Destacats

Qui habita els marges?


         
Des de la perspectiva feminista interseccional, els marges son aquells indrets perifèrics fora del centre. És a dir, son un espai físic i alhora simbòlic on hi habiten aquelles persones que no segueixen la norma, és a dir, que qüestionen l’estatus quo amb la seva manera d’estimar, pel seu origen o per la seva condició social. Com a marginades, per tant, es troben allunyades del centre i conseqüentment estan fora del poder.

Els carrers, són nostres? El gènere en les narratives i lèxics urbans


La reflexió sobre la transformació de l’espai públic en el context de la pandèmia i la recuperació de la crisi es troba en plena expansió. Mentre els processos que s’anunciaven en els darrers anys, com la normativització de l’espai i la privatització dels seus usos, les desigualtats socials i el desmantellament de les iniciatives comunitàries, han anat constrenyent l’espai públic, des de la cultura creixen els esforços per analitzar les noves relacions entre espai, poder i cos que s’han materialitzat als carrers,  i per crear noves epistemologies a partir de les quals construir les ciutats del futur,

Accions culturals per avançar en la igualtat de gènere a les ciutats i territoris


Comissió de Cultura de CGLU | F. Shaheed


Lluny de ser una batalla guanyada, el dret a la ciutat per a les dones sembla comptar cada vegada amb més suport des dels governs locals d’arreu del món. Les iniciatives culturals són, sovint, un dels mitjans més apropiats per reclamar polítiques i espais públics amb perspectiva de gènere i repensar com ens relacionem amb les ciutats i territoris.

Convocatòria MusicAIRE de Music Moves Europe


Convocatòria de propostes MusicAIRE dirigides al sector de la música per abordar la recuperació de la crisi de la COVID-19
 

MusicAIRE, un projecte posat en marxa per Inova+ i European Music Council (EMC), obre una nova convocatòria per donar suport a l’ecosistema musical per sortir de la crisi de la Covid-19, d’una manera verda, digital, justa i resilient. 

El sector de la música ha estat un dels més afectats per la Covid-19 i probablement serà un dels que més tard es recuperi.

Noves governances. La gestió comunitària de la cultura en la crisi i més enllà



Actualment els governs locals estan apostant de manera significativa per una nova governança de la cultura amb l’accent en la gestió comunitària, com a element de cohesió social que relaciona persones, entitats, col·lectius i institucions. La pandèmia i la crisi consegüent han accelerat el trànsit cap a la configuració de models més resilients per a les ciutats que, a més d’enfortir i fer créixer els ecosistemes creatius locals, puguin fer front a futures adversitats.

La cultura com a terreny problemàtic...


La nova aliança editorial de Trànsit Projectes amb l’argentina rgc Ediciones busca acostar alguns dels títols emblemàtics del segell especialitzat en publicacions sobre la gestió i les polítiques culturals. Aquest primer transvasament transatlàntic ha portat dos títols a les nostres llibreries. ‘Valorizar lo propio, potenciar lo común’ de Diego Benhabid y Ricardo Santillán Güemes, i ‘Política cultural y desacuerdo’ d’Alexandre Barbalho, a les pàgines del qual se'ns proposa sortir del terreny conegut, i fins i tot autocomplaent, per experimentar la cultura com a desacord.
 

Cap a un nou model de cooperació cultural?


Gemma Carbó, Presidenta del Patronat de la Fundació Interarts | 18/01/2022
 

Aquesta setmana hem tornat a sentir parlar de cooperació, aquest àmbit de les polítiques públiques que havia pràcticament desaparegut de les agendes.  El MAEC ha presentat el projecte de nova Llei de la Cooperació per al Desenvolupament Sostenible y la Solidaritat Global que substituirà la de 1998, vigent fins ara, i que acompanyarà amb un nou Pla Director 2022-2025.

Barcelona, cultura sense capital


Marc Roig i Badia | PAM
 

Què ha passat amb l’efervescència cultural de la ciutat comtal de finals dels setanta? Marc Roig presenta un assaig que repassa amb un to irònic les polítiques i el panorama cultural dels darrers quaranta anys d’una Barcelona víctima dels seus governants i de la maquinària centralista de l’Estat, que s’han saldat amb una ciutat cada vegada amb menor pes econòmic, polític i social.

La distribució de les arts escèniques: reptes i propostes de futur


ADGAE
 

Els estudis i les mesures de suport a les arts escèniques s’han centrat principalment en la producció i l’exhibició, deixant de banda la distribució. Segons el sector, aquestes carències han provocat que no s’hagi prestat l’atenció necessària a la tasca essencial de les distribuïdores en la cadena de valor de les escèniques.

El paper de la cultura en la resiliència climàtica


 Comissió de Cultura de CGLU | Andrew Potts
 

Els artistes, les organitzacions i les institucions culturals tenen un potencial transformador com a agents que qüestionen els valors que condicionen els models de vida, econòmics i de consum, entre els quals s’inclou la nostra comprensió el medi ambient i la nostra relació amb l’entorn en profunditat, fent de la cultura un agent indispensable en l’acció climàtica.