Destacats

La revolució la llegirem (en una pantalla)


Acción Cultural Española (AC/E)
 

Digitalització és transformació. Si l’aparició de l’ordinador, la popularització dels PC i l’extensió de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) va suposar una revolució, Internet ens condueix cap a la quarta revolució industrial. El nou paradigma es basa en el concepte de connectivitat total i produeix models de negoci a partir de les dades massives o Big Data. La història ens ha demostrat que els canvis econòmics tenen repercussions socials i culturals. Per això, per cinquè any consecutiu, Acción Cultural Española presenta l’Anuario AC/E de cultura digital 2018.

De la fàbrica al sistema cultural

 
   
Què passa perquè una antiga fàbrica tèxtil es converteixi en una infraestructura cultural de ciutat? El cas de Roca Umbert mostra que la transformació d’un espai industrial no consisteix només a rehabilitar edificis. Implica definir una funció pública, construir aliances, sostenir processos de creació i trobar un encaix entre patrimoni, cultura i comunitat.

Clubs de lectura fàcil: fer lectura accessible, comunitària i significativa


  
Una mirada a com els clubs de lectura fàcil no només faciliten l’accés a llibres, sinó que promouen la participació activa, la inclusió i la construcció de sentit compartit entre persones de diverses capacitats i contextos.
  

Aquestes són les principals conclusions que es desprenen de l’estudi d’avaluació dels Clubs de Lectura Fàcil

Les arts des de la demència


 Arte, individuo y sociedad | Ediciones Complutense
 

La demència, és un trastorn que es caracteritza per un deteriorament cognitiu que limita l’activitat diària de qui la pateix, de fet la paraula demència, significa estar privat de la ment. En aquest volum, sota el títol 'Arte y demencia' de la revista Arte, individuo y sociedad, es pot veure com l’art i la educació treballen conjuntament també en l’àmbit sanitari, per millorar les condicions dels pacients. Diferents exemples il·lustren aquests projectes que podem trobar al Museo del Prado de Madrid, el MoMA de Nova York, o al CCCB de Barcelona.

De la fàbrica cultural al laboratori ciutadà


  
El capítol IV de Industrias culturales y creativas. Perspectivas, indicadores y casos proposa una lectura crítica d’un dels grans dispositius culturals urbans de les darreres dècades: les fàbriques de creació. Andrea Estankona Loroño descriu com aquests espais apareixen en el context postindustrial, enmig de la globalització, la crisi sistèmica i la consolidació de la creativitat com a recurs econòmic estratègic.
  

Biblioteques en clau participativa: del servei al procés


  
La participació ciutadana en cultura sovint s’invoca com a principi, però no sempre es concreta en pràctiques operatives. El quadern de la Diputació de Barcelona sobre biblioteques introdueix un desplaçament interessant: no tracta la participació com un complement del servei, sinó com una condició per definir-lo. La biblioteca ja no es pensa només com un equipament que ofereix serveis, sinó com un espai que es construeix amb la comunitat des de l’inici.  

Els intersticis que fan habitable un equipament cultural


  
Actualment, el debat sobre els equipaments culturals comença a desplaçar-se des de l'arquitectura icònica i les polítiques de desenvolupament de públics cap a una pregunta més subtil: què fa que un equipament arribi a formar part de la vida quotidiana dels seus habitants?

Arquitectures emocionals per a una societat envellida


  
L’envelliment de la població acostuma a aparèixer en els debats públics com una qüestió demogràfica, sanitària o econòmica. Aquesta tesi doctoral de Wang Qin, presentada a la Universitat de Barcelona, intenta desplaçar parcialment aquesta mirada i situar l’arquitectura com una infraestructura capaç d’incidir directament en el benestar emocional i cognitiu de les persones grans.

Ciència i cultura al territori. Crònica

Quan l’empresa Hewlett-Packard estava valorant instal·lar-se a Sant Cugat, una de les preguntes que va plantejar va ser el nombre de llicenciats que era capaç de produir la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquesta anècdota resumeix la relació entre el món global de la ciència i la innovació i la realitat concreta i local del territori. La va explicar el Ramon Pascual, que llavors era rector de la UAB, durant la taula rodona “Ciència i cultura al territori”, que es va dur a terme en el marc del congrés Interacció17.

Vells i nous espais per a la divulgació científica. Museus de ciències. Crònica

Museus de ciència
Vladimir de Semir

Periodista, director del suplement de ciència de 'La Vanguardia' i fundador de l’Observatori de la Comunicació Científica (UPF).

En el segle XXI s’ha perdut el sentit de parlar d’espais per divulgar la ciència, ja ho són tots. Hem passat d’una societat de la informació en què predominava la tecnologia, fins a una societat del coneixement, en què el cervell hi té un paper més important.