Destacats

  
Aquest article proposa una lectura de la ciutat des de les pràctiques informals i els usos alternatius de l’espai. S’inscriu en un moment d’interès creixent per la innovació social i les formes no institucionals de cultura. Aquestes qüestions continuen centrals avui, especialment en el debat sobre l’espai públic i la vida urbana. El text manté capacitat d’activar preguntes actuals. (n. de l'e., 2026)
  

  
L’article analitza l’activació de solars urbans com un procés que travessa un desplaçament clar: d’una pràctica informal i sovint marginal a un objecte progressivament incorporat en les polítiques municipals. El punt de partida són iniciatives sorgides des de la ciutadania, horts urbans, espais autogestionats, usos temporals, que intervenen sobre solars en desús com a resposta directa a situacions de buit urbà, crisi econòmica i manca d’espais disponibles. Aquestes pràctiques no neixen com a política, sinó com a acció situada.
  

  
El text d’Artur Serra no descriu tant un instrument com un desplaçament de fons en la manera d’entendre la innovació. Els laboratoris ciutadans (o Living Labs) apareixen en un moment en què els sistemes d’innovació tradicionals mostren els seus límits: concentrats, poc capil·lars i desvinculats de la majoria de la població. La seva emergència no és només metodològica. Té a veure amb qui pot innovar i des d’on.
  

  
La digitalització no només ha transformat els canals de distribució cultural. Ha alterat les condicions mateixes de producció, accés i sostenibilitat. Sustainable Models for Shared Culture parteix d’aquesta mutació per formular una pregunta de fons: és possible sostenir la cultura sense restringir-ne l’accés? El document no respon amb una teoria, sinó amb un conjunt de casos i tensions que obliguen a repensar els marcs econòmics, jurídics i institucionals de la cultura.