Destacats

Estudi d’impacte del Mercat de Música Viva de Vic en el 2012 i 2013


  
L’estudi d’impacte del Mercat de Música Viva de Vic (MMVV) proposa una lectura que desborda els marcs habituals amb què sovint s’avaluen els esdeveniments culturals. No es limita a quantificar retorns econòmics, sinó que incorpora de manera sistemàtica dimensions socials, culturals i ambientals, situant el festival com un dispositiu complex de producció de valor públic.


Pla d’acció cultural de Viladecavalls


  
Viladecavalls afronta el repte de construir un projecte cultural en un municipi fragmentat territorialment i amb una forta dependència del teixit associatiu. El Pla d’Acció Cultural proposa convertir aquesta dispersió en una oportunitat de cohesió, situant la cultura com a eix vertebrador de comunitat i estratègia municipal.
  

 

Partenariat transpacífic i excepció cultural: relacions de força


  
Un informe d’Antonios Vlassis analitza el paper de l’excepció cultural en les negociacions del Partenariat Transpacífic i els equilibris de poder entre els diferents actors implicats.
  

Quan treballes en un museu (i sembla màgia)


  
Un breu gag resumeix amb ironia una situació habitual: quan algú extern vol entendre com es construeix una exposició, la resposta sembla gairebé inexplicable.
  

Pla d’equipaments culturals de Sant Esteve Sesrovires


  
El municipi de Sant Esteve Sesrovires va elaborar un Pla d’equipaments culturals amb l’objectiu d’analitzar la situació dels espais culturals locals i orientar-ne la planificació futura.

  

Cultura en crisi: desmantellament, mercat i pèrdua de sentit públic


  
L’informe España: La cultura en tiempos de crisis d’Enrique Bustamante no descriu només una caiguda conjuntural, sinó un procés de desestructuració profunda del sistema cultural espanyol. El punt de partida és empíric i contundent: les polítiques públiques culturals pateixen un deteriorament generalitzat en tots els nivells institucionals, des de l’Estat fins als municipis, amb una reducció sostinguda de recursos, instruments i capacitat d’acció. Aquest retrocés no s’explica únicament per la crisi econòmica iniciada el 2008. El text insisteix que el que està en joc és un canvi de model, on la cultura deixa de ser concebuda com a dret i passa a ser subordinada a lògiques de mercat.
  

Pla d’Acció Cultural de Cabrils (2014-2018)


  
El Pla d’Acció Cultural de Cabrils parteix d’una constatació clara: la participació cultural ha disminuït en els darrers anys i obliga a repensar no només la programació, sinó el conjunt del sistema cultural local.
  

 

La governança i la gestió de les institucions culturals nacionals


  
Un article de Joaquim Rius Ulldemolins analitza com han evolucionat els models de governança de les grans institucions culturals i les tensions entre política cultural, gestió i autonomia artística.
  

La cultura transgènica


  
En els darrers anys s’ha obert amb força un debat sobre qui produeix, gestiona i legitima la cultura. En aquest article, Helena Ojeda utilitza la metàfora de la “cultura transgènica” per descriure els processos en què pràctiques culturals nascudes en l’àmbit comunitari acaben absorbides o redefinides per les institucions i el mercat. El text parteix d’una discussió al Fòrum Indigestió que confrontava dues visions: la cultura com a espai de producció col·lectiva i la cultura organitzada segons la lògica de les indústries culturals. 

La lectura posa el focus en una tensió que travessa moltes polítiques culturals: què passa quan les formes culturals comunitàries entren en els circuits institucionals. El text convida a pensar com es poden reconèixer i sostenir aquestes pràctiques sense neutralitzar el seu potencial crític ni diluir-ne l’autonomia.
  
  

El nacimiento del “creador cultural”


  
En el sistema cultural contemporani, cada vegada intervenen més actors que no són estrictament artistes. Programadors, gestors, mediadors, productors o comissaris formen part d’un entramat que connecta la creació amb els públics. Aquest text de David Márquez proposa pensar aquest fenomen a partir d’una idea provocadora: el naixement del “creador cultural”.

La reflexió parteix d’una distinció útil. L’activitat artística remet als processos creatius dels artistes. La cultura, en canvi, és el procés social que permet que aquestes creacions circulin, es comparteixin i adquireixin sentit col·lectiu. 

Llegir aquest article ajuda a situar una qüestió central en moltes polítiques culturals: com es defineixen i es reconeixen les professions que sostenen el sistema cultural més enllà de la figura de l’artista. El text convida a mirar la cultura com un ecosistema de pràctiques i rols diversos que fan possible la relació entre creació, institucions i societat.