Destacats

  
L’informe del CoNCA 2011 dibuixa un sistema cultural travessat per una doble tensió: la vitalitat creativa i l’impacte creixent de la crisi econòmica. No és només un moment de dificultat, és un punt en què es fan visibles les fragilitats estructurals del model cultural.
  

  
L’estudi Els equips de gestió dels equipaments culturals d’àmbit local s’inscriu en el desplegament del Pla d’Equipaments Culturals de Catalunya 2010–2020 (PECCat) amb una voluntat clara: situar els equips humans al centre de la política d’equipaments. El punt de partida és explícit: no n’hi ha prou amb planificar infraestructures ni amb definir tipologies arquitectòniques. Un equipament cultural només esdevé servei públic si hi ha un equip de gestió capaç de donar-li forma, continuïtat i sentit.
  

Un retrat coral del planeta filmat en un sol dia que converteix milers de persones anònimes en protagonistes d’un experiment cinematogràfic global.
  

  
La cultura sovint es defensa en termes de valor simbòlic o econòmic. Aquest text la situa en un altre lloc: com a part de la qualitat democràtica d’una societat. La seva aportació és clara. Les polítiques culturals no són només un servei, són una peça en la construcció de ciutadania i en la manera com es distribueix el poder simbòlic. Rellegir-lo avui permet tornar a una pregunta de fons: quin paper juga la cultura en la qualitat real de la democràcia. (n. de l'e., 2026)
  
  
Un informe impulsat per la Generalitat de Catalunya proposa ampliar el marc habitual de la participació ciutadana i situar la cultura com a espai central d’apoderament col·lectiu.