Destacats

Equipaments culturals en municipis petits


  
Els plans d’equipaments culturals municipals acostumen a començar amb una diagnosi física dels espais. Aquest estudi fa un pas més: posa en relació els equipaments amb el teixit social, els usos reals i les dinàmiques territorials. No es tracta només de què hi ha, sinó de com funciona i per a qui. Castellví de Rosanes esdevé aquí un cas clar de municipi petit on la política cultural es juga en l’encaix entre recursos limitats, dispersió territorial i activitat comunitària.
  

La ciutat sensible: noves mirades i pràctiques urbanes emergent


  
Aquest article proposa una lectura de la ciutat des de les pràctiques informals i els usos alternatius de l’espai. S’inscriu en un moment d’interès creixent per la innovació social i les formes no institucionals de cultura. Aquestes qüestions continuen centrals avui, especialment en el debat sobre l’espai públic i la vida urbana. El text manté capacitat d’activar preguntes actuals(n. de l'e., 2026)
  

La ciutat cultural com a dispositiu de mercat


  
L’article de Malcolm Miles qüestiona un dels consensos més estesos de les darreres dècades: la idea que la cultura pot actuar com a motor de regeneració urbana amb efectes positius generalitzats. El text no nega que les estratègies culturals hagin transformat moltes ciutats postindustrials, però en desplaça el centre de gravetat. El que es presenta com a renovació cívica sovint respon, en realitat, a lògiques econòmiques i comercials que utilitzen la cultura com a recurs simbòlic per revaloritzar espais i atraure inversió.
  

Solars buits: de pràctiques informals a dispositius de política urbana


  
L’article analitza l’activació de solars urbans com un procés que travessa un desplaçament clar: d’una pràctica informal i sovint marginal a un objecte progressivament incorporat en les polítiques municipals. El punt de partida són iniciatives sorgides des de la ciutadania, horts urbans, espais autogestionats, usos temporals, que intervenen sobre solars en desús com a resposta directa a situacions de buit urbà, crisi econòmica i manca d’espais disponibles. Aquestes pràctiques no neixen com a política, sinó com a acció situada.
  

Artistes i territoris creatius a Europa


  
Un número doble de la revista Territoire en mouvement analitza la relació entre artistes, territoris i economies creatives a diferents ciutats europees.
  

Innovació oberta i ciutat: què ens diuen realment els laboratoris ciutadans


  
El text d’Artur Serra no descriu tant un instrument com un desplaçament de fons en la manera d’entendre la innovació. Els laboratoris ciutadans (o Living Labs) apareixen en un moment en què els sistemes d’innovació tradicionals mostren els seus límits: concentrats, poc capil·lars i desvinculats de la majoria de la població. La seva emergència no és només metodològica. Té a veure amb qui pot innovar i des d’on.
  

Creativitat urbana i conflicte social


  
La idea de “ciutat creativa” ha funcionat durant dècades com una promesa: cultura, innovació i talent com a motors de creixement urbà. Creative City Limits introdueix un gir necessari. No nega aquesta promesa, però en posa en evidència les condicions materials que l’han fet possible i, sobretot, els seus efectes. En un context de crisi i austeritat, la pregunta ja no és com activar la creativitat, sinó què ha produït realment aquest model de ciutat.
  

Cultura compartida i sostenibilitat en l’era digital


  
La digitalització no només ha transformat els canals de distribució cultural. Ha alterat les condicions mateixes de producció, accés i sostenibilitat. Sustainable Models for Shared Culture parteix d’aquesta mutació per formular una pregunta de fons: és possible sostenir la cultura sense restringir-ne l’accés? El document no respon amb una teoria, sinó amb un conjunt de casos i tensions que obliguen a repensar els marcs econòmics, jurídics i institucionals de la cultura.
  

Ciutats creatives: quan la cultura transforma l’espai públic


  
Un volum que recull experiències de diverses ciutats, Barcelona, Medellín, Buenos Aires o Quito, analitza com la cultura pot intervenir en l’espai públic i contribuir a redefinir les polítiques urbanes contemporànies.
  

La relació entre cultura i ciutat ha adquirit un pes creixent en les polítiques urbanes contemporànies.

La sostenibilitat entra als equipaments culturals: guia o canvi real?


  
El valor del document no és només metodològic. També apunta a un desplaçament que encara avui continua obert: la incorporació de criteris ambientals en la gestió cultural com a part estructural, no com a pràctica complementària. En aquest sentit, la guia funciona tant com a eina operativa com a indicador d’un moment en què la sostenibilitat comença a entrar en el llenguatge i en les pràctiques dels equipaments. (n. de l'e., 2026)
  

Una guia tècnica pot semblar un instrument menor. Però quan parla de com els equipaments culturals gestionen els seus impactes ambientals, el que està en joc no és només una certificació, sinó una manera diferent d’entendre la seva responsabilitat pública.