Destacats

Què és tradició i què és modernitat en museologia?

La revista «ICOFOM Study Series» ha publicat el seu nou número, titulat 'El futuro de la tradición en museología'. Es tracta de la revista del Comitè internacional de museologia de l’ICOM (ICOFOM), i després de gairebé 40 anys activa avui dia ja compta amb més de mil articles que examinen l’àmbit museístic, així com els seus fonaments, particularitats i opcions de futur.

Del monument a la superfície: art públic i regeneració urbana


  
Llegit avui, l’article continua sent especialment útil per pensar la relació entre cultura, espai públic i govern urbà. Sobretot perquè obliga a preguntar-se si les polítiques culturals urbanes transformen realment les condicions socials dels territoris o si, en molts casos, només n’estetitzen els conflictes. (n. de l'e., 2026)


  

Llibres a casa: identitat, cultura i dret a la lectura


  
 Una casa amb les parets buides és una casa sense ànima. La nostra llar és un espai en el qual ens sentim còmodes, i amb el pas dels anys l’anem omplint dels objectes que es relacionen amb les nostres vivències i que ens defineixen. D’entre tots ells, els llibres són el reflex dels nostres gustos i interessos.

L'impacte social com a criteri de valor del sector cultural


  
Aquest informe de la University of Technology Sydney, elaborat en col·laboració amb la Nelson Meers Foundation en el marc del programa UTS Social Impact Toolbox, apareix en un moment en què el debat internacional sobre el valor de la cultura experimenta un desplaçament important. Sense abandonar els arguments econòmics tradicionals, cada vegada més institucions públiques i entitats que donen suport econòmic als projectes exigeixen demostrar també quins canvis socials produeixen les organitzacions culturals.

Enfortir les arts comunitàries: reconeixement institucional o canvi de paradigma?


  
Un informe impulsat per l’Institut de Cultura de Barcelona situa les arts comunitàries com a camp emergent de política cultural. La qüestió és què implica aquest reconeixement en termes de governança i pràctica.
  

Les conseqüències de la pandèmia en la cultura. Premsa (Setmana de novembre 9, 2020)

Enmig d’un present en suspens, d’un temps que ens obliga a parar i repensar el futur. 

Aquí teniu un recull de les reaccions a la premsa de la segona setmana de novembre  a l'espera que s'aixequin les restriccions contra la pandèmia.

Centres cívics: ordenar el que ja existeix per donar-li sentit polític



El Pla estratègic dels centres cívics de Vic no parteix d’un buit. Parteix d’una realitat acumulada: una xarxa d’equipaments que s’ha construït de manera progressiva, sovint a partir d’espais preexistents i dinàmiques veïnals, i que arriba a un punt en què cal redefinir el seu paper dins la política cultural de la ciutat . El document no és tant una proposta d’expansió com un exercici d’ordenació.
  

Institucions culturals davant el límit del model


  
La crisi de la Covid-19 no apareix en aquest debat com una interrupció excepcional, sinó com el moment en què moltes contradiccions acumulades dins les institucions culturals es fan impossibles d’amagar. El dossier coordinat per Jesús Carrillo Castillo a la revista PH parteix d’aquesta constatació: el model institucional construït durant dècades mostra signes evidents d’esgotament, tant per la seva dependència econòmica del turisme i les indústries de l’oci com per la seva dificultat per relacionar-se amb una societat cada vegada més fragmentada, crítica i desigual.
  

Ciutadania, cultura i usos dels espais urbans. Entrevista a Gema Jover.

Dins del Programa de Formació que s’impulsa des del CERC (Centre d’Estudis i Recursos Culturals de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona) Gemma Jover ha impartit el curs ‘Ciutadania, cultura i usos dels espais urbans’, en el marc de l’Espai Claustre celebrat online els dies 20 i 22 d’octubre d’enguany.

Gema Jover forma part de monoDestudio, radicat a Castalla a la província d’Alacant, comarca de l’Alcoià.

L’impacte de la COVID-19 sobre les residències artístiques

Convocatòries i programes de residència anul·lats, viatges i estades impossibles de dur a terme. La pandèmia de la COVID-19 ha afectat, sens dubte, els sectors creatius i culturals d’arreu del món, i les residències artístiques, com és lògic, no en són una excepció. 

Les restriccions de viatges, els sotrac financer a les organitzacions artístiques i les mesures restrictives de salut pública, han amenaçat l’estat d’aquest important camp de cultiu artístic i creatiu. De fet, les residències artístiques tindran un paper importantíssim però complicat, un cop superada la pandèmia, en la recuperació dels intercanvis nacional i internacional.