Destacats

  
Els equipaments culturals han deixat de ser només llocs on es presenta una activitat artística. També són instruments de desenvolupament urbà, actius econòmics, espais de trobada, elements de màrqueting territorial i llocs on es construeixen relacions entre artistes, públics i comunitats. Aquesta acumulació de funcions planteja una pregunta que és rellevant per a les polítiques culturals: què fa que un espai cultural arribi a tenir significat en el territori on se situa?
 

  
Portar la ciència a escena és una transformació del lloc des d’on es produeix i es comparteix el coneixement. La pregunta no és com explicar millor la ciència, sinó què passa quan esdevé experiència cultural.
  

    
La Capital de la Cultura Catalana Reus 2017 es va plantejar com alguna cosa més que una programació extraordinària: havia de donar visibilitat al teixit cultural existent, generar noves iniciatives i reforçar la projecció de la ciutat. La memòria final i l’estudi de seguiment permeten observar les dues cares d’aquesta operació

  
Publicat a les portes de l’Any Europeu del Patrimoni Cultural 2018, el Special Eurobarometer 466. Cultural Heritage aporta una primera fotografia a escala de la Unió Europea sobre la relació de la ciutadania amb el patrimoni. L’estudi, basat en 27.881 entrevistes realitzades als 28 estats membres entre setembre i octubre de 2017, no pregunta únicament per les visites a museus o monuments. Explora també la importància atribuïda al patrimoni, les formes de participació, les barreres d’accés i les responsabilitats sobre la seva protecció.