Destacats

Les biblioteques competeixen amb Amazon?


  

Un informe que alerta de la distància entre serveis bibliotecaris i hàbits digitals de la ciutadania, i proposa una transformació profunda del model.
  

L’Informe APEI sobre Bibliotecas ante el siglo XXI: nuevos medios y caminos, elaborat per Julian Marquina per a la Asociación Profesional de Especialistas en Información, analitza la bretxa creixent entre biblioteques públiques i usuaris.

Quan les ciutats fan possible la mobilitat cultural


  
Què estan fent les ciutats europees per facilitar la mobilitat d’artistes i professionals de la cultura i què en podem aprendre des de l’àmbit local.
  

Cultura i polítiques urbanes: el paper del tercer sector en la ciutat


  
Un article de Barbieri, Fina i Subirats analitza com les polítiques culturals s’han integrat progressivament dins les polítiques urbanes. L’estudi sobre Barcelona mostra que el tercer sector cultural pot actuar com a motor d’innovació i proximitat en la governança cultural.
  

En les darreres dècades, les polítiques culturals han anat adquirint un pes creixent dins les estratègies de desenvolupament urbà.

L’art entra a les organitzacions per transformar-ne les maneres de pensar


  
El projecte europeu Creative Clash aborda les intervencions artístiques en organitzacions com una forma emergent d’innovació: artistes que entren temporalment en empreses, administracions o entitats i incorporen les seves pràctiques als processos de treball. Els tres informes estudien el fenomen des de perspectives complementàries: qui produeix aquestes intervencions i com funcionen, quins efectes se n’han documentat i quines condicions de finançament poden fer-les possibles.

Cultura i desenvolupament: què ens diuen realment els joves?


  
Una mirada crítica que qüestiona els relats optimistes de l’economia creativa i posa el focus en la precarietat i les noves formes de producció cultural
  

De la protesta al meme: quan una cançó canvia de funció


  
La paròdia de Libertad sin ira mostra com els referents culturals es transformen en clau digital. La qüestió és què es guanya i què es perd en aquest desplaçament.
  

Situar la cultura al centre del desenvolupament


  
La Declaració de Hangzhou, adoptada el 2013 en el marc d’un congrés internacional impulsat per la Unesco, formula una aspiració que des de fa dècades recorre el camp cultural: reconèixer la cultura no com a sector, sinó com a dimensió estructural del desenvolupament. El document no es limita a reclamar més presència cultural en les polítiques públiques, sinó que proposa un canvi de paradigma: integrar la cultura com a principi equivalent als drets humans, la sostenibilitat i la igualtat en l’agenda global post-2015.
  

La cultura com a quarta dimensió de la sostenibilitat


  
Durant anys, la sostenibilitat s’ha pensat a partir de tres dimensions: economia, medi ambient i cohesió social. Aquest text introdueix un desplaçament que encara avui estructura el debat: la necessitat d’incorporar-hi la cultura. No com un àmbit més, sinó com el conjunt de valors, pràctiques i imaginaris que condicionen la manera com les societats es desenvolupen. Rellegir-lo avui permet reconèixer fins a quin punt aquesta idea s’ha consolidat en el discurs i fins a quin punt continua pendent en la pràctica de les polítiques públiques. (n. de l'e., 2026)
  
  
El desenvolupament sostenible s’ha articulat tradicionalment al voltant de tres dimensions: economia, medi ambient i cohesió social. Diversos investigadors i organismes internacionals han començat a defensar que la cultura hauria d’incorporar-se com una dimensió pròpia d’aquest model. 
  

Ciutats creatives sota sospita: cultura, sostenibilitat i límits d’un model urbà


  
El llibre de Julia Hahn, publicat per la xarxa Cultura21, qüestiona el paradigma de la ciutat creativa i analitza fins a quin punt és compatible amb la sostenibilitat social i ambiental.
  

A Creatives Cities and (Un)Sustainability – Cultural Perspectives és el tercer volum de la col·lecció «Cultura i Sostenibilitat», coordinada per Sacha Kagan i Davide Brocchi. L’obra examina críticament un dels conceptes urbans més influents de les darreres dècades.

La ciutat com a experiència estètica compartida


  
Llegit avui, el text conserva una vigència notable perquè anticipa moltes tensions actuals de les polítiques urbanes i culturals: la fragilitat de l’espai públic, la crisi ecològica, la turistificació i la necessitat de repensar les formes de vida urbana més enllà de l’espectacle i del consum cultural accelerat.  (n. de l'e., 2026)

  
El text de Chris Younès publicat el 2012 a L’Observatoire proposa una lectura de la ciutat que s’allunya tant de l’urbanisme funcional com de la cultura concebuda únicament com a programació. La ciutat apareix aquí com un espai d’experiència sensible, de conflicte i de transformació, on els esdeveniments culturals no només ocupen l’espai públic sinó que redefineixen la manera de viure’l.