvolupament sostenible i bé públic mundial. Però, més enllà de la retòrica, el document final deixa obertes moltes incògnites sobre el pas dels compromisos diplomàtics a les transformacions reals.
  
  
Del 29 de setembre a l’1 d’octubre de 2025, Barcelona ha acollit la Conferència Mundial sobre Polítiques Culturals i Desenvolupament Sostenible (Mondiacult 2025). Els ministres i ministres de Cultura de més de 150 països han signat un document final ambiciosament titulat Compromiso de los Ministros y Ministras de Cultura.

#Compartim. Especial Mondiacult 2025

 
  

Barcelona ha estat aquests dies l’epicentre mundial de la reflexió cultural. La celebració de Mondiacult 2025 i de l’Àgora Cívica ha posat sobre la taula idees, propostes i reptes que van molt més enllà de les institucions: drets culturals, diversitat lingüística, nous rols dels museus, el paper dels joves, la igualtat de gènere o l’impacte de la intel·ligència artificial. Tot un mosaic de debats que ens interpel·len directament com a societat i que conviden també a repensar la cultura des de la proximitat, als municipis.
  
  

Drets culturals: de la teoria a l’acció

Drets culturals: l’hora de passar a l’acció

Judit Calveras Casanovas, 3 d'octubre de 2025

Barcelona ha estat l’escenari de Mondiacult 2025 i de l’Àgora Cívica, dos espais que han posat els drets culturals al centre del debat global i local. Des de la seva formulació a la Declaració Universal dels Drets Humans (1948) fins a Mondiacult 2022, el camí ha anat consolidant la cultura com a dret ciutadà i bé públic global.

Granollers: governar un ecosistema cultural, no només un equipament


  
Què implica planificar quan ja no es tracta d’un únic equipament, sinó d’un ecosistema complex? El Pla director de Roca Umbert posa sobre la taula una qüestió menys visible però decisiva: quan la cultura es desplega en múltiples espais, agents i usos, el repte deixa de ser créixer i passa a ser governar.
  

Quan innovar des del territori deixa de ser una consigna i esdevé una pràctica. El Fons d’Innovació Territorial francès, tres anys després


 

Què podem aprendre del Fonds d’Innovation Territoriale francès? Una altra manera de fer política cultural des del territori, sense convocatòries però amb criteri, proximitat i risc.
  

Parlar d’innovació cultural en l’àmbit local s’ha convertit en una expressió tan repetida que corre el risc d’esgotar-se abans de fer-se realitat. Però, què vol dir innovar des del territori i amb el territori? Quins dispositius poden fer possible aquesta voluntat de transformació, sovint expressada però difícil de sostenir en el temps?

El decàleg com a interpel·lació directa als municipis


  
La gestió cultural demana dignitat: el decàleg com a eina per repensar les polítiques municipals.
  

He seguit amb interès la presentació del Decàleg per la dignitat laboral i professional de la gestió cultural a Catalunya, impulsat per l’APGCC. No és un document més: és un mirall que posa davant nostre la precarietat estructural de la gestió cultural i la necessitat urgent de revertir-la.

Llegir-lo des d’una mirada municipal té un efecte clar: ens adonem que moltes de les situacions que descriu no són alienes, sinó quotidianes. Contractacions fràgils, externalitzacions que esgoten la memòria institucional, equips incomplets que depenen de la voluntat de persones concretes, plecs que valoren més el preu que la qualitat professional…

Som311: el pols cultural dels 311 municipis de Barcelona. Primera quinzena de setembre


  

Setembre arrenca amb intensitat cultural als municipis: festes majors que combinen tradició i debat sobre recursos, espais patrimonials que es recuperen per a nous usos comunitaris, festivals que reforcen la proximitat i propostes que connecten la creació amb circuits internacionals. El #Som311 d’aquesta primera quinzena recull projectes que mostren com ajuntaments i entitats fan de la cultura una eina per enfortir la vida col·lectiva i projectar el territori.

   

Un decàleg per dignificar la gestió cultural


  
L'APGCC presenta el primer decàleg sobre la precarietat laboral i professional dels gestors culturals a Catalunya
  
  

L’Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya (APGCC) ha presentat al CERC el Decàleg per la dignitat laboral i professional de la gestió cultural a Catalunya, un document que vol fer visible i combatre la precarietat estructural que afecta el nostre sector.
  

#Compartim Setmana 36-38



Aquest inici de setembre ens ha deixat un mosaic dens de debats culturals: des de la llarga reivindicació d’un espai estable per a l’art contemporani a Barcelona fins al paper de la cultura en les lluites ideològiques, climàtiques i democràtiques a escala global. També s’han posat sobre la taula tensions sobre la governança dels museus, la precarietat del teatre independent, la necessitat de descentralitzar per garantir drets culturals i els reptes d’incorporar nous llenguatges com el videojoc als espais institucionals. Són senyals que la cultura continua sent terreny de disputa, però també d’imaginació col·lectiva i d’innovació social.
  
  
  
 Un centre d’art viu per a Barcelona

Palacio Barcelona

Daniel G. Andújar, 19 de setembre de 2025

Des de fa tres dècades, la comunitat artística reclama a Barcelona un espai estable, públic i àgil per a la creació i exhibició contemporània. El balanç fins avui és de precarietat i intents fallits. L’autor defensa que el Palau Victòria Eugènia  pot ser l’oportunitat històrica per establir aquest centre de programació intensiva sense col·lecció permanent, capaç de connectar artistes, fàbriques de creació, espais alternatius i públics.