Destacats

La política cultural de la Diputación de Barcelona

Santi Martínez Illa i Joaquim Rius Ulldemolins "La política cultural de la Diputación de Barcelona. La influencia del contexto político institucional y de la articulación entre administraciones en el desarrollo de un modelo singular de cooperación cultural." RIPS. Revista de investigaciones políticas y sociológicas Vol. 11, n. 1 (2012) p. 9-37

Com es pot entendre que una administració pública que a principis de la Transició a la democràcia semblés abocada a la seva desaparició s’acabés convertint en un actor central de la política cultural a Catalunya?

Cultural policy, work and identity. The creation, renewal and negotiation of professional subjectivities

El llibre,«Cultural policy, work and identity», és una obra col·lectiva sobre política cultural, treball i identitat professional en el sector de la gestió i les polítiques culturals. Jonathan Paquette, l’editor de l’obra, assenyala que en moltes ocasions s’equipara identitat professional amb professionalitat i ho considera legítim i lògic, però alerta que fer-ho limita el concepte a un conjunt de valors i pràctiques acordades per un col·lectiu professional tancat que obvia els contextos polítics i socials que els envolten.

Conclusions de la Conferència "European Audiences: 2020 and beyond"

Conclusions de la conferència 'European audiences: 2020 and beyond' que es va celebrar l’octubre de 2012 a Brussel·les, organitzada per la Comissió Europea.

La conferència va incidir en la necessitat de fidelitzar i augmentar els públics i es van presentar exemples d’estratègies per aconseguir-ne un major compromís en totes les fases del procés creatiu perquè  hi ha un públic amb ganes de comprometre’s, de compartir experiències i de generar sentit comunitari. A més es va posar de manifest que la crisi econòmica i les noves tecnologies digitals obliguen a les institucions a adaptar-se ràpidament als canvis.

El Retorn social de les polítiques culturals

Aquest estudi va ser elaborat per l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP), amb la direcció de Joan Subirats, catedràtic de Ciència Política de la UAB; Xavier Fina, professor i director d’ICC consultors culturals; i l’equip d’investigadors Nicolás Barbieri,  Eva Merino i Adriana Partal  a partir d’un encàrrec del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

En l’estudi s’identifiquen elements que permeten avançar en una adequada valoració dels nivells de retorn social de les polítiques culturals: el valor públic que afegeixen, les seves repercussions en diferents esferes de la realitat social i la manera més adient per mesurar aquests resultats. Per això s’analitza de quina manera les polítiques culturals tenen un impacte significatiu en la realitat social, més enllà de la reconeguda capacitat i legitimitat per contribuir a la professionalització i consolidació dels sectors de les arts i la cultura, així com la seva aportació al desenvolupament econòmic productiu.

El Llibre Blanc de l'animació a Espanya 2012

Diboos, la Federació Espanyola d'Associacions de Productores d'Animació, va presentar 'El Llibre Blanc de l'Animació 2012', un extens informe sobre la indústria de l'animació a l'Estat Espanyol realitzat per la consultora Rooter. En aquest informe hi podreu trobar dades econòmiques, de tendències i d'internacionalització del sector de l'animació. L'informe inclou un benchmarking internacional de polítiques públiques, una anàlisi de la tipologia d’ajuts públics i  recomanacions i  propostes de polítiques públiques pel foment del sector de l'animació a Espanya.

Art and sustainability : connecting patterns for a culture of Complexity

Sacha Kagan, investigador associat de la Leuphana University i cofundador de Cultura21, Network for Cultures of Sustainability, presenta en 'Art and sustainability: connecting patterns for a culture of complexity' els resultats de les seves recerques sobre la dimensió cultural de la sostenibilitat. La tesi que defensa l’autor és que aquesta dimensió no només implica la inclusió de la cultura en el desenvolupament local sostenible de les comunitats, sinó que també suposa la transmissió d’un conjunt de normes, valors i convencions per facilitar la transició cap a un món més sostenible.

Art, culture et philosophie: matière à penser

L’últim número 41 de la revista 'l’Observatoire' presenta el monogràfic 'Art, culture et philosophie: matière à penser' sobre el paper de l’art i la cultura davant el canvis que està experimentant la societat actual coordinat per Lisa Pignot i Jean-Pierre Saez. Des de diferents enfocaments, dotze reconeguts filòsofs i filòsofes, responen a qüestions concretes sobre el tema.

L’influent pensador francès Edgar Morin obre el número amb la primera qüestió: “La mondialisation est-elle une menace pour la culture?” on analitza la complexitat i les contradiccions de la globalització i es pregunta si aquesta pot ser una amenaça per a la cultura. De la segona qüestió: “Peut-on ne pas être cultivé?” se n’encarrega el professor Eric Corijn, director del Centre de Recherches Urbaines Cosmopolis, que es pregunta si una persona cultivada és aquella que s’integra millor en una cultura ja donada o bé aquella capaç de traspassar els límits establerts per les comunitats, les nacions o les tradicions; també explica les transformacions en la participació i el consum cultural. Destaquem també la tercera qüestió, abordada per Pierre Péju en format entrevista: “Tout le monde peut-il devenir artiste?” on aquest professor de filosofia i autor, entre d’altres llibres, de 'L’enfance obscure' (Gallimard, 2011), tracta de la relació entre art i infància i de les fronteres i diferències entre artistes i amateurs.

Noves adquisicions: Pràctiques culturals

Et si on partageait la culture? Serge Saada

Musées et développement durable

A través de la veu d’experts, 'Musées et développement durable' pretén reflexionar sobre el paper que han de jugar els museus en el desenvolupament sostenible de les societats. Coordinat  pels museòlegs Serge Chaumier i Aude Porcedda, la publicació recull les aportacions teòriques, punts de vista, experiències, i casos pràctics de França i el Quebec.

Les contribucions s’organitzen en quatre apartats. El primer tracta de la implantació sostenible dels museus en el territori, tant des d’un punt de vista arquitectònic com patrimonial. Al segon es presenten noves metodologies i procediments que afavoreixen una concepció ecològica de les exposicions i de les activitats museístiques. Al tercer es qüestiona com sensibilitzar als públics i als professionals per generar noves relacions amb el territori. Es remarca que la finalitat última de la institució museística moderna ha de ser treballar per, però sobretot, amb els públics. Al quart apartat es reflexiona sobre la integració del desenvolupament sostenible en la gestió dels museus i llocs patrimonials.

Culture et développement durable: il est temps d’organiser la palabre...

Jean-Michel Lucas és doctor en Ciències Econòmiques, professor a l’Université Rennes i ha ocupat diversos càrrecs de responsabilitat a l’administració francesa, entre d’altres, director general d’afers culturals i conseller del gabinet del ministeri de Jack Lang, entre d’altres. Dedica una part important del seu àmbit de treball a defensar els drets culturals de les persones. Sota el pseudònim de Doc Kasimir Bisou critica les polítiques públiques actuals que, segons ell, han convertit la cultura en un instrument al servei del desenvolupament econòmic.

Lucas analitza a 'Culture et développement durable' el paper que juga la cultura en el desenvolupament humà sostenible i reclama una nova ètica per a la intervenció pública en matèria de cultura.