Destacats

  
Qui pot parlar en nom de la cultura popular? Aquesta és la pregunta que travessa aquest article d’Iván de la Nuez, que revisa amb ironia i escepticisme la relació històrica entre intel·lectuals i “el poble”. L’autor observa amb recel els intents de definir o polititzar la cultura popular des de fora, ja sigui des del mercat, des de les institucions o des de projectes polítics que asseguren saber què necessita la gent. 

La reflexió recorda que la cultura popular no és un objecte que es pugui encapsular o dirigir des de dalt. És un camp de pràctiques, sabers i formes de vida que sovint resisteixen qualsevol intent de representació total. Llegir aquest text permet tornar a una qüestió: com reconèixer la cultura popular sense convertir-la en una categoria administrada o en una narrativa construïda per altres.
  
  

  
L’informe Access to Culture – Policy Analysis parteix d’una constatació que travessa tota la història de les polítiques culturals europees: l’accés a la cultura no és una qüestió tècnica, sinó una expressió directa de les relacions de poder i de les formes d’inclusió o exclusió que defineixen cada societat. Des dels orígens de les institucions culturals modernes, vinculades a les elits i a la construcció de la identitat nacional, fins a les polítiques de democratització cultural del segle XX, l’accés ha funcionat com un indicador de qui forma part de la comunitat política i en quines condicions.
  

Llegida avui, la guia manté la seva utilitat com a eina de planificació. Però sobretot funciona com a símptoma d’un moment en què els museus intenten passar d’una lògica de transmissió a una lògica de relació. (n. de l'e., 2026)
  

Els museus fa temps que diuen que són educatius. Aquesta guia posa ordre a aquesta afirmació: què vol dir exactament fer projectes educatius i culturals, i com es construeixen més enllà de les activitats puntuals.  

  
Un informe europeu analitza com els museus poden esdevenir espais clau d’aprenentatge, inclusió i participació per a joves de 14 a 25 anys.
  

L’estudi elaborat pel grup de treball de NEMO i LEM examina el potencial educatiu dels museus en relació amb adolescents i joves. El document situa aquestes institucions com a entorns capaços de generar benestar, habilitats socials, participació cívica i oportunitats professionals