Destacats

Les claus de la futurabilitat: possibilitat, potència i poder

Franco 'Bifo' Berardi | Caja Negra
 
Quantes vegades ens hem imaginat el futur? O, més ben dit... quantes vegades l’hem vist? Ja a finals del segle XIX els lectors de Jules Verne es van apropar de la mà de les seves novel·les a hipotètics futurs que en alguns àmbits no s’allunyàven gaire del que realment ha acabat succeint. Més tard va ser George Orwell qui ens va transportar a un futur distòpic on tot era sabut i vigilat pel Gran Germà. De les novel·les a les pel·lícules, i de les pel·lícules, a les sèries de televisió, on les actuals i premiades Black Mirror o The Handmaid’s Tale són tendència entre joves i grans.
 

Cultura i espai públic. Nous usos i funcions | L’articulació territorial i la cooperació entre municipis

El lloc ens fa i ens defineix. És per això que en aquets dos darrers reptes que presentem, l'espai n'és protagonista. Les polítiques culturals han de tenir en compte aquest espai, aquesta situació. Des dels usos de l'espai públic a la relació territorial, les polítiques culturals poden millorar la vida de les grans metròpolis però també als petits municipis.

Una mà de sis dits

Article sobre l'exposició del dissenyador America Sanchez al Palau Robert.

Si haguéssim de sintetitzar en una única imatge la polièdrica obra visual d’America Sanchez, és probable que escollíssim la il·lustració d’una mà de sis dits que el dissenyador va crear, a les acaballes de la dècada del 1990, per a la mítica botiga Vinçon del Passeig de Gràcia de Barcelona. Per què una mà de sis dits? Aquesta era la pregunta que Julià Guillamon li va fer a l’America en una entrevista a La Vanguardia el juliol del 2015, arran del tancament de Vinçon. La resposta de l’interpel·lat no ho va aclarir gaire: parlava d’una època en què es prenien bastants al·lucinògens, deia que el cognom Seisdedos existeix o que als guitarristes els hi agradaria disposar d’un dit addicional que enriquís la seva música. Tota aquesta inconcreció ens duu a sospitar que la bossa de Vinçon esdevé, de debò, el cop de geni intuïtiu d’un creador brillant i que no cal rastrejar-hi lògiques. Tampoc no és la primera vegada que es representa gràficament una mà de sis dits. Fa un miler d’anys la tribu dels indis Pueblo de Nou Mèxic ornamentaven les cases amb mans de sis dits. Segons especulen els arqueòlegs, posseir un dit de propina constituïa un signe d’estatus tant en la vida com en la mort.

Com impulsar la vitalitat creativa de la cultura

Les polítiques públiques de suport i potenciació de la creació són un àmbit de vital importància als municipis. El primer pas ha de consistir en la cartografia de la creativitat municipal per tal de desenvolupar, en una fase posterior, tot un seguit de polítiques que permetin crear les condicions necessàries perquè la creativitat es potenciï i es dugui a terme en bones condicions.

Federar les polítiques culturals


Els sistemes federalistes poden suposar una oportunitat renovada per a les polítiques culturals. Aquest tipus de sistema organitzacionals en moltes ocasions suposa una oportunitat per tal de redistribuir d’una manera més equitativa els poders que conformen la creació de polítiques culturals. El federalisme, seguint totes les seves variants, conforma la creació de polítiques culturals emmirallant-se en aspectes com la identitat i la divisió de poders i les diferents maneres de com apropar-se a aquests grans temes a través de la cultura.

Educació i equitat en les polítiques culturals | La comunitat i els agents culturals locals

Des de les polítiques culturals cal tenir en compte necessitats que s’han identificat els darrers anys i que demanen estratègies i llenguatges propis. El dret a participar en la vida cultural de la ciutat està condicionat per creixents desigualtats socials. El gènere, el territori o la classe social, entre d’altres, són factors que condicionen les nostres oportunitats per a l’accés, la pràctica i la presa de decisions en l’àmbit cultural. Fins a quin punt les relacions entre cultura i educació poden donar resposta a aquest repte?

Quarta edició del Premi Lluís Carulla.

Es convoca la quarta edició del Premi Lluís Carulla, un guardó biennal per estimular i fer viables projectes i idees culturals que transformin i millorin la societat catalana. Hi ha fins a 100.000 € per donar ales a projectes culturals transformadors.

La cultura: de l’estat líquid al gasós

L’absència de la paraula Cultura a les noves Comissions de la Unió Europea fa saltar totes les alarmes. Clarament, aquest fet és resultat d’una redistribució i reestructuració de les Comissions, on ja no es veu necessari incloure la paraula Cultura en cap dels noms de les Comissions. Segons l’article ‘Culture: nowhere or everywhere?’ de KEA, es discuteix el nou paper que desenvolupa la Cultura, el qual tindrà un caràcter molt més transversal. Per tant passarà de ser una figura amb una denominació concreta a tenir una presència difuminada, distribuïda en múltiples Comissions. Aquest fet provoca que l’àmbit de la Cultura no esdevingui un valor com a tal, ja que no és mereixedor ni d’una Comissió, sinó que serà usat com a eina per tal d’impulsar altres polítiques on la Cultura pot fer servei. És a dir, la Cultura passa a estar al servei de les demés, instrumentalitzant-la. Un fet que ho demostra és l'interès per impulsar aspectes com ara la innovació i les noves tecnologies. És per aquest motiu que es cerca donar suport a indústries creatives com catalitzadores per a la innovació. Fixem-nos en que no s’anomenen indústries culturals sinó indústries creatives, elidint intencionadament el concepte cultural.

Revitalitzar la regidoria de la cultura: La cultura com a centre de les polítiques públiques.

Posant de relleu les polítiques culturals municipals, el Debat Interacció 19 d’enguany s’adreça especialment als regidors de cultura, sota el lema; ‘Un mandat per a la cultura’. L’objectiu serà cercar a través del debat i les propostes dels mateixos regidors, quines són les accions prioritàries i quin els horitzons als que han de tendir les polítiques culturals dels propers anys. Dins la programació d'Interacció19 hi trobarem les ponències de Judit Carrera, Pila Vélez i Mireia Sellarès o Xavier Fina i Itziar González. Però també podreu formar part dels grups de treball simultanis amb la coordinació de diversos docents-moderadors com; Pep Berga, Nicolás Barbieri o Marta Ardiaca, i Cristina Alonso, Maria Sisternas o Oriol Picas.

Consulteu el programa per escollir en quin dels reptes voleu treballar i formar part durant el debat.

Cultura, benestar i qualitat de vida


 
El producte interior brut (PIB) és un indicador econòmic de referència a tot el món, ja que les seves característiques permeten calcular-lo amb mètodes estandarditzats per fer comparatives entre països i preveure tendències. Malgrat que històricament s’ha entès el creixement del PIB com un indicador de progrés, avui dia es considera que no és una eina del tot adequada perquè no contempla elements com el benestar, l’accés i la distribució de la riquesa, o la sostenibilitat.